Tot el que necessites per anar al teatre

La partida

La partida

Una partida de pòquer serveix d’excusa a un dels grans noms de la dramatúrgia britànica per posar en escena un joc de cartes i testosterona, una comèdia d’homes que parla, entre d’altres coses, de pares i de fills.

Després d’haver interpretat el John de Senyoreta Júlia al Grec 2012, Julio Manrique torna a submergir-se en el món teatral del britànic Patrick Marber. Ho fa dirigint una peça que l’autor va escriure quan encara era un desconegut i que, en clau masculina, utilitza una partida de pòquer per parlar de temes que van més enllà dels joc. I és que, com diu un dels personatges de l’obra, en el restaurant on passa tot (a Londres en l’original, a Barcelona en aquesta posada en escena) “no es juga a les cartes, es juga a l’home”. 

Sis personatges amb vida pròpia, d’aquells que només aconsegueix crear la millor escriptura teatral, transiten pel menjador i la cuina del restaurant: un cuiner, dos cambrers, el propietari del negoci, un fill amb problemes amb el joc i el seu mentor en el pòquer. Tots ells participaran en l’acte final en una partida al soterrani del local. I, entre whisky i cigarrets, cada jugada farà emergir algun dels molts temes que tracta l’obra i que van de l’amistat i la lleialtat, a la veritat i la mentida,  passant per l’èxit i el fracàs. Quin dels jugadors ha guanyat partida en realitat?

Video
Fotos
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • ignasi tomás lopez-doriga

    https://culturayalgomas.wordpress.com/2015/07/20/la-partida-perder-o-ganar-en-la-mesa-de-juego-y-en-la-vida/

    22/07/2015
  • Neus Mònico Fernández

    OPINIÓ:

    Ens trobem davant d’una partida de pòquer on en cada mà guanyada o perduda, se’ns mostra les misèries que tenen cada un dels seus jugadors

    Escenografia, dramatúrgia i actuacions espectaculars.

    L’obra de Dealer’s Choice és del tot autobiogràfica, ja que es veu que l’autor va tenir bastants problemes en el joc.
    És un text fantàstic, considerat com la seva òpera prima.
    La partida de pòquer ens servirà per veure les misèries de cada jugador, tan si guanyen com si perden.

    L’escenografia ens ha agradat molt; el públic a dues bandes, en el nostra cas per accedir al nostre seient (grada escenari) hem hagut d’entrar per la porta de l’entrada del restaurant de l’Esteva, cosa que he trobat molt original..
    Un cop asseguts ens trobem dins del menjador del restaurant.

    A la nostra dreta està la cuina, separada del menjador a través d’una paret imaginària on en un costat l’Esteva mira de quin lloc és millor per penjar un quadre i l’altre costat la cuina, on en Santi (el cuiner) anota en una pissarra imaginària el menú del dia.
    L’obra es divideix en dos parts, però no hi ha cap pausa de l’obre.

    El canvi d’escenografia va ser molt original; els actors baixen cap a la bodega per mitjà d’una trampilla i surten un altre cop per l’escenari , el qual s’anat transformant en la sala de joc on es reuneixen per fer la partida del diumenges. Els actors per medi d’unes llanternes de cap i ballant a ritme de música country transformen el menjador del restaurant en la bodega on succeirà la segona part de la representació…… la partida.

    El tema que sona és “The Gambler” de Johnny Cash.

    Un altre curiositat a destacar,i que ens va agradar molt; mentre dura la partida la taula va girant lentament.

    Els personatges:

    Tots els actors han estat Brutals !!!!!!!!!!! i els seus papers són bastant equilibrats, tot i que els papers que tenen més protagonisme són l’Esteve, en Carles (el seu fill) i en Ash (el convidat desconegut).
    L’Esteve (Ramon Madaula) és un home divorciat, ex-hippy, que té un restaurant a Barcelona (lloc on adapta en Julio Manrique per que transcorri l’acció, ja que el text original passa a Londres),així que , ens trobem amb personatges catalans, excepte en Frank (un dels cambrers del restaurant) que és americà.
    Un altre detall que ens situa a Barcelona és que en Santi vol portar a la seva filla al zoo, però potser al final…..on haurà d’anar és a la Pedrera.
    Carles (Oriol Vila) és el fill de l’Esteve, un noi addicte al joc i ple de deutes.
    Ash (Andreu Benito) és un home serio i misteriós.
    Santi (Joan Carreras) és el cuiner, separat i amb una filla; un home de virtut fàcil, un bon home.
    Max (Marc Rodríguez) és el personatge que posa una mica d’humor a l’obra. És un somiador, un ingenu amb un bon jan, que molts dirien que és “tonto”.

    El transfons de l’obra no és la partida de pòquer ,més aviat en el fons se’ns parla de les misèries dels homes, dels vicis que ens consumeixen, de les relacions humanes i sobretot dels conflictes que hi ha entre pares i fills.

    IMPRESCINDIBLE !!!!!!!!!!!!,No us la perdeu !!!!!

    10/07/2014
Articles relacionats
6 grans estrenes que veuràs abans que ningú al Temporada Alta

6 grans estrenes que veuràs abans que ningú al Temporada Alta

7 setembre 2021

Entre el centenar d’espectacles que oferirà el festival Temporada Alta, que se celebra del 8 d’octubre al 13 de desembre, hi ha una sèrie de propostes que es veuran per primera […]