La Perla 29: Bodas de sangre

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

Clara Segura i Nora Navas protagonitzen Bodas de Sangre, de Federico Garcia Lorca, en una producció de La Perla29.

Sinopsi

Una de les obres teatrals més conegudes de l’autor granadí pren una vida nova en un muntatge que posa l’accent en el caràcter poètic i en la musicalitat d’aquest clàssic, una tragèdia sobre la vida, la mort i l’amor.

La tragèdia és l’element fonamental d’aquesta història plena de simbolismes en la qual els costums i la tradició desfermen la tragèdia en la vida d’uns personatges guiats pels seus impulsos vitals. Passions, gelosia, sentiments ombrívols i, com a final, una mort que només la força de l’amor és capaç de vèncer. Oriol Broggi, director del muntatge, ha vist l’obra com un llarg poema protagonitzat pel nuvi i la núvia, per Leonardo i la seva dona. Al voltant d’ells es desenvolupa un seguit d’escenes marcades per les entrades i sortides d’uns personatges forts i secs, habitants d’un paisatge fet del blanc de la calç de les parets i del vermell de la sang. Un planter d’actors i actrius excepcionals, entre els quals Clara Segura i Nora Navas, donen vida a un muntatge on la música té, també, un protagonisme especial. I és que la interpreta, en directe, Joan Garriga, un acordionista i cantant que ha donat vida a dos projectes musicals que han quedat incrustats en la memòria musical de tota una generació de catalans i catalanes: Dusminguet i La Troba Kung-Fú.

Signa la posada en escena Oriol Broggi, un director premiat repetidament per muntatges com ara L’orfe del clan dels Zhao, Incendis i Antígona, però que ha signat també posades en escena tan recordades com Al nostre gust, una creació de 2015; Una giornata particolare, d’Ettore Scola o Cels, de Wajdi Mouawad.

Durada:
110 minuts

Idioma:
Castellà

Sinopsi

Fitxa artística

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 22

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Berta Cotrina Domingo
Teatre Barcelona

Sang de Perla

Potser ja estan acostumats a tractar amb clàssics universals, però sempre els agafen amb el seu mereixement necessari. La companyia La Perla 29 ens porta de nou a l’escenari Bodas de Sangre, respectant en gran mesura la poètica dels versos originals de Lorca.

Oriol Broggi no en té suficient amb la lírica del text que busca encisar el públic amb la posada en escena, un joc entre el moviment i la música, el ritme. Com també és freqüent d’aquesta companyia la música té un paper molt important al transcurs de l’obra, aquest cop a càrrec del Joan Garriga, que aconsegueix un encaix perfecte a través de la seva veu trencada. Un factor sorpresa per l’espectador, a causa del protagonisme que acaba agafant.

El joc entre els personatges i els actors, els seus canvis constants i la capacitat d’adaptació ens demostra l’elevat talent català, i en cap moment ens fan desconnectar de l’obra. També s’ha de dir que es podria donar l’oportunitat al talent jove a fer alguns dels papers que els hi encaixaria perfectament, però a vegades fa massa por corre aquest risc.

Els clàssics sempre funcionen, però és molta la responsabilitat de posar-se a la seva altura, i per això a vegades costa que retornin. Bodas de Sangre va retornar fa poc a través de la gran pantalla amb la pel·lícula La novia, i ara ha tornat de la seva manera original, i avui dia ens hi podem emmirallar i seguir aprenent coses pel nostre dia.

10/09/2018
Andrea Caballero García
Teatre Barcelona

Drama espectacular

Oriol Broggi i l’excel·lent companyia teatral laperla29 han sigut els responsables de tornar a treure a la llum l’obra teatral Bodas de Sangre, que va ser escrita l’any 1931 pel gran poeta i dramaturg granadí Federico García Lorca. I, com era d’esperar, el muntatge final ha estat espectacular.

Tot i que l’obra està representada per un grup reduït d’actors, tots ells són capaços de representar durant la mateixa obra diferents personatges de manera excel·lent, ja que tot i sent pocs aconsegueixen ocupar i omplir tots els papers. No només l’obra presenta pocs intèrprets, sinó que el material escènic i el vestuari utilitzat també són mínims, però, tot i això, els actors amb la seva veu i gestos omplen l’escena sense necessitat d’utilitzar material superflu.

