Helena Tornero i la Cia. La Fil·loxera presenten Estiu a El Maldà, una obra a la recerca de la identitat amb tres germanes com a protagonistes.
Helena Tornero vivia a Portbou, de petita. De fet, vivia a l’estació de tren de Porbou. Per sortir de casa havia de passar per l’andana i, com a veïns, a més d’altres famílies de treballadors de la Renfe, hi tenia la policia. “Un poble de frontera és un lloc curiós”, diu la directora i dramaturga, autora d’obres com No parlis amb estranys (fragments de memòria). És potser per això que, tot i que més tard la família va anar a viure a Figueres, és on ha situat la seva última obra, Estiu, que s’endinsa en la memòria d’una família també “peculiar”.
L’obra parteix de la història de tres germanes, que per diversos motius han viscut separades, en el moment que la més petita fa el pas per retrobar-se. “No és una adaptació de Les tres germanes de Txèkhov, però sí un petit homenatge que es filtra en l’escriptura”, diu Tornero. “Em fascina com a l’obra de Txèkhov no se sap gairebé res dels pares, tot i que podem imaginar-nos coses per les conseqüències en les filles. Aquí hi ha una nebulosa semblant i moltes coses no dites. Sembla que no passi res, però hi ha subtext, tensió i material calent. A més, he procurat un equilibri similar entre comèdia i tragèdia“.
Les protagonistes estan interpretades per Iona Balcells, Lorena Hernández i Marina Collado, integrants de la Cia. La Fil·loxera, amb qui ja van estrenar l’any 2015 El nen mort damunt la vorera, de Guy Foissy. En aquest cas, la companyia s’ha posat a la mà de Tornero, que ha treballat durant uns mesos amb elles, no només per assajar el text, sinó també per fer un treball previ, com ara escriure’s cartes entre elles des del punt de vista dels seus personatges. “Ha estat molt interessant poder treballar amb elles mesos abans -segueix Tornero-. Tot i que ja partíem d’una bona complicitat, donat que han estudiat i fins i tot viscut juntes, el treball previ ens ha servit per construir la família“.
Secrets i interrogants del passat és el que intentaran descobrir les tres protagonistes durant l’obra, ambientada als anys 90. “Tenia ganes de mirar a la meva infantesa. De manera que, tot i que les protagonistes tenen l’edat de la Iona, la Lorena i la Marina, al voltant de la vintena, el que es veurà és la infantesa dels que vam viure als anys 80. I aquesta ha estat una altra part de treball previ, perquè elles ja no han viscut allò de tenir una cinta de casset preparada per gravar una cançó de la ràdio…”.
Text: Mercè Rubià
