El Gran Gatsby

El Gran Gatsby de F. Scott Fitzgerald és considerada com una autèntica obra mestra. Va ser escrita el 1925, i és un retrat fidel del creixement econòmic, la delinqüència i el jazz dels anys vint als Estats Units.
El Gran Gatsby. El show és una adaptació de l'obra. Es tracta d'una peça de teatre-dansa, produïda per la Gasa Valga Dance Company, una companyia fundada en 2023 i que dirigeix el català Enrique Gasa Valga.

No es tracta d'un musical, sinó d'una producció de dansa contemporània, a ritme de jazz, soul i swing. De fet, en cap moment s'ha anunciat com a musical, sinó com a show. I això és el que veureu:
-Un xou meravellós, amb més d'una vintena d'artistes a escena entre músics, ballarins i acròbates, interpretant una gran varietat de coreografies de claqué, clàssic i contemporania.

-La música en directe, d'una banda, de sis músics extraordinaris Roberto Tubaro (piano), Stefano Nicli (guitarra), Marco Stagni (contrabaix), Matteo Cuzzolin (saxofon tenor), Marco Pisoni (clarinet i saxofon baríton) i Matteo Dallapé (bateria), tocant alguns temes clàssics de grans figures del jazz com Louis Armstrong, Duke Ellington, Benny Goodman, Ella Fitzgerald, Nat King Cole i Nina Simone, i temes d'artistes més contemporanis com Meghan Trainor, Jaques Brel i Freddie Mercury.
-Totes aquestes cançons han estat interpretades per Greta Marcolongo, una cantant amb una veu meravellosa, especialitzada en cançons dels anys vint, que ha captivat a tot el públic assistent.
 Tot en rigorós directe, sota la direcció musical de Roberto Tubaro.
L'escenografia de Helfried Lauckner és espectacular, el vestuari dissenyat per Birgit Edelbauer-Heiss és una autèntica meravella i el disseny de llums creat per Manfredi Michelazzi està molt ben integrat a la peça.

Només hi ha una cosa que des del meu punt de vista falla, és que si no has vist la pel·lícula, com ha estat el meu cas, no s'acaba d'entendre del tot l'argument de la història.

Per tant, us aconsello que abans d'anar al teatre, us mireu la pel·lícula.

Així i tot, m'ho he passat genial, he gaudit moltíssim de l'espectacle i n'he sortit encantada.

La versió d’El Gran Gatsby que es representa actualment al Teatre Victòria aposta clarament per convertir la història de Fitzgerald en una gran experiència visual i musical. És un espectacle elegant, intens i molt espectacular, que captura perfectament l’estètica luxosa i decadent dels anys vint.

El primer que destaca és la posada en escena. Les coreografies tenen molta força, amb moments de Charleston, swing, jazz dance i claqué que donen energia constant a l’obra. La música en directe i l’ambient de cabaret transporten l’espectador a les grans festes de Gatsby, plenes d' excés i sofisticació. El vestuari és probablement un dels punts més impressionants amb una estètica molt cuidada que crea un univers visual molt atractiu.

El ritme és constant. Pràcticament no hi ha moments morts i tot està pensat perquè l’espectador quedi atrapat per la música, la dansa i l’impacte escènic. Transmet molt bé aquesta sensació de luxe buit i d’obsessió romàntica que defineix el personatge de Gatsby.

Ara bé, tota aquesta espectacularitat acaba passant per davant de la profunditat emocional de la novel·la original. El llibre de Fitzgerald és una crítica amarga sobre la classe social, la superficialitat i la destrucció del somni americà, però a l’escenari aquests temes queden més diluïts. L’obra prioritza la festa, el glamur i l’entreteniment abans que el drama psicològic dels personatges.

Per això, alguns moments emocionals no tenen tota la força que podrien tenir. Gatsby continua sent un personatge misteriós i tràgic, però la seva solitud i la seva obsessió amorosa no acaben de transmetre tota la complexitat que sí que té la novel·la. El resultat és un espectacle molt bonic i molt ben executat, però una mica superficial en el fons.