Encara que els actors desenvolupin un gran paper, no ens hem d’oblidar dels músics i cantants que són, sense dubte, un element clau en aquesta funció. Malgrat no representar cap personatge en concret i situar-se, en un primer moment, en un segon pla, a mesura que transcorre la funció, es converteixen en un element protagonista i imprescindible de l’obra. Tot i que els actors guardin fidelitat al text escrit per Lorca, els músics aconsegueixen traslladar a l’espectador a aquella atmosfera pròpia de l’autor que, a la seva vegada, està reforçada pels precisos i subtils jocs de llums.

L’obra compta amb un muntatge visual, que tenint en compte el gran paper que desenvolupa el grup d’actors, aquest queda en un segon pla passant quasi a ser innecessari. En aquesta mateixa línea es troba la presència d’animals. Aquests dos elements no resten excel·lència a l’obra, però tampoc hi sumen.

Com a conclusió, cal tenir en compte que es tracta d’una obra que respecta totalment el text literari de Lorca i que, per tant, l’espectador es pot submergir en el món literari del dramaturg. A més a més, la posada en escena és brillant. Evidentment, representar un text d’aquest autor no és bufar i fer ampolles, però, sense cap dubte, tant el director com la companyia han aconseguit que l’espectacle sigui en tot el seu conjunt espectacular.

30/08/2018
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

“ Broggi s’endinsa per primera vegada en l’univers de Lorca, i se’n surt amb èxit”

Oriol Broggi, director de La Perla 29, va estrenar “Bodas de sangre” aquest estiu dins el Festival Grec d’enguany. És el seu primer Lorca que es fa a la Biblioteca. L’expectació va ser tanta, que les entrades es van exhaurir de seguida.

L’espai de la Biblioteca de Catalunya és per si sol un espai amb encant, si l’hi afegim un text meravellós, ple de poesia i amb una simbologia feta visible; una música en directe que t’arriba al fons de l’ànima i que sap transmetre tota la passió de l’obra; una direcció molt acurada on no hi falta cap mena de detall, i unes interpretacions extraordinàries, tan a nivell interpretatiu, com d’una dicció impol·luta (sense aquella cantarella que moltes vegades escoltem en algunes obres teatre clàssic espanyol, ni l’accent catalanitzat dels textos en castellà) podem afirmar que estem davant d’un espectacle del tot IMPRESCINDIBLE!!!

Aquest cop la disposició de la grada és a quatre bandes, ocupant i aprofitant tota la grandària de l’espai . La utilització de micros fa possible de poder escoltar a la perfecció les veus dels actors.

Una de les coses que més m’ha agradat ha estat la manera en que Broggi ha projectat el simbolisme de Lorca dins l’obra, començant per “Juguetón”,un meravellós cavall espanyol que ha estat muntat per l’actriu Montse Vellvehí. Juguetón surt en molts moments de l’obra, i simbolitza la virilitat, el desig, l’erotisme i la mort. La Clara Segura lluint un vestit de cua de color blau, que simbolitzava la lluna. La Nora Navas, sota una llarga capa vermella, que simbolitzava la terra tacada de sang i la mort. I les projeccions de sang brollant pel terra de sorra de la biblioteca.

Només començar en Joan Garriga, un dels músics de l’espectacle, toca un piano ambulant amb el que Broggi ha volgut fer un petit homenatge a Lorca (es veu que el poeta moltes vegades solia tocar un piano en les representacions que feia quan anava de gira amb la seva companyia La Barraca).

Pel que fa a les interpretacions, Clara Segura, Nora Navas, Anna Castells, Ivan Benet i Pau Roca interactuen i es desdoblen en els diversos personatges de l’obra. Escoltar-los recitar els poemes de Lorca és un plaer indescriptible, de la mateixa manera que descobrir que la Clara Segura canta de meravella.

En molts moments la música i la magnífica veu de Joan Garriga també podríem dir que són en moltes ocasions un personatge més dins de l’obra.

Tots fan una feina interpretativa molt acurada. Realment és extraordinari veure quin nivell interpretatiu tenen tots ells. Però la que m’ha posat la pell de gallina, en més d’una ocasió, ha estat l’actriu Nora Navas.

La música és un element molt important de l’obra. La música parla per si mateixa, i és interpretada en directe per Joan Garriga, Marià Roch i Marc Serra.

La música flamenca, transmissora de passions i dolor, uneix el text i la interpretació. Possiblement sense la música aquest muntatge no hagués estat el mateix.

A “Bodas de sangre” Lorca ens parla d’amor, de desig i passió, de vida i de mort; però també ens descriu una època en la que queda visible la falta de llibertat de les dones, i ens mostra una societat masclista i repressiva.

