Gracias por todo

Diu una frase popular: “Es riu del mort i del qui el vetlla”, dit d’aquell bromista que li treu punta a tot per fer riure. En aquesta obra és així, de forma literal. A Gracias por todo es riuen del mort, de qui el vetlla, dels assistents, dels rituals funeraris, sense pausa i amb tota l’artilleria (la pesada i la subtil).

Estem tan acostumats a témer a la mort i a amagar-la, que una obra així, tan desmitificadora, ajuda a  normalitzar-la. Celebrem doncs la presentació d’aquest musical còmic, surrealista, embogit, irreverent, que porta al màxim nivell de paròdia les fórmules convencionals d’acompanyar un mort.

Dues noies treballen en una funerària com a mestres de cerimònies, i un dia els toca vetllar un mort molt especial. La trama, delirant, va avançant com avancen les trames als somnis: sorpreses inesperades, girs surrealistes, personatges que irrompen sense ser convidats, moments absurds que acaparen el focus…

Una trama així requeria una actuació que estigués a l’altura del deliri. Les dues actrius, Ángela Palacios i Alba Rubio, dirigides per Alejandra Jiménez Cascon, aconsegueixen portar el personatge al màxim nivell del grotesc sense perdre de vista les subtileses, els moviments petits, les perles minúscules que engrandeixen la caricatura. Els moments musicals són un exemple brillant d’aquesta comunió.

S’han de celebrar molt les obres que no tenen por a l’hora d’experimentar i portar-ho tot al límit. La comèdia, i la comèdia musical en concret, té molt camp per recórrer i per explorar i és molt valuós (pel teatre en general) que hi hagi companyies que juguin a riure’s dels propis gèneres, que fagocitin les convencions i després se les “petin” amb tanta alegria.