La famosa novel·la de Francis Scott Fitzgerald ha inspirat diverses adaptacions, ja sigui amb versions cinematogràfiques (cinc que adapten directament la novel·la i una altra que l’extrapola a una altra època), una òpera, una versió teatral, un musical i un parell de ballets, a part d’alguns videojocs inspirats en el llibre. Ara arriba aquesta versió, que en principi es ven també com un espectacle de ball amb música en directe, però que al final acaba essent el concert d’una banda increïble amb ballarins que complementen el show. No vull desmerèixer en absolut la feina del cos de ball, ja que el problema seria més aviat de la idea i de la composició de l’espectacle. Però anem a pams...

Qui no conegui la novel·la o no en recordi l’argument, difícilment podrà seguir el fil d’aquest show. Les coreografies ens remeten a les festes, a la disbauxa sexual, a la presentació d’uns personatges que a vegades fins i tot ens confonen o bé a un seguit de relacions sentimentals que tampoc s’acaben d’entendre. La única unió a tot plegat és la banda que interpreta en directe stàndards de jazz, swing i blues, a més d’alguns temes atemporals que van des de Nina Simone a Jacques Brel, Nancy Sinatra, Queen o Meghan Trainor. Cinc músics magnífics i la gran Greta Marcolongo a la veu insuflen tota la vida i tot el ritme a un Gran Gatsby que, si no fos per ells, quedaria molt desmenjat.

El principal problema de la coreografia d’Enrique Gasa Valga, que també firma la direcció de l’espectacle, és que utilitza el clàssic com a base de tots els balls i això no sempre lliga amb unes músiques que requereixen altres tècniques. És cert que s’hi intenta introduir claqué, passos de swing, etc... però d’una forma tan delicada que no acaba de quallar del tot. Falta ànima, força i una mica més d’acting per poder comprendre als personatges, així com els seus desitjos i les seves frustracions.

De totes maneres, l’espectacle ofereix música de gran qualitat, uns ballarins competents i un embolcall que vol acostar-se a la fastuositat i el luxe en el que vivia Gatsby. Tot això hi és, i segur que fa les delícies del públic, però a nivell global hi he trobat a faltar més cohesió entre tot...

Enrique Gasa Valga ha creat un espectacle molt especial inspirat en la història de The Great Gatsby. Aquest espectacle es diu El Gran Gatsby – El Show i combina ball, teatre i música en directe per explicar una història plena d’emocions.

L’espectacle haria d’explicar aquesta història a través de vint escenes amb molta música, llums, balls i emocions. La música és molt important, i hi sona jazz i swing tocats per una banda en directe dirigida per Roberto Tubaro. Només amb la música ja em tenen guanyat, el jazz i swing en directe per una gran banda, ja és un punt a favor.

“El Gran Gatsby” és, sobretot, un gran espectacle visual i musical. Poc més.
La posada en escena és espectacular, amb músics excel·lents, ballarins amb molta energia i moments molt brillants que fan que l’obra sigui molt entretinguda de veure. Tot està fet a gran escala i es nota l’esforç perquè el públic surti impressionat. I en aquest sentit ho aconsegueixen.

Ara bé, pel que fa a la història, crec que costa una mica de seguir si no coneixes gaire l’argument original. Al programa de mà t’anaven indicant quina escena o moment de la història corresponia a cada cançó, però és difícil estar pendent del programa i, al mateix temps, gaudir del que passa a l’escenari. Al final, acabes prioritzant l’espectacle visual abans que llegir explicacions contínuament.

També em va sorprendre que no repartissin un programa de mà per a cada persona, sinó un per parella o grup. En aquest sentit, anar-hi sol va tenir l’avantatge que sí que en vaig poder tenir un per a mi.

En resum: un show molt potent, brillant i espectacular, especialment per la música i el ball, però amb una narració que pot quedar una mica difusa durant la funció.

Pots veure la resta de la meva opinió a l'enllaç.