L’obra va ser escrita en el 1933, vuitanta quatre anys després, i degut al moment polític que s’està vivint en aquests moments, m’he adonat que l’obra de Lorca segueix sent del tot actual, ja que malauradament hi veig retratada una part de la nostra societat molt similar de la que va viure Federico Garcia Lorca.

Espero que aquesta sigui la primera de moltes altres obres de Lorca dirigides per Oriol Broggi. Realment ha fet una feina increïble.

Tot el públic dempeus hem aplaudint durant una bona estona.

22/09/2017
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Dramaturg, però poeta en majúscules

¡Ay caballo grande que no quiso el agua! Sí, poeta en majúscules perquè les seves dramatúrgies sense les coplas, aquella poesia tan arrelada al poble, no serien les mateixes, ni la Bernarda, ni la Yerma... Si els fills de puta dels feixistes de Franco no l'haguessin assassinat, a saber la quantitat d'obres de ell que gaudiríem, però ens hem de conformar amb el que tenim, i aquestes Bodas són molt potents, i els de La Perla 29 amb Oriol Broggi al capdavant han entès el drama i ens l'han sabut servir com un menú auster però complet. Bé, auster no, perquè hi han afegit dos bons vins: un cavall i una música magnífica que ens ha acompanyat totas l'obra. Gràcies, gràcies de veritat.

Crítica completa » http://bit.ly/2uUVAlp

25/07/2017
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Ens ha deixat estabornits

Aquesta proposta de BODAS DE SANGRE, potser una de les obres teatrals més reconegudes del poeta granadí, i que va representar el seu primer èxit com a dramaturg, ens ha fet multiplicar les emocions fins a deixar-nos sense alè. Ens falten les paraules per poder descriure el que ens ha fet sentir.

Gallina de piel !!!

Bodas de sangre parla sobre els grans temes: la vida, la mort i l’amor.

Oriol Broggi l'ha tornat a encertar de ple.... ha vist l'obra com un llarg poema ple de ritme i de musicalitat protagonitzat pel nuvi i la núvia, per Leonardo (únic personatge amb nom de l'obra de Lorca) i la seva dona. Uns personatges forts que lluiten per sobreviure en un entorn rural on la feina del camp és el seu dia a dia.

La primera escena ens recorda que Lorca acostumava a tocar el piano a les representacions que feia amb la seva companyia La Barraca i en aquesta proposta Oriol Broggi subratlla la incontrolable força de l'amor i del destí per una música creada per Joan Garriga i que acaba sent un personatge més de l'obra. Cançó flamenca, nanes italianes i mexicanes interaccionen amb la paraula i la potencien.

Una acurada posada en escena en un rectangle enorme cobert de sorra i el públic al voltant, al costat de la porta els músics.

Sis actors que ajuden a potenciar el text i on només el nuvi (extraordinari Pau Roca) té un personatge en exclusiva. La resta del repartiment van interpretant diferents personatges i només algun element del vestuari o del atrezzo (davantal, panxa d'embarassada, bastó, ...) ajuden a diferenciar-los.

Nora Navas i Clara Segura interpreten, magistralment la majoria de papers femenins de l'obra i s'intercanvien papers com el de la mare, fet que en un principi sorprèn per acabar sent totalment entenedor. Ivan Benet interpreta a Leonardo i al pare de la núvia.

I el personatge més sorprenent del muntatge és el cavall anomenat Juguetón (el munta l'actriu Montse Vellvehí), que, en paraules de l'Oriol Broggi, representa la virilitat, la bellesa, l'erotisme i la mort.

La paraula de Lorca sempre emociona i arriba a l'ànima, però en aquesta ocasió l'efecte multiplicador de la proposta ens ha deixat estabornits.

Esa luna se va, y ellos se acercan. De aquí no pasan. El rumor del río apagará con el rumor de troncos el desgarrado vuelo de los gritos. Aquí ha de ser, y pronto.

Estem convençuts de què ara per ara, és el millor espectacle que hem vist en aquesta edició del Grec.... i creiem sincerament que trigarem molt de temps a veure una representació amb una força similar a aquesta. BRUTAL !!!

Si voleu veure la valoració original sencera, només heu de clicar AQUÍ

18/07/2017
Aleix Bonet-Ragel
Teatre Barcelona

Sort que hi tornen

Per aquells que no vau ser Lucky Lukes quan van sortir a la venda les entrades de "Bodas de sangre" que sapigueu que ho podeu tornar a intentar per les funcions de setembre. Merescudíssimes 5 rondes d'aplaudiments a la sala per aquesta companyia que va fer saltar les llàgrimes d'alguns dels espectadors. Una proposta emotiva que toca tots els temes d'una gran tragèdia clàssica. Els actors, acostumats a la proximitat dels diàlegs, canvien de registre i interaccionen entre ells a metres de distància, per tal que l'atrevida distribució de grades se senti implicada a l'escena. Oriol Broggi, el director, s'ha permès el luxe d'introduir un gran element de màrqueting que fa impressionar; el Juguetón, el cavall de Leonardo. Segurament es podria haver polit més la seva participació en aspectes tècnics, tot i així, un personatge que destapa el debat de l'ús d'animals en representacions teatrals.

