Després del gran èxit de La jaula de las locas, Àngel Llàcer i Manu Guix es llancen a representar un altre gran musical: La tienda de los horrores. La comèdia musical electritzant, a ritme de soul i rock & roll, està protagonitzada per Marc Pociello, José Corbacho, Diana Roig, les Sey Sisters i Ferran Rañé.

Sinopsi

Aquesta és la història d’amor impossible entre Seymour i Audrey, treballadors de la vella floristeria del Senyor Mushnik, dóna un gir inesperat amb l’aparició d’una misteriosa planta. L’exòtica planta, que salvarà el negoci i aportarà nou clients, té un petit gran problema: és carnivora i s’alimenta de sang humana… La vida d’aquest tranquil barri de Los Angeles està a punt de canviar per sempre.

Durada:
105 minuts

Idioma:
Castellà

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 16

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Ángela Muñoz Delgado
Teatre Barcelona

Botiga recomanable

L’Àngel Llàcer i el Manu Guix ho tornen a fer i aquesta vegada al ritme de l’infal·lible i el magnífic Alan Menken. La tienda de los horrores demostra funcionar a la perfecció gràcies a una posada en escena impactant acompanyada d’una banda sonora que fa lluir als personatges mentre narren una història sense grans drames però amb molta bogeria.

Els grans musicals destaquen per la rapidesa i la versatilitat dels canvis d’escenari en directe i, en aquest cas, La tienda de los horrores manca d’aquest recurs. No obstant això, respecte a la creació artística, l’obra musical disposa d’un equip tècnic prou especialitzat que amb un decorat fixe aconsegueix la funcionalitat de l’escenari durant tot el seu transcurs. L’obra consta d’un petit però eficaç repartiment destacable per l’actuació i la veu de la Diana Roig i en Marc Pociello. El directe d’en Manu Guix al piano és, sense cap mena de dubte, el millor de l’obra donat que és capaç de transportar a l’espectador dins d’una pel·lícula d’animació. Per últim, però no menys important, l’humor sarcàstic ens arriba de la mà d’en José Corbacho que aconsegueix fer sentir el públic com una peça indispensable de l'espectacle.

Definitivament, La tienda de los horrores compte amb tots els ingredients necessaris per fer gaudir als espectadors d’un viatge a un món surrealista entre rialles, excentricitat i música, molta música.

06/11/2019
Yolanda Fernández
Teatre Barcelona

Regreso a los años 60

La Tienda de los horrores es uno de los grandes clásicos del género musical, basado en la famosa película de serie B dirigida por Roger Corman en 1960. En todos estos años se han hecho infinitas adaptaciones, tanto en la gran pantalla como en el teatro, enamorando al público con sus pegadizas canciones de rock and roll, doo-wop y motown, muy bien adaptadas al español en esta propuesta de Àngel Llàcer y Manu Guix. De hecho, la música es lo mejor que tiene esta versión, que hace bailar al público del Colisseum en más de una ocasión con las voces de las fantásticas Sey Sisters (aunque cuando hablan no se las entiende bien).

Del reparto quiero destacar también a los dos protagonistas, Marc Pociello (Seymour) y Diana Roig (Audrey) que llenan el escenario con su ternura, y al magnífico José Corbacho que me hizo reír mucho con sus salidas de tono. Además, el toque rockerillo que le da Manu Guix a Audrey II le queda muy bien al personaje (y nos hace disfrutar con sus interesantes giros vocales).

Por otro lado, la escenografía de la vieja floristería Mushnik de 10. Me gustaron mucho los decorados a tres niveles de las calles de Skid Row, al estilo del musical Rent. Eso sí, depende de dónde te sientes en el Teatro Colisseum no puedes ver bien todas las escenas (os recomiendo que no os sentéis en los laterales del palco).

En resumen, Llàcer y Guix lo han vuelto a conseguir. La Tienda de los Horrores tendrá éxito asegurado allá dónde vaya, aunque no sea el mejor espectáculo de este exitoso tándem.

