Comprar entrades per a Els músics de Bremen, el musical

Una nova versió del clàssic dels germans Grimm, ELS MÚSICS DE BREMEN, en versió d'Ever Blanchet. Una nova proposta de teatre musical i familiar amb música i direcció de Joan Olivé i amb Maria Clausó com ajudant de direcció i responsable del moviment escènic.

Tal com ens van explicar a la roda de premsa, en aquesta ocasió, la companyia Versus Teatre ens proposa un musical amb un repartiment format per actors que també són músics, o per músics que són actors: Joan Rigat és el ruc i toca el violí, Ivan Herzog és el gos i toca la guitarra, Berta Peñalver és la gallina i toca el piano, Aina Vallés és la gata que toca el violoncel i David Maculé és el grill a la bateria.

Mantenint l’essència de la història original el conte es transforma i reinventa, presentant aquesta versió amb noves cançons i noves coreografies.

Un Ruc, un Gos, una Gallina i una Gata, fugen dels seus amos perquè els fan treballar massa i els maltracten. Decideixen anar a la ciutat de Bremen on s’imaginen que viuran millor i es podran dedicar a la música. En aquesta aventura els acompanya un Grill. Però pel camí es trobaran entrebancs que els posaran a prova i refermaran la seva amistat tot cantant.

El conte dels Germans Grimm és un cant contra la intolerància, l’explotació i l’obsessió per la productivitat. En aquesta versió l’obra recupera valors que van des de la llibertat, el feminisme, la lleialtat i la fraternitat. Condemna el maltractament dels animals i defensa la solidaritat.

Una proposta enfocada al públic familiar però que és apta per a tota mena de públic pel missatge implícit que defensa la llibertat d'escollir, i per la seva altíssima qualitat musical.

Una posada en escena molt encertada i engrescadora, amb molt moviment que fan les delícies dels més petits de la sala. Un acolorit vestuari de Martina Buroni i un magnífic disseny d'il·luminació de Daniel Gener. Molt destacable la millora en l'equip sonor i excel·lent disseny de so de Sergi Romero.

Les interpretacions són brillants, tant per la qualitat de les veus, com per la seva gestualitat i simpatia. Una proposta que considerem apta per a tots els públics i que recomanem per la seva qualitat.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

Nou apropament al conte dels Germans Grimm, dirigida i amb música de Joan Olivé i, cal remarcar-ho, direcció de moviment de Maria Clausó que, coses de la programació, coincideix amb una proposta al Liceu sobre el mateix text.

Quatre animals a punt de ser sacrificats o abandonats doncs ja són massa vells per a ser productius decideixen fugir cap a Bremen on esperen poder ser músics. Es troben pel camí i formen una divertida troupe que descobreix que treballant junts poden aconseguir grans fites, superar les seves pors i el valor de l’amistat. En aquesta adaptació s’incorporen elements com desitjar tenir una ciutat lliure de fums (calia?) i una eficaç denúncia contra el maltractament als animals.

La proposta té música en directe interpretada (i molt bé) pel propi repartiment. amb caracterització ben cuidada, vestuari molt adient i descriptiu de la personalitat de cadascú d’ells, que seuen al centre de l’espai escènic al voltant d’un element vertical (arbre, escala) que fa que a estones els tinguem d’esquenes, però han incorporat molt treball de moviment i força acció transcorre a prop de les grades, així que no ens perdem res de res.

El menys millor: la música en directe (que s’agraeix i molt!) tapa en ocasions les veus dels actors i costa un xic entendre els lletres de les cançons.

El millor: Proposta de molta qualitat musical i interpretativa, amb Joan Rigat (Cuentos cruentos), el Ruc massa vell ja per treballar, és el líder, o ho intenta, simpàtic i proper a la canalla, d’aquests animals més humans que les persones que els han explotat, Berta Peñalver (Generació de merda) posa la seva magnífica veu a la Gallina, el fidel i innocent Gos ens el porta Ivan Herzog (Lo tuyo y lo mío) i l’elegant Gata és l’Aina Vallès (Poe, el cabaret macabre), acompanyats per un grill percussionista, David Maculé.

En resum: una proposta musicalment excel·lent, interpretada de forma molt simpàtica, com cal, a mig camí entre el teatre familiar i l’infantil.