Persones migrants i exiliades que demanen asil omplen la sala d’espera de l’aeroport on transcorre En Transit de Amir Reza Koohestani, una ficció que neix de l’adaptació d’una novel·la Trànsit d’Anna Seghers que ens parla sobre els refugiats que fugien de l’Alemanya nazi.
Sinopsi
L’any 2018, Amir Reza Koohestani viatjava cap a Santiago de Xile per participar en el festival Santiago a Mil, quan les autoritats alemanyes van detectar que havia excedit per cinc dies, el període de noranta dies de permanència màxima a l’àrea Schengen en els últims sis mesos, a causa del fet inexplicable que li havien estat expedits dos visats diferents. El van enviar de tornada cap a l’Iran, el seu país. Durant aquest tràmit burocràtic, li van retirar el passaport i el van deixar en una sala d’espera, on es va veure condemnat a una situació transitòria, confinat en un espai que no corresponia a cap país concret, com si fos als llimbs. Koohestani treballava en aquell temps en l’adaptació d’una novel·la d’Anna Seghers, una escriptora alemanya que va viure entre el 1900 i el 1983, va ser membre del Partit Comunista Alemany i va haver de fugir dels nazis. Exiliada a França, va intentar l’alliberament del seu marit, que havia estat detingut a París, i va explorar les possibilitats de fugir amb ell cap a un altre estat. D’aquella època data la trama de Trànsit (editada en català per RBA l’any 2005), la novel·la que Seghers va escriure sobre les persones exiliades i perseguides i els desertors que s’amuntegaven a la Marsella del moment mirant de fugir cap a un país lliure.
Tancat a la sala d’espera de l’aeroport alemany on era i privat del seu passaport, Koohestani es va adonar de cop i volta que vivia una situació similar (tot i que no idèntica) a la de les persones refugiades i exiliades atrapades a Marsella que protagonitzaven la novel·la que mirava d’adaptar. D’aquí que el muntatge que ha creat i que ara veurem al Grec Festival de Barcelona, després de passar pel Festival d’Avinyó, s’ambienti a la sala d’espera d’un aeroport on un seguit de persones han estat col·locades en un estat de provisionalitat permanent, sense possibilitat d’entrar al país al qual volen accedir. Entre les persones retingudes hi ha el director mateix, que repassa la novel·la que vol adaptar al teatre, però també un seguit de personatges, alguns de contemporanis, d’altres del passat, alguns de reals i altres de ficticis, tots presents a l’escenari d’una manera física o bé mitjançant el vídeo. L’experiència personal del director i creador d’En Transit s’afegeix aquí a la dels personatges de la novel·la que s’adapta, i es transita simultàniament per dos períodes històrics i es barregen idiomes (persa, francès, farsi, portuguès del Brasil, etcètera) per tal de crear a escena una imatge comuna de l’exili, de les fronteres infranquejables i de la situació desesperant de les persones que es troben retingudes en el seu trànsit cap a un destí impossible d’assolir.