26/06/2017
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

La poètica del bon gust

Després de comprovar la perfecció amb la qual encaixen els versos de Lorca i el seu univers amb el refinat estil de direcció d’Oriol Broggi, resulta difícil pensar que és la primera vegada que aquestes dues personalitats s’uneixen damunt d’un escenari. Afortunadament, això ha passat, finalment, per regalar-nos un muntatge preciós, fet amb bon gust i que sap traslladar a imatges una poètica plena de metàfores. En aquest Bodas de sangre, com a la gran part del teatre del dramaturg andalús, destaquen les dones. Així, doncs, el treball de Clara Segura però, sobretot, de Nora Navas, encarnant diferents personatges, acaparen gran part de l’atenció amb la seva veritat, la seva força i la contundència del seu talent. Un bon ús de la música en directe de Joan Garriga i la meticulositat amb la qual està ideat l’espai escènic acaben d’arrodonir, en termes generals, aquesta proposta que, no obstant això, enlluerna més que no pas emociona. El fet de ser representada en un espai tan gran aconsegueix impressionar l’espectador però, d’altra banda, resulta difícil veure les cares dels actors i percebre emocionalment les seves interpretacions. A part d’això, la impressió de veure un cavall interactuar amb la història en directe és fascinant, malgrat que, a mesura que avança l’espectacle, es perd l’impacte inicial i certes intervencions de l’animal esdevenen més banals. En qualsevol cas, estem davant d’un muntatge magnífic, estèticament cuidat al detall, que utilitza la il·luminació amb gran elegància i que, probablement, es troba entre les obres més destacables de la temporada.

18/06/2017
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Un Lorca fet a mida

Lorca encara transmet al públic les emocions més primàries, ja que les seves poètiques paraules i les seves tragèdies quotidianes i terrenals toquen el cor. Hem d'admetre que el seu és un teatre únic, difícil de comparar amb res més, però a fi de comptes és teatre en estat pur. I quan veiem que el públic salta de les cadires cridant bravos comprenem que el poeta andalús hi ha tingut molt a veure... En aquest cas, el mèrit de Broggi i de La Perla 29 ha sigut el de sotmetre's a les paraules i canalitzar les emocions de la millor manera possible. S'han utilitzat recursos importants -la música en directe, la presència d'un cavall, l'hàbil utilització de la llum- però en el fons és un muntatge molt net i simple a nivell escènic, cosa que també deixa empremta. L'altre gran encert ha estat el de posar els sis actors al servei del text, sense tenir ni tan sols un personatge en exclusiva. Ja sé que el recurs de que hi hagi dues mares pot confondre o semblar capriciós, però també té el seu sentit i acaba per convèncer a quasi tothom.

No cal dir que Clara Segura torna a estar brillant, com sempre, però potser és Nora Navas la que explota al màxim les seves capacitats dramàtiques. La música de Joan Garriga posa el contrapunt ideal, barrejant aires flamencs amb cançons cantades en català i alguna que altra melodia lorquiana. Un conjunt poderós que potser a estones queda una mica asèptic, però que sap remuntar i sortir-ne triomfant. El que està més clar és que a La Perla li queda bé Lorca... Esperem que a partir d'ara el freqüentin sovint.

18/06/2017
Berta Miró
Teatre Barcelona

Pura poesia teatral

Pura poesia teatral. Així és 'Bodas de sangre', un altre encert de La Perla 29. Poesia teatral no tan sols perquè sigui Federico Garcia Lorca qui signa el text, sinó perquè tot el conjunt de l'espectacle es mereix aquesta distinció. Poesia performàtica, musical i actoral acompanyada d'una direcció esplèndida d'Oriol Broggi que fa jugar aquests tres elements de manera brillant. Tot plegat, resulta un espectacle bell i
pirotècnic que entra còmodament pels ulls i l'oïda, siguis o no un aferrissat/da lector/a de Lorca o estiguis familiaritzat/da amb l'art del vers dalt d'un escenari.

