Fa just un segle, als Estats Units i a l’Europa capitalista es vivien els coneguts com a “feliços anys vint”, el període de benaurança en què es va establir la societat de consum, però també l’època en què l’experiència de la Primera Guerra Mundial havia donat lloc a autors literaris que van qüestionar la moral consumista. Aquí s’emmarca F. Scott Fitzgerald i la seva novel·la El gran Gatsby (1925), que retrata l’auge i la caiguda d’aquesta societat.
Fent el salt de la literatura a l’escena, el coreògraf català Enrique Gasa Valga (establert a Àustria des de fa més de vint anys) ha adaptat el clàssic de la literatura nord-americana a un espectacle que combina la dansa, el teatre i la música en directe. “El gran Gatsby és una festa i, a més, una festa musical”, diu Gasa Valga, fascinat per la música dels anys vint i quaranta, com el jazz, el swing o el blues, molt presents a l’espectacle. “La música és molt important per recrear l’atmosfera de la història”; d’aquí el treball amb la cantant Greta Marcolongo i el director Roberto Tubaro, col·laboradors habituals del coreògraf que en aquest cas han treballat amb músics especialitzats.
La companyia que el barceloní va fundar a Innsbruck compta amb ballarins i ballarines de tècnica clàssica, però que a l’espectacle llueixen la seva versatilitat passant pel modern, el jazz, el tap o el claqué. “No m’agrada etiquetar els espectacles si són de clàssic o modern, etc.; m’agrada jugar amb el fet de ballar. De fet, és un espectacle molt exigent per als ballarins, perquè estan ballant tota l’estona, i el públic rep aquesta energia”, explica Gasa Valga, que ha volgut portar a escena tot l’imaginari de la festa i els excessos de les elits de l’època.
És inevitable buscar la comparació entre els anys vint del segle passat i els de l’actual: “Encara tenim totes les deficiències de la novel·la, sobretot la mentida i el valor per les coses materials”; per això, “el més bonic d’El gran Gatsby és que pot semblar tot molt divertit, però de cop es desencadena una tragèdia”, avança el coreògraf, que ha volgut mantenir-se fidel a la novel·la. “Penso que no té sentit reinterpretar un clàssic; no m’atreviria. Prefereixo explicar la història de la millor manera, però a través de la dansa i la música.”
Gasa Valga, nat a Barcelona, se sent “molt feliç de portar espectacles cap a casa”, però també molt conscient de la sort d’haver treballat en països on la dansa està molt més reconeguda. “Em costa molt de creure com pot ser que a Innsbruck, que és una ciutat com Terrassa, es puguin fer més coses de dansa que en una ciutat com Barcelona. És escandalós.” També reivindica el talent a Catalunya malgrat la precarietat, i la responsabilitat dels creadors per oferir obres de qualitat: “No ens podem permetre fer espectacles que no agradin. Hem d’aconseguir que el públic repeteixi”.
Més informació, imatges i entrades a:
