L’actor José Luís Gómez dirigeix i encarna la protagonista de l’obra de Fernando de Rojas que la Compañía Nacional de Teatro Clásico porta al TNC.
“Aquesta vella barbuda conjura una figura poètica i mítica que transcendeix la identitat de gènere. És una sacerdotessa pagana enmig de l’absolutisme confessional de l’España de Fernando de Rojas”. Així defineix la protagonista d’aquest clàssic de la literatura espanyola l’actor José Luís Gómez, que es posa a la seva pell en un muntatge que reivindica la vigència d’aquesta obra fundacional del teatre hispànic modern.
José Luís Gómez està convençut que, tal com defensa Juan Goytisolo, la modernitat de La celestina rau en el fet que no només s’allunya de la figura protectora de la divinitat, sinó que a més a més posa de relleu el mercadeig entre l’amor i el desig sexual. Història d’amor i mort per antonomàsia, de xoc entre les classes acomodades i el lumpen, Rojas presenta una societat on els valors consagrats esdevenen assumptes mercantils a través d’uns personatges que no coneixen altra llei que la immediatesa del profit. Tot això, en un moment d’una gran violència contra jueus, moros i esperits lliures.
La història se situa en el moment de l’expulsió dels jueus el que, per a ell, suposa l’inici de la decadència d’Espanya. “Van expulsar gran part del món intel·lectual, del potencial del país i aquí estem encara, intentant aixecar el cap”. Celestina es converteix en un element clau de la crítica eclesiàstica i ens fa veure com “la historiografia que ens han explicat està tenyida pel pensament hegemònic”.
UNA CELESTINA AMB SABATES ORTOPÈDIQUES
Segons Gómez, la Celestina del segle XXI “portaria talons alts, s’hauria fet líftings a la cara i es perfumaria amb Courreges.” Ell, però, assegura que la que “s’ha atrevit a fer” porta bossa de mà i sabates ortopèdiques, com la seva mare o la seva tieta. Convençut que “els actors fan massa pocs personatges femenins”, el que més l’atrau de l’alcavota més coneguda de la literatura universal és la seva honestedat, la seducció mitjançant la paraula i la seva capacitat de persuasió i supervivència. “Era una enredaire amb una sorprenent capacitat per sobreviure i per seduir a través de la paraula, però més honesta que els rics”. De fet, Rojas la va utilitzar per “demostrar que un altre món era possible”.
LLENGUATGE FIDEL A L’ORIGINAL
Gómez ha volgut mantenir-se fidel al llenguatge i sintaxi original perquè, segons explica, “si un comença a tocar-lo, acaba quedant com un pastís amb sacarina”. De fet, considera que “modernitzar-la seria gairebé una castració”. Això sí, n’ha fet una adequació per a l’escena perquè Rojas va escriure l’obra per a ser llegida en veu alta a les universitats.
Celestina, a més del propi Gómez, està protagonitzat per Marta Belmonte, Diana Bernedo, Miguel Cubero, Palmira Ferrer, Chete Lera, Nerea Moreno, Inma Nieto, Raúl Prieto i José Luis Torrijo. Els acompanya una música sefardita cantada a capella i la banda sonora de José María Sicilia.