29/10/2019
Hebert Parodi
Teatre Barcelona

Un musical dels que amplien públic pel gènere

Una proposta que, crec, funcionaria millor en un teatre més petit, on aquesta delirant història comptés amb la complicitat de no prendre’s massa seriosament: noi poca cosa enamorat de la seva companya en una floristeria de mala mort, una noia maca amb predilecció pels malotes, i de l'espai, apareix una planta, Audrey2, boja per la sang. Si a La Jaula, la producció prèvia de Llàcer-Guix, vaig trobar a faltar espectacularitat en una proposta de brilli brilli, aquí potser l’hi escauria més senzillesa.

Què recordes en sortir? Les Sey Sisters, espectacularment soul, que bé s'ho passa Manu Guix (i ho té difícil, tocant, dirigint i "doblant" a Audrey2) i mira com li agrada al públic el cubaneo de Corbacho (que ja em va sobrar a la Jaula). Efectivament, ni la música, ni les interpretacions ni la història ni, vaja, la planta.

I no és que Pociello i Diana Roig no estiguin a l'alçada, han demostrat amb escreix el seu talent i magnífiques veus, pero el cert és que a Seymour no se'l sent gaire i el personatge sembla més un secundari i també es fa estrany que la veu nasal d'Audrey1, perfecta per al personatge, es transformi en meravellosa quan canta; en canvi, quan és interpretada per la Sylvia Parejo guanya molt, amb una interpretació més humana, sent el mateix personatge també quan canta, innocent i insegura,´més que no pas tonteta.

L'escenografia és enorme, amb diferents nivells com Billy Elliot, i l a música d'Alan Menken i Howard Ashman, el duo que va ressuscitar a Disney (La Sirenita, La Bella y la Bestia), és interpretada amb força en directe, llàstima que el so tapi en ocasions les veus dels intèrprets.

El millor: és un musical que triomfarà, necessari per al gènere a Barcelona, i amb la valentia d'haver mantingut el final original. També, la versatilitat i entrega de Manu Guix i un repartiment de luxe, tant que fins i tot els gairebé figurants són actors de primera (Sylvia Parejo, Victor G. Casademunt ...)

El menys millor: la planta no té la força que se li suposa, i, sent molt difícil aconseguir-ho, no sembla que canti, no acaba de sincronitzar-se amb l'expressiva interpretació de Guix. Costa veure-la "viva", i no ajuda, cert, que quan canta, l'atenció i il·luminació se centri en ell. De fet, la proposta creix quan ell no hi és,, cosa estranya, ja que la planta passa a tenir el protagonisme necessari.

Al final, una història del que estem disposats a fer per aconseguir els nostres somnis, sobretot si fins llavors, vivim en un malson.

08/10/2019
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Efectiu entreteniment

Ara que Barcelona està encara esbrinant en quin punt es troba la salut del seu teatre musical, La tienda de los horrores sembla postular-se com una de les poques grans apostes locals amb una certa garantia d’èxit d'aquesta temporada. Fa temps que Àngel Llàcer i Manu Guix han demostrat, bàsicament, tenir un bon olfacte comercial a l’hora d’aixecar i vendre els seus espectacles i, el més important, fer-los funcionar escènicament i connectar amb el públic. Després d’El petit príncep i La jaula de las locas, segueixen l’efectiva fórmula de barrejar comèdia i emoció amb bones cançons associades a una marca. Passat pel filtre de la comercialitat que implica, en aquest cas, donar llum i distància còmica a una història que és, en realitat, bastant fosca i trista, La tienda de los horrores resulta un espectacle amable, divertit, entretingut i fàcil de gaudir. La posada en escena i l’estètica són funcionals, amb decisions de vestuari curioses, sense ser espectaculars però sí vistoses. Del repartiment, cal destacar una magnífica Diana Roig que brilla amb llum pròpia, acompanyada d’un notable Marc Pociello i les fantàstiques Sey Sisters (tot i el seu poc justificat accent), que compensen a alguns secundaris una mica perduts o fora de to. El millor de tot, però, són les cançons d’Alan Menken que ja tots coneixem per l’adaptació cinematogràfica o les anteriors posades en escena, que són el que veritablement fa que l’obra voli i ens toqui el cor. En definitiva, un fresc entreteniment que fa passar una bona estona tot i no haber sortit del tot rodó.

