Burro

A l'imaginari col·lectiu tenim diverses cançons i trossos d'obres on s'esmenta aquest noble animal, experiències que ressonen en el nostre record.

Álvaro Tato té el do d'unir diferents textos oferint un fort fil connector i captant l'atenció de l'espectador a través de la història. Un tot que es converteix en alguna cosa més que la suma de les parts. Això és, com si fos un procés de fotosíntesi, uneix diferents matèries inorgàniques -o fragments textuals- i els converteix en una història en el seu conjunt donant a llum personatges sorprenents. En aquest cas, un ruc humanitzat que ens explica les seves passes fent-nos reflexionar sobre aquest periple en què som el seu company de viatge.

Yayo Cáceres, el seu partner in crime, recull aquesta història centrant-se en la direcció escènica, on destaquen la interpretació del protagonista i la composició musical donant un segell personal a aquest ase. Tres músics acompanyen en intervals curts la interpretació d'Hipòlit especialment des d'una òptica musical i acompanya el discurs principal amb la força que ofereix la música en directe.

Carlos Hipólito enlluerna en la seva execució interpretativa. Ja no només pel seu domini escènic, on modula la veu i el cos en una simbiosi excel·lent. També acompanya el text combinant drama i comèdia i transpirant una tendresa que traspassa el prosceni i es desprèn cap a cada espectador, apel·lant al nostre subconscient ia la nostra emoció.

Vist el 22/01/2024 - Teatro Victoria (Madrid)

 

Ay Teatro, la companyia formada pel dramaturg madrileny Álvaro Tato i el director argentí Yayo Cáceres, ha tornat als escenaris i ho ha fet pujada a lloms d'un ase i en companyia de Carlos Hipólito, Fran García, Iballa Rodríguez i Manuel Lavandera.

Burro, la seva cinquena producció, és un espectacle amb música en directe, inspirat en les obres mestres de la literatura que giren al voltant de l'ase. Un nou i original encert que referma la trajectòria de la companyia, que destaca una vegada més per la seva concepció del fet teatral. Burro és una bella tragicomèdia poètica o el que és el mateix una meravellosa burrada escènica amb el segell inconfusible i incomparable d'Álvaro Tato i Yayo Cáceres.

No és una exageració afirmar que el que ha fet Álvaro Tato a la composició textual d'aquest espectacle és una autèntica burrada en el sentit més literal i bell del seu significat. La selecció d'escenes i fragments és si més no reveladora. El text és una invitació generosa a nodrir-se d'una gran i meravellosa selecció d'històries literàries i populars sobre el ruc. Un animal que si bé tenim molt present en el nostre ús quotidià del vocabulari (ets un burro, vaja burrada has dit, aquest noi és més burro que un arada) i fins i tot a les nostres cançons populars i infantils (al meu burro, al meu burro li fa mal el cap;

La dramatúrgia és una travessia emocional amb un llenguatge poètic brillant que només és capaç d'haver estat creat per l'enginyós talent d'Álvaro Tato. Fragments i escenes de les faules d'Esopo, Iriarte i Samaniego, L'ase d'or d'Apuleu, Missa de l'ase i Testament de l'ase (anònim), Disputa de l'ase de Fra Anselm de Turmeda, Don Quixot de la Manxa de Miguel de Cervantes, El somni d?una nit d?estiu de William Shakespeare i un homenatge preciós a Platero i jo i Juan Ramón Jiménez formen part d?un treball de dramatúrgia senzillament exquisit.

Carlos Hipólito està excel·lent i magnífic en una interpretació molt solvent amb un treball exquisit de fisicitat (marca destacable de la direcció de l'argentí), que sorprèn especialment en el maneig de la comicitat. Acostumats a la seva trajectòria, força marcada per personatges dramàtics, és una delícia comprovar com es desenvolupa amb mestratge en el registre còmic i fa una ostentació de destresa interpretativa destacable en transitar per la tragèdia i la comèdia en un viatge emocional aclaparador. Perquè sí, Burro és una autèntica tragicomèdia: rius, plores, et sents brutalment interpel·lat, vibres i sobretot sents a l'ase com si veritablement tu fossis el protagonista.

La posada en escena, en aparença senzilla, evidencia l'aposta de Yayo Cáceres per una escena nua que tan sols sigui vegi proveïda del que és fonamental i, on cada element alhora es mantingui en constant transformació, perquè sigui l'espectador, en l'ús de la seva imaginació, que acabi de completar tota la significació que conté la paraula i el moviment escènics. La música en directe és l'element que acaba d'arrodonir la proposta amb un ús eficaç i dramatúrgic. La melodia i la veu cantada formen part de la dramatúrgia, cosa que no només suma, sinó que és motor del succés escènic. Fran García i Iballa Rodríguez fan un grandíssim treball com a músics i intèrprets. Afegeixen molt dinamisme a l'espectacle i contribueixen a nodrir més tota la dramatúrgia burresca.

A Burro hi ha molta tendresa, cruesa i emoció en estat pur. Un muntatge que ofereix una reflexió sobre l'ésser humà a partir del tracte i el maltractament que l'home ha ofert als animals amb què comparteix existència a la Terra. Burro és una obra amb una sensibilitat bellíssima que traspassa el públic i que commourà, especialment, els amants dels animals. En caure el teló i tornar a la nostra realitat humana de nou t'adones que la nostra història no és tan diferent de la de l'ase, perquè el burro també som nosaltres.

Aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, que aquesta obra s'hi ha estrenat i que una val·lisoletana és la que signa aquestes paraules, et recomano a tu teatrer i amant del bon teatre que no et perdis un espectacle que no et deixarà indiferent, sinó que et deixarà una preciosa empremta de peülla.

 

Vist el 15/11/2023 al Teatro Victoria (Madrid)