Caureu rendits als peus dels personatges femenins del text, clarament protagonistes en la direcció que n'ha fet Broggi. Explosió de força, ràbia, desig i poder que condueix a la perfecció el talentós tàndem Clara Segura i Nora Navas. Així que, agafeu-vos fort! L’acompanyament musical, a càrrec de Joan Garriga i la resta de components del grup, entra en escena de tal manera que
aconsegueix endinsar-te en una atmosfera especial. Ja no ets un/a espectador/a en una butaca, ets un/a convidat/da més sota la lluna que plora sang.

'Bodas de sangre' és una posta segura que compleix expectatives. I el millor; sortireu amb ganes de tornar a tenir entre mans els versos de Lorca. Que els gaudiu!

30/09/2018
Alba Cuenca Sánchez
Teatre Barcelona

Bodes “broggianes”

[...]En els textos de Lorca, els personatges no parlen sinó que reciten, donant-li força a cada paraula. Els seguidors de Broggi trobaran molta concordança entre aquest aspecte poètic del text i el teatre del director. En aquest muntatge, el que veiem són molts dels elements que ja formen part del seu segell, alguns utilitzats amb més encert que altres...

Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-bodas-de-sangre/

27/06/2017
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

Gaudint d’una experiència teatral

Des del moment en que es va anunciar aquest projecte, va aixecar-se una gran expectació per saber com seria el resultat de veure Lorca a través de la particular mirada de La Perla 29. En aquest sentit, podem dir que, en general, aquesta gran fusió no ha decebut. De fet, ens trobem amb una gran proposta que està rebent un ampli suport per part del públic, tal i com demostra el fet d'esgotar totes les entrades en pocs dies i la conseqüent prorroga amb noves dates al setembre, cosa que demostra novament que La Perla 29 ha esdevingut un segell de qualitat teatral en el qual el públic confia.

L'espectacle ens presenta unes escenes visuals de gran potència, les quals transmeten amb encara més intensitat les sensacions que evoquen les diferents escenes. En aquest sentit, podem dir que trobem una autèntica poesia visual que transmet la força del text de Lorca i que va més enllà de les paraules. Per tant, no hi ha dubte, Oriol Broggi és un mestre creant màgia a la sala i submergint a l'espectador en una profunda experiència teatral a través de la posada en escena. Tot i això, és cert que molts dels elements que utilitza ja els hem vist en altres espectacles seus, però en qualsevol cas, aconsegueix integrar-los en aquest com si fossin propis del mateix. No obstant, en ocasions, aquest tipus de direcció deixa en segon terme el propi text, estan més present la nova personalitat de l'espectacle creat que la de la pròpia obra en si. Això, de vegades, juga en contra seva, evidenciant-se en la seva segona part on l'evocació de sentiments no resulta tan efectiva com la que el text vol transmetre. Tot i això, l'espectacle esdevé altament recomanable, ja que trobem una gran posada en escena, uns bons actors i un text meravellós. Sens dubte, raons suficients per gaudir de dues hores d'espectacle on La Perla ja s'encarrega de convertir-les en tota una experiència teatral.

25/06/2017
Gema Moraleda
Teatre Barcelona

Ni em va emocionar ni em va convèncer

Bodas de sangre és un d'aquells textos màgics que només Lorca sabia fer, però el que em vaig trobar a la Biblioteca no em va aconseguir transmetre tota la grandesa i la força d'aquesta tragèdia.

D'una banda, em va costar molt connectar amb la història d'uns personatges molt joves (22 anys, diuen al text) interpretats per actors de molta més edat. Malgrat la seva bona feina, el resultat era massa cerebral, massa madur, massa adult, quan la història que tenim és totalment visceral, passional i embogida.

De l'altra, la posada en escena la vaig trobar bonica però absolutament freda. Escenari despullat, els intèrprets sempre lluny, els tempos (i la cadència del text) excessivament allargassats i, de contrapunt, una música que a estones resultava repetitiva i fora de lloc.

Per últim, un cavall que vol ser força, llibertat i rauxa, però que no és més que un animal dòcil i domesticat que, en algunes escenes, resulta fins i tot sobrer.

En resum, un muntatge irregular, amb moments de gran bellesa, però que no emociona, no posa la pell de gallina ni entela els ulls, i només torna a posar de manifest el desig de Broggi de destacar sempre per sobre del text.

Més informació a Somnis de teatre

22/06/2017
Victòria Oliveros Layola

https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2017/07/29/bodas-de-sangre/

28/09/2018
Irmina

Excel·lent.

23/09/2018
Mario

Mayestática, audaz, tierna, cercana,genial,tensa, intensa, impresionante