Tot el que necessites per anar al teatre

Esmorza amb mi

Esmorza amb mi

Set anys després de Sé de un lugar, Iván Morales obre un altre altre cicle i torna a parlar de la nostra quotidianitat, aquest cop des d’una nova mirada. Ara, però, ja no parla tant de com sobreviure a la mort de l’amor i a la ruptura dels vincles, sinó que se centra en allò que ens uneix, que és més complex. Esmorza amb mi posa el focus en com podem tornar a creure i com pot tornar a néixer l’amor; com ens apropem a la maduresa, però no volem deixar de jugar, per més difícil que sembli de vegades.

Sinopsi

La Natàlia i el Salva s’han enrotllat cinc vegades, no més. La seva relació ha estat fins ara poc profunda, pràcticament no saben res l’un de l’altre. La Natàlia té trenta i pocs anys, un fill amb un home de qui ha trigat molt, massa, en desenamorar-se, poques perspectives professionals a part de la feina de cambrera en un dels bars més canalles del Xino, molt estrès i la necessitat d’entendre d’una vegada perquè l’amor la fa patir tant. És per això que, seguint la seva vocació artística mai no del tot reeixida, ha decidit fer un documental sobre el desamor, per veure si, compartint el seu dolor amb el món, aquest deixarà de pesar-li tant.

De vegades l’ambició és només aquesta, senzillament esmorzar junts, més enllà de qualsevol somni grandiloqüent. Què estem disposats a fer i a sacrificar per no deixar d’esmorzar plegats?

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Avui a la Beckett he estat veient aquesta obra escrita i magníficament dirigida per Iván Morales. Un text fresc, molt actual amb certs tocs d’un llenguatge col·loquial i que ens parla del desamor. I ho fa entrellaçant les relacions de quatre personatges Sergi (Xavi Sáez), Natàlia (Anna Alarcón), Salva (Andrés Herrera) i Carlota (Mima Riera), per mostrar i veure si és possible tornar a creure i al acostar-nos a la maduresa fer que l’amor torni a néixer. En algùn moment se m’ha fet lenta i al principi la sessió del fisioterapeuta, una mica llarga, però vaja res rellevant. Una posada en escena espectacular amb una grada rodona on els actors barrejats amb el públic actuen en diverses ocasions. Una il·luminació perfectament aconseguida i que en diverses escenes són els mateixos actors els que manegen els focus. I una interpretació dels quatre actors sense distinció extraordinària. No us la perdeu, totalment recomanable.

    31/05/2018

  • 12345

    maría j gonzález mondaza

    La obra es fantástica, nos emocionó hasta el tuétano (texto, dirección, actores, puesta en escena…), se pueden contar con los dedos de una mano las buenas obras de teatro en el escenario barceloní y esta es para mí imprescindible. ¿Por qué se habla de desamor hoy en día? ¿no deberíamos llamarlo incomunicación aunque hablemos entre nosotros?

    28/05/2018

  • 12345

    Mònica

    En consonància amb l’anterior opinió. Una bona història sobre 4 persones que s’entrecreuen i que busquen l’amor i troben el que troben. Tot i que l’inici és una mica histriònic, l’obra s’afiança després de l’aparició en escena de la Carlota, una gran sorpresa.
    Genial posada en escena i aprofitament de l’espai escènic.

    25/05/2018

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Una mirada amarga sobre el desamor, la necessitat d’afecte i la incapacitat d’estimar. Quatre personatges que estan en un moment vital de la seva vida i tenen un dilema que els hi cal resoldre per tirar endavant i on el desamor hi és present tota l’estona. Quatre vides que s’entrecreuen. Quatre persones que lluiten per tornar a creure en l’amor. Quatre persones que necessiten creure que l’amor és possible. Una posada en escena espectacular amb un sorprenent tractament de l’espai escènic i unes extraordinàries interpretacions amb actuacions molt bones, cadascú en el seu paper i el to exacte. I que maca està Mima Riera!. Una obra complicada però fascinant. I si vols sab er-ne més entra a https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/05/25/esmorza-amb-mi/

    25/05/2018

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Ivan morales nos trae una obra sobre el amor. O más bie la el desamor.
    Entro al teatro y veo que ha cambiado de disposición: ante mí veo una grada circular, como en una sala de operaciones y desde mi asiento he sido testigo de la vida de 4 inadaptados emocionales que aspiran a almorzar con la persona con la que comparten cama.
    La obra me ha dejado más bien frío, escenas alargadas, monólogos que parecían no terminar nunca…
    La cosa se salva por los grandes actores. Sobretodo Xavi Sáez que consigue interpretar el único personaje que me ha hecho sonreír y que me ha inspirado un poco de ternura.

    25/05/2018

  • 12345

    Hèctor Fibla Ferrà

    En la línia de l’anterior “Sé de un lugar”, una obra amb més personatges però igual de propera.

    22/05/2018