José Luis Gómez: Celestina - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

Sinopsi

José Luis Gómez es posa a la pell de l’alcavota més coneguda de la literatura universal, per dirigir i fins i tot per protagonitzar aquest clàssic sobre el funcionament del món segons les lleis mercantils del desig i del profit immediat, on la profunditat dels personatges no queda subjugada a la seva condició social.

Durada:
150 minuts

Idioma:
Castellà

Sinopsi

Fitxa artística

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 6

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Pármeno folla vestit

Areusa no, ella ho fa com Déu mana, en pilota picada; coses del teatre, discriminació positiva o negativa? És anecdòtic, però ho he trobat fals. Detalls com aquest al marge, aquesta Celestina (d'entrada el text el considero fluixet) m'ha decebut. Potser J. L. Gómez s'ha ajustat massa a l'original i se m'ha fet pesada i llarga. Al final Pleberio amb la seva filla i dona mortes al seu davant, no s'acabava mai de lamentar. El fet de que el paper protagonista el fes un actor en contes d'una actriu no m'ha aportat res. Potser hi anava amb massa expectatives, doncs jo de Gómez i els de La Abadìa, sempre n'espero molt.

Crítica completa » http://bit.ly/2eZF8WB

29/10/2016
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Decebedora

Poques vegades tenim la oportunitat de poder veure teatre clàssic als nostres teatres, així que sempre que veig programada alguna obra d’aquest estil intento no perdre-me-la.

En aquesta ocasió venia la companyia Teatro de la Abadia amb un dels clàssics més importants de la literatura espanyola, la “Celestina”, una tragicomèdia escrita per Fernando de Rojas, datada al voltant de l’any 1499.

La “Celestina” era un imprescindible que no em volia perdre per moltes raons:

-Perquè m’agrada el teatre clàssic.

-Per ser la primera obra de la literatura espanyola traduïda a l’anglès.

-Per ser considerada una de les obres que dóna naixença a la novel·la i el teatre modern.

-Per que el paper de la Celestina en aquesta ocasió estava representat per un home (l’actor José Luis Gómez).

-Per la utilització del llenguatge original del text.

Dons bé ho diré clar i català : Per mi ha estat una gran decepció.

Valoro moltíssim la tasca que fa la Compañía Nacional de Teatro Clàssico dedicant tots els seus esforços a la recuperació, preservació i difusió del teatre clàssic. Valoro i agreixo.

Em va agradar la idea que el paper de la Celestina fos representada per un home.

L’escenografia no em va convèncer gens, a part de fosca, penso que no era gaire pràctica, ni còmoda pels actors, fins hi tot l’actriu Marta Belmonte (Melibea) es va ensopegar mentre baixava per una de les escales laterals que formava part de l’estructura metàl·lica de l’escenografia.

M’agradaria senyalar tres moments de l’obra que m’han semblat horribles:

-Quan Calixto (Raúl Prieto) es refrega amb el cordó del vestit de Melibea. Sense comentaris.

-L’encontre sexual entre Pármeno (Miguel Cubero) i Areúsa (Nerea Moreno). Primer perquè no entenc que només es despulli ella, i segon perquè ni tan sols era creïble l’acte sexual.

-L'assassinat de la Celestina s’emporta tots els números!!!, aquells cops de fuet al terra…

Pel que fa a les interpretacions, cap ha estat del tot creïble. Alguns no vocalitzaven, d’altres no projectaven la veu. Nosaltres estàvem a la fila 6 i de vegades costava d’entendre i escoltar el que deien.

L'acció és escassa i el ritme lent. A mi se m'ha fet interminablement llarga i pesada.

Em sap molt de greu, però vaig sortir amb la sensació de que havia estat perdent el temps.

01/11/2016
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Malauradament un desengany en tota regla

Malauradament ha estat un desengany en tota regla. Discrepàncies de valoracions a la sortida, l'Imma potser més benèvola que en Miquel, malgrat que a cap dels dos ens ha satisfet. ... i això que en teníem moltes ganes de veure aquesta producció clàssica de Fernando de Rojas dirigit i interpretat per José Luis Gómez.

A priori, un luxe, poder veure representat aquest clàssic entre els clàssics i grans expectatives. L'escena inicial ens va agradar molt amb tots els personatges a escena com si d'un quadro es tractés i amb el so de la magnífica cançó que interpreten. Però en el primer quadro on queden sols els pares de Melibea que parlen sobre el seu futur i el de la seva filla, va desaparèixer la màgia.