01/10/2019
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Una Botiga de llarg recorregut

No es podrà negar que La botiga dels horrors ha estat sempre envoltada d'una aura especial i d'una sort majúscula. Primer va ser una pel·lícula de sèrie B, rodada en només dos dies, que amb els anys va esdevenir una cinta de culte. Després es va convertir en un musical que va superar les expectatives de l'Off Broadway, i per últim Hollywood també va posar a cantar a la famosa planta en la pel·lícula de Frank Oz. Un èxit relatiu, però de nou un altre film que ha guanyat admiradors any rere any. Quin és el secret de la proesa? No sabria assegurar-ho, però crec que la modèstia del producte, la originalitat de la història o la qualitat de la partitura en la seva versió musical hi han tingut molt a veure.

Per tant, semblava que una nova versió del musical -a Barcelona ja es va veure la de Joan Lluís Bozzo i la de Ricard Reguant- havia de tenir-ho tot assegurat. La sorpresa ha estat veure que al producte li pesen una mica els anys, o bé que potser la idea de Llàcer i Guix de renovar-lo i fer-lo més atemporal no li han caigut massa bé. Aquest musical és d'aquells que funcionen amb un aire retro, sense renunciar al freakisme que porta implícit ni a l'especial energia que desprèn. No he entès tampoc algunes resolucions estètiques, tot i que la producció està a l'alçada del que s'espera d'ella. Pel que fa al ritme i a la resolució d'algunes escenes, segur que milloren quan es passi a un teatre tancat. El Grec no és el millor espai -per mides i per acústica- per fer musicals... això està molt clar.

Sigui com sigui, aquesta nova Botiga té moments ben lluïts i tornarà a ser un èxit de públic. Manu Guix gaudeix de valent amb la seva interpretació vocal de la planta Audrey II, mentre que les Sey Sisters resulten fonamentals a l'hora d'aportar l'aire de soul, doo-woop i motown que la peça requereix. Marc Pociello i Diana Roig compleixen en els seus rols, mentre que José Corbacho es posa el públic a la butxaca... tot i que a mi em va semblar que estava en un registre diferent al dels seus companys. En resum, un producte que anirà millorant amb el rodatge i que acabarà essent un dels grans reclams -i possiblement un dels grans èxits- a l'inici de temporada.

21/07/2019
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Els monstres que alimentem nosaltres mateixos

LA TIENDA DE LOS HORRORES és un clàssic del teatre musical compost per Alan Menken amb llibret de Howard Ashman, que es va estrenar l'any 1982 a l'OffBroadway. Aquesta obra de teatre musical era una adaptació de la pel·lícula de sèrie B que Roger Corman havia dirigit en 1960. Després de l'èxit del musical, el 1986, es va tornar a fer una versió cinematogràfica, "The Little Shop of Horrors" dirigida per Frank Oz.

Llàstima que novament no s'ha optat per fer la versió en català, com de fet fan altres teatres com el Gaudí i companyies com Els Pirates, sense tants recursos econòmics, que se la juguen per recolzar la normalitat de la nostra llengua. Ho podem arribar a entendre, per raons de rendibilitat, ja que tenen la intenció de poder-la exportar fora de Catalunya com faran també amb "La Jaula de les Locas"; ho entenem, és clar que si, però almenys a nosaltres ens sap força greu.

LA TIENDA DE LOS HORRORES és una història d'amor impossible entre en Seymour (Marc Pociello) i l'Audrey (Diana Roig), treballadors de la vella floristeria del senyor Mushnik (Ferran Rañé). L'aparició d'una misteriosa planta de la qual en Seymour té cura, farà donar un tomb a tot plegat. L’exòtica planta, que salvarà el negoci i aportarà nou clients, es diu Audrey II i té un petit gran problema: és carnívora i s’alimenta de sang humana …

Una història d'amor que ens fa pensar en fins on som capaços d'arribar en ares de l'ambició, en quins són els límits del que està bé i del que no està bé, per sortir de la mediocritat. Una història que ens parla dels monstres que alimentem nosaltres mateixos i creixen fins que ja no podem aturar-los.

