Antonio Banderas (producció) i Emilio Aragón (direcció) presenten la seva versió de l’aclamat musical Godspell, originàriament dirigit per Stephen Schwartz i John-Michael Tebelak i que es va estrenar a Broadway per primera vegada el 1971. Un clàssic del teatre musical dels anys 70 nominat als Tony que pots veure en una renovada versió que el transporta a l’actualitat!
Sinopsi
L’escena arrenca en un lloc que bé pogués ser un magatzem de teatre, una esgavellada corrala de veïns o una església en ruïnes.
En ella descobrim als nostres personatges. Es tracta d’un grup de joves aparentment membres d’un veïnat convocats per a prendre una decisió important que afectarà el futur dels seus veïns i veïnes.
Aquesta primera escena acaba amb una figura composta per tot l’elenc, com a metàfora de la porta que ens trasllada a la ficció, on anirem recorrent de la mà de cada personatge la transformació que viurà en prendre contacte profund amb els ensenyaments d’un tal Jesús.
Junts descobriran la tolerància i el respecte a allò diferent, la necessitat de construir i teixir xarxes de suport comunitari, la compassió per qualsevol ésser humà, la riquesa sostenible i compartida, la llibertat de ser i triar, la corresponsabilitat en la construcció d’una bona vida per a tots, el dret a equivocar-se i tornar a començar, a fer-se mal amb el sofriment de l’altre, a viure complets, a riure, estimar, cantar, jugar, viure… i fins i tot morir.
Poc abans d’acabar reprendrem la figura de l’inici, en aquesta ocasió per a tornar a travessar la porta i sentir que realitat i ficció són una.
I al final, quan tot acaba, quan la foscor ho inunda tot, Godspell pot ser l’esperança que tot torna a començar.
Una clam a l'amor, la justícia i el respecte
Tot i que no és una obra religiosa, el llibret es basa en el relat, a través d’esquetxos, de diferents escenes bíbliques amb un relat vivaç, enèrgic i divertit que celebra la vida. Per a Emilio Aragón, és un espectacle que va “d’estimar, de perseguir la justícia, d’acceptar les regles del joc sense rendir-se davant del que ens fa mal. I, sobretot, de recordar, si és que ho hem oblidat, que la vida és un camí que necessitem fer de la mà de l’altre”.
