Sinopsi

Dona és una veu femenina, o poden en ser tres, o poden ser les veus de totes les dones i homes del món que desitgin comprometre’s amb un món on la humanitat recuperi la llum per la qual va ser creada. Parla de la soledat i les relacions. Una dona que ha d’assumir una vida que mai no va voler. La soledat de tots nosaltres davant de fets que ens repugnen i ens qüestionen com som. La prostitució és un dels grans temes a debatre. La prostitució és el mal. El major mal de la nostra societat. Un mal tan arrelat que cal posar-lo dalt de l’escenari per enfrontar-s’hi. Ja no val mirar cap a l’altra banda quan parlem d’uns fets que fan avergonyir la societat sencera. I volem fer-ho abans no sigui massa tard, tot i que ja és massa tard.

Durada:
55 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 2

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

Tres generacions afligides

Dona és una obra de Queralt Riera i la proposta més arriscada que he vist de l’Oriol Tarrason amb Les Antonietes. A més, ens trobem amb l’última proposta d’aquesta companyia.

El text és complex, però tant la paraula com el moviment o dansa és part essencial de l’obra. Ens trobem amb una àvia, una filla i la neta. Tres testimonis amb els seus dimonis.

Una obra on Alba Sàez, la neta és el que té el paper més intens, tant en els seus monòlegs com en el moment de dansa. L’Annabel Casan porta el paper de la mare, protagonista de la història per ser una ‘dona’ en un paper molt tràgic. I Anna Güell amb el paper d’àvia i que presenta el paper més tendre de tots tres.

En tot moment estem observant a les tres actrius, en un escenari vuït on destaca unes cortines de llum. Veiem els silencis, les reaccions, la por i el temor quan una d’elles ens està parlant. Amb poques interrupcions entre un monòleg i l’altre.

Parlen sobre la prostitució, la pederástia, la mort, el sufriment de tres generacions.

Pots veure la resta de la meva opinió al següent enllaç

04/11/2023 - Centre de les Arts Lliures
Alba Palahí

Dona ens presenta tres dones, tres generacions diferents amb un denominador comú que ha malmès les seves vides. Elles parlen, però sobretot callen i els seus silencis parlen tant o més que les seves paraules, com també parlen els moviments acurats dels seus cossos. Callen sobre secrets individuals i familiars, i socials que han hagut de suportar sempre. Hi ha secrets que ens imaginem o comportaments que socialment incomoden i no tenim el coratge d’enfrontar-los, i aprenem a callar i a mirar cap a una altra banda, en canvi, n’hi ha d’altres que ni sospitem i sovint quan esclaten ho fan en el moment menys oportú. Tothom té secrets, alguns fan més mal que d’altres, perquè la veritat no sempre ens agrada.
El text de Dona és precís, perfecte, parla amb paraules boniques de coses menyspreables, de ferides incicatritzables, de coses que tothom sap i que ningú gosa dir. La duresa dels fets queda atenuada per la poesia d’aquestes paraules, això ho fa formalment menys lleig, però conceptualment més intens, cosa que obliga l’espectador a reflexionar-hi i a no passar-hi de llarg.
Ens fa més forts viure permanentment en el silenci?
O ens afebleix el fet d’ocultar els secrets?

28/10/2023

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Queralt Riera, una veu feminista i postdramàtica

Les arts escèniques contemporànies obren la mirada i l’escolta cap a les dones. No som conscients de com l’home ha dominat el sector. No només en l’àmbit professional, sinó sobretot […]

23 febrer 2024