Un espectacle que ja s’havia representat a Barcelona, estrenada en 1987 per Dagoll Dagom dirigida per Joan Lluís Bozzo, va ser reestrenada l’any 2000 amb Ángel Llàcer i Manu Guix, dirigida aleshores per Ricard Reguant.

En aquesta proposta presentada al Grec, dirigida per Àngel Llàcer i Manu Guix, s'ha fet una revisió total del text, traduït i adaptat per Marc Artigau, i de la música adaptada per Manu Guix. Un espectacle que es representa sense mitja part i amb una posada en escena molt potent. Una escenografia d'Enric Planes i Carles Piera estructurada a tres nivells. La il·luminació és d'Albert Faura i el disseny de so de Roc Mateu.

Una forta tempesta el dia abans de l'estrena, va estar a punt de malmetre tot plegat i fins i tot es va estar ben a punt de suspendre les representacions al Teatre Grec, ja que va inutilitzar el sistema informatitzat de les llums, els instruments musicals i bona part de l'escenografia. Deu ni do, el bon resultat que hem vist al Grec, i per tant de ben segur millorarà quan es representi al Coliseum quan tot funcioni com es va dissenyar.

La música està basada en el rock dels anys 50 i el soul i el funk dels 70.

LA TIENDA DE LOS HORRORES, té diverses instrumentacions i en aquest cas s'ha fet un híbrid entre l'orquestració gran per a dotze músics i la partitura per a una formació bàsica. Manu Guix està al piano i dirigeix el grup compost per cinc músics: Oriol Cusó, Jordi Franco, Eloi López, Jaume Peña i Jordi Roquer, i al mateix temps un sistema de seqüències en directe on dispara efectes gravats.

Una proposta on destaquen les magnífiques veus dels dos protagonistes, en Marc Pociello i la Diana Roig i les veus i interpretacions de la resta del repartiment integrat per ... The Sey Sisters (caldria millorar la seva vocalització quan deixen de cantar), Ferran Rañé, José Corbacho (que es posa al públic a la butxaca des de la seva aparició al cap de munt de les grades), Victor Gómez, Sylvia Parejo, Bernat Cot, Natán Segado i Raquel Jezequel (que sigui dit de pas, està infrautilitzada en aquesta proposta, ja que es tracta d'una de les millors veus que tenim actualment en aquest gènere).

Cal parar atenció al debut com a actor i cantant de musical de Manu Guix que, a més de dirigir, posa la veu al personatge més inquietant de la història: la planta carnívora Audrey II.

Esplèndida la feina coreogràfica de Miryam Benedited.

Audrey II ... una protagonista de fibra de vidre realitzada per l'escultor Carles Piera, quatre peces per donar credibilitat al creixement de la planta i on cal destacar l'última d'elles de dos metres d'alçada i 250 quilos de pes. Unes escultures que incorporen leds i dotades, les dues últimes, d'un mecanisme intern de contrapesos que fa anar un manipulador, Quim Molina, per tal que la planta es bellugui i parli.

LA TIENDA DE LOS HORRORES, és en resum, una gran festa del ritme i la música amb una protagonista, no humana, espectacular.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

20/07/2019
Taradete

La Tienda de los Horrores es una historia de amor y también de hasta donde llegarías por alcanzar tus sueños. Un buen espectáculo musical salpicado con buenas piezas musicales de todos los géneros y letras convertidas al castellano muy logradas.
Crítica completa en el blog El Rincón del Taradete

30/11/2019
Rubén

Una obra entrañable para pasar un muy buen rato. Una historia con un mensaje importante para replantearse algunas cosas y que llega a través de un buen elenco y escenografía

17/11/2019
Raquel

Me ha encantado esta obra de teatro musical. Grandes voces, interpretaciones buenas y muchos momentos de humor. Destaco las voces de las Sey Sisters, Sylvia Parejo, Marc Pociello y Manu Guix. Me gustó mucho la interpretación de Jose Corbacho y Ferran Rañé. El resto del elenco acaba de completar esta magnífica obra. Una muy buena forma de pasar la tarde.

02/11/2019
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

El nuevo musical del tándem Llàcer y Guix llega para revolucionar la cartelera!
Personalmente me ha gustado muchísimo!
La historia de la planta carnívora sedienta de sangre me ha atrapado por completo.
Marc Pociello es el gran protagonista y está genial. Tanto su interpretación como por su voz al cantar! Muy bien!
Y Diana Roig le da muy bien la réplica.
Grandes protagonistas!!
La escenografía es muy vistosa y está muy bien aprovechada al igual que el vestuario (sobretodo la de las chicas del coro)
Quizás lo único que no me ha acabado de gustar es el diseño de la planta. Audrey II es demasiado extraterrestre.
No se… me gustaba más el aspecto tradicional.
Un musical muy recomendable y ligero!
Por fin un musical que no sea interminable!

26/10/2019
Pedro M. Bernadas

els intèrprets sobretot la Sylvia Parejo i el mestre Rañé. El escenari a 3 alçades

25/10/2019
miguel

Ideal para pasar un rato super divertido.trabajo coral muy bueno.quizas la modernizacion de la obra no creo que sea muy acertada y el coro de chicas cantan como los angeles pero no se les entiende casi nada.

01/10/2019
Victòria Oliveros Layola

Ua gran festa del ritme i la música amb una protagonista, no humana i amb un elenc que desborda energia i una posada en escena increïble. El teatre ple de gom a gom i on tots els actors han estat rebuts per un públic de peu. Ara bé, el rei de la nit ha estat sens dubte Manu Guix, la qual ha portat l’ovació més gran. La seva interpretació enèrgica d’Audrey II mentre toca el piano i dirigeix l’orquestra ha posat la pell de gallina a més d’un dels assistents. Espectacular! https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/09/14/la-tienda-de-los-horrores/

28/09/2019
Fuensanta Grao Escuder

Espectacular!!! Súper entretenida!!! De 10, tanto los actores, como la puesta en escena, el decorado, las canciones, los cantantes, los bailarines…No hay que perdérsela! Es una obra maestra, sin duda!

22/09/2019
Cesar MP

El tàndem Àngel Llàcer i Manu Guix funciona molt bé, no queda dubte. Tenia les expectatives molt altes per ‘La tienda de los horrores’ després de sortir emocionadíssim del teatre veient ‘La Jaula de las Locas’ just fa un any, però la sensació que m’he endut no ha sigut exactament la mateixa…
L’obra està bé i funciona: el repartiment canta, balla i actua molt bé (destacar el Manu Guix que ho fa tot bé, el Marc Pociello, la Diana Roig, les estupendes Sey Sisters i la Raquel Jezequel, que tant de bo tingués més protagonisme). A més a més, el decorat és una xulada, les cançons molen molt i l’Audrey II és espectacular!!!
El meu únic inconvenient és que no he connectat del tot amb la història… És qüestió de gustos, suposo! Reconec que tracta temes interessants des d’un punt de vista còmic i, de fet, vaig riure, se’m va passar volant i m’ho vaig passar molt bé, però no crec que sigui una història que em marqui ni recordi per sempre.
El teatre també és això: divertir-se i desconnectar durant una estona i aquest musical ho aconsegueix molt bé. En definitiva, ‘La tienda de los horrores’ és un xute d’energia que entretindrà i estic convençut que enamorarà a molts!