Una posada en escena excessivament feixuga i sense interès, amb una escenografia que obligava als actors a realitzar moltes pujades i baixades d'escales, totalment innecessàries, per una bastida tubular que, entenem, volen representar els petits carrers dels pobles de Toledo.

Una forma d'actuar en general massa imposada, utilitzant els ja coneguts excessos declamatoris "made in Madrit" i una gestualitat molt forçada que a nosaltres ens posa "malalts", ens ha impedit gaudir com esperàvem. Molt destacable, i de lluny, és la interpretació que José Luis Gómez fa del personatge de la Celestina. Gómez de 76 anys s'ha inspirat en el quadro de Picasso –La Celestina (1904) - per a la caracterització del personatge. Només el maquillatge comporta una hora de feina a cada representació.

La Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, plena i amb molts estudiants, ha aplaudit molt aquesta proposta i pel que hem vist a la web les localitats estaven pràcticament exhaurides per a totes les representacions.

En veure tants grups d'estudiants, he pensat que segurament no és la manera d'apropar el Teatre a la gent jove i que potser obligant a anar a veure aquest tipus de representacions, amb deures posteriors, l'efecte pot ser absolutament el contrari al desitjat, perquè potser fugiran "camesajudeume" de qualsevol representació teatral, per molt contemporània que sigui.

Si desitgeu llegir l'apunt original, només heu de clicar AQUÍ

24/10/2016
Hebert Parodi

Vaya por delante que es uno de mis libros preferidos. Y que el teatro clásico me encanta. Así que esta propuesta de la CNTC era uno de los alicientes de mi temporada teatral. Pues ni frío ni calor.
La pega no es la duración (2h30’) sino el ritmo y, especialmente, el larguísimo monólogo final de lamento del padre de Melibea, que ni emociona ni llega. Lo mismo pasa, en general, con las interpretaciones, especialmente las de este personaje y Calisto (ridículo en la escena del cordón o el laúd, trastornado en general, sí, pero no parece que por amor).
José Luis Gómez encarna a la protagonista, huyendo de amaneramientos pero la verdad es que en casi todo momento no veía a Celestina sino a un señor interpretando a una señora y el personaje, visualmente, no produce el rechazo que debería. Parece más un “capricho” del actor que una manera de aportar algo diferente al personaje; creo que en general y más para estos papeles tan exigentes y reconocibles, no es la mejor idea que el protagonista sea el propio director (puede que se descuiden otros aspectos y se busque el lucimiento). La obra sucede en Toledo y no recuerdo que la protagonista fuese andaluza, como se ha optado aquí, rosa en pelo y amagos de “baile”.
La escenografía, escaleras metálicas que llevan a otras escaleras y pasillos donde no pasa nada más que un sube y baja, tampoco aporta nada y el vestuario es menos de época de lo que me gustaría, pero no molesta. Sí me ha gustado, en cambio, que se respetase el lenguaje original huyendo de simplificaciones innecesarias.
Algo falla cuando en dos escenas clave de carga dramática, el público ríe: el encuentro sexual entre Calisto y Melibea y el asesinato de Celestina (más bien teatro de marionetas).
En resumen: menos de lo que esperaba. Suerte del texto.

29/10/2016
María Martín

Adaptació espectacular d’aquesta obra tan difícil de representar. L’escenografia és tot un encert: moderna, original i atrevida. I el desenvolupament de l’obra i la feina dels actors, excepcional. Un luxe haver estat espectadora de la Comedia de Calisto y Melibea a la ciutat de Barcelona i al TNC. Per desgràcia, no és freqüent veure la Companñía Nacional de Teatro Clásico, aquesta vegada en col.laboració amb el Teatre de la Abadía, a Barcelona. Imprescindible.

29/10/2016
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Nada mejor que ver un clasicazo de la literatura española en su versión teatral!!
Este montaje de La Celestina me ha gustado mucho! La tragedia de Calisto y Melibea en 2 horas y media! Con una escenografía austera, moderna y muy de escaleras de incendio jajajaja
Por supuesto destacar el gran trabajo José Luis Gomez que hace suyo a la famosa alcahueta y personalmente me ha dejado con la boca abierta con todo el texto que este hombre se ha memorizado!
El teatro lleno hasta la bandera. Y es que… no se prodigan obras en castellano en BCN. Así que hay que aprovechar!

29/10/2016

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

José Luís Gómez és ‘Celestina’ al Teatre Nacional

L’actor José Luís Gómez dirigeix i encarna la protagonista de l’obra de Fernando de Rojas que la Compañía Nacional de Teatro Clásico porta al TNC. “Aquesta vella barbuda conjura una […]

19 octubre 2016