Anna Maria Ricart ha fet l’adaptació i la dramatúrgia del llibre
“Llàgrimes de sal”, relat de la vida del metge Pietro Bartolo, escrit per ell mateix i per la periodista
Lidia Tilotta.
Fill de pescadors,
Bartolo fa 26 anys que és metge en la petita illa italiana de Lampedusa, situada davant la costa de Tunísia. Una persona que s’ha convertit en un exemple de coratge, compromís i dignitat.
Miquel Gorriz ha dirigit a
Xicu Masó que es posa a la pell del metge de Lampedusa, i ens ha ofert
una interpretació amb tal grau d’intimisme, sinceritat i proximitat que ens ha fet aplaudir, fortament colpits, pel que havíem vist i escoltat.
Pietro Bartolo està fortament convençut de la vigència de
la Llei del Mar que obliga a salvar qualsevol persona que s'estigui ofegant, qualsevol persona i en qualsevol circumstància.
Ell té a la memòria les històries de moltes de les persones a les que ha atès a la seva consulta i de les que recorda el nom: la Jasmine, la Sara, l'Anuar, l'Omar, la Sama, la Favour, .....
Conscient que les xifres només són números, ell lluita per tal de no oblidar les persones i per escoltar les seves històries de misèria, persecució i por.
Una proposta construïda amb la clara intenció de fer-nos entendre
la urgència d'enfrontar la catàstrofe dels refugiats, que segons el mateix Pietro Bartolo ha agafat les dimensions d'un holocaust.
Una denúncia d'una situació dolorosament actual, que no volem veure i que ens obliga a mirar. Ningú surt indiferent de la sala, davant la rabia i el dolor d'aquest metge que se sent impotent davant d'aquesta situació insostenible i davant la falta de resposta dels governs de la comunitat europea.
L'escenografia molt austera, on veiem la taula de treball del doctor, la llitera i un petit espai perquè els nens que arriben del mar puguin jugar una estona i oblidar per una estona l'horror viscut. Unes projeccions van donant suport al relat.
Hem llegit alguna opinió que menysté aquesta proposta per considerar-la poc més que una "conferència teatralitzada". No podem estar més diametralment oposats en la nostra opinió, perquè
creiem que aquesta proposta es TEATRE amb majúscules; si molt m'apures, en tot cas la podríem classificar dins de la branca de "Teatre documental" perquè és una dramatúrgia basada en fets reals.
Creiem que un dels reptes més importants del Teatre, és provocar EMOCIONS a l'espectador. Aquesta producció ho aconsegueix abastament i fa que el públic surti de la Sala amb la necessitat de fer quelcom en pro d'aquesta tasca humanitària.
Magnífica proposta. Magnífica interpretació. Colpidora i absolutament necessària.
Per veure l'apunt original, només cal clicar en aquest
ENLLAÇ
El drama (bé, tragèdia) dels refugiats i immigrants explicat en primera persona per qui els rep i cura. Dura, provoca indignació però també recordatori del bé que podem fer. Busca la llàgrima fàcil només una miqueta i voldries conèixer més i més històries de les viscudes per aquest heroi dels de veritat. Necessària.
Avui al Lliure he estat veient aquesta adaptació que ha fet Anna Maria Ricart del llibre “Lacrime di Sale” escrit per Pietro Bartolo i la periodista de la RAI Lídia Tilotta. Es tracta d’una peça de teatre document narrada i interpretada magníficament per Xicu Masó qui es posa a la pell del doctor Pietro Bartolo, metge de l’illa de Lampedusa i que és qui fa més de 26 anys atén tots els refugiats que per mar arriben a aquesta illa fugint de la guerra dels seus països. El seu relat és esfereïdor, nens, dones, dones embarassades, homes, tant és, molts ferits, altres en un estat deplorable i molts morts. Aquest metge quan tenia 16 anys anant a pescar amb el seu pare va caure de la barca i va estar desaparegut més de tres hores. Com explica, va veure la mort i aquest fet que mai ha oblidat és el que fa que entengui el patiment de totes aquestes persones. Ràbia, impotència i vergonya pel comportament que estan tenint tots els països europeus amb els seus governants mirant cap a un altre costat és el que sents conforme va avançant l’obra. Una obra que fuig del morbo i que relata les coses tal com estan passant i que crec tots hauríem de veure. Jo he sortit molt tocat.
Teatro necesario pra concienciar.
Teatro duro y amargo el que nos presenta Xicu Masó interpretando a Pietro Bartolo, el médico de Lampedusa, que lleva muchísimos años atendiendo a inmigrantes que llegan a la isla en barcazas intentando buscar una vida mejor. Algunos llegan sanos, otros heridos, la mayoria muertos…
Monólogo duro en el que tendréis que contener el llanto y las ganas de gritar. De rabia, de impotencia, de la poca empatía que sentimos la gente con los que están más desfavorecidos. Triste pero real!
Ojalá muchos Pietros en el mundo