20/09/2019
Josep OS

Tot i que la presentació es va fer el mes de juliol al Teatre Grec, ahir vaig assistir a la primera representació al Coliseum d’aquest musical de gran format basat en el llibret i lletres de Howard Ashman, la música d’Alan Menken i la pel·lícula de 1960 ” Little Shop of Horrors “de Roger Corman i amb guió de Charles Griffith. Adaptada i dirigida per Àngel Llàcer i Manu Guix a la part musical, ens parla de la història d’amor impossible de Seymour (Marc Pociello) i Audrey (Diana Roig) empleats d’una floristeria que està a punt de tancar per inactivitat, però l’aparició d’una planta carnívora donarà un gir total a la història i el seu propietari Mushnik (Ferran Rañé) continuarà amb el negoci que torna a ser rendible. Una escenografia impactant d’una alçada considerable a diferents nivells i que recorda per la seva concepció la de Rent, presidida per l’estrella del musical, la planta (Audrey II) que ha anat creixent fins a convertir-se en un monstre de més de dos metres d’altura i que gràcies a una avançada tecnologia, es mou, balla, menja i molt, i parla gràcies a l’extraordinari treball de Manu Guix que és qui li dóna veu. Il·luminació i efectes visualment atraients així com una impactant i potent sonorització. Pel que fa a la part musical, 20 cançons amb ritmes que van del rock clàssic dels 50, a soul i funk dels 70, magníficament acompanyats per una orquestra de sis músics dirigits i alhora toca el piano per Manu Guix. La interpretació en general molt correcta tant els personatges principals (Pociello / Roig), com els actors (Rañé / Corbacho) i el trio The Sey Sisters tot i que em va sorprendre que una de les millors veus que tenim com és Raquel Jezequel tingués un paper tan poc rellevant. Donar veu a la planta cantant o parlant, dirigir l’orquestra, llegir la partitura i tocar el piano, és possible fer tot això alhora?, Doncs sí Manu Guix, ho fa i més a més de forma extraordinària. Una comèdia negra feta musical que us aconsello anar a veure si voleu passar una molt bona estona.

11/09/2019

Veure totes

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Àngel Llàcer: “L’edat no és un grau, és una merda fer-se gran”

L’actor i director repeteix l’aventura de liderar un gran musical. Enguany el multipremiat The Producers triomfa al Teatre Tívoli amb el segell humorístic de Mel Brooks i una espectacular posada en […]

1 desembre 2023

‘La Rambla de les Floristes’ triomfa als Premis TeatreBarcelona 2020

‘La Rambla de les floristes’ – Teatre Nacional de Catalunya – (c) May Circus La Rambla de les Floristes és la gran guanyadora de la tercera edició dels Premis Teatre Barcelona, els guardons […]

16 setembre 2020

José Corbacho ens guia per ‘La Tras-tienda de los Horrores’ del Coliseum

José Corbacho ens guia per la part de darrere de l’espectacle La tienda de los Horrores, la comèdia musical dirigida per Àngel Llàcer i Manu Guix al Teatre Coliseum de […]

2 desembre 2019

Grup Balañá llança el primer abonament per a musicals de Barcelona

Barcelona es prepara per rebre una gran pluja de musicals internacionals de gran èxit. Si la temporada que deixem enrere ha vingut marcada pel succés majúscul de propostes com La Jaula de las Locas o […]

24 juliol 2019

Especial Festival Grec 2019, descarrega’t la revista de TB

Publiquem la quarta revista en paper de TeatreBarcelona! Aquest és el quart estiu que TeatreBarcelona editem una revista en format paper, dedicada a un dels esdeveniments culturals més importants de […]

17 juny 2019

Jo és que no sóc gaire de musicals, però…

Per Christian Machío / @ChristianMachio Ja molt abans del concepte “emprenedoria” sempre sentia a dir que, en aquell carrer on vegis un parell de sabateries, el millor negoci és obrir-ne una […]

2 febrer 2019

Àngel Llàcer i Manu Guix alimenten al monstre del musical ‘La Tienda de los Horrores’

El musical clàssic La tienda de los horrores arribarà al al Teatre Coliseum de Barcelona a finals de setembre de 2019 sota la direcció d’Àngel Llàcer i la direcció musical de Manu Guix. Nostromo Live seguiran l’empresa en la producció de grans musicals després de l’èxit […]

14 gener 2019

La Tienda de los Horrores, el nou musical d’Àngel Llàcer i Manu Guix

Avui s’ha presentat a la tradicional botiga Flores Navarro el nou musical de la productora Nostromo Live, que després de l’èxit de La jaula de las locas estrenarà a Barcelona […]

13 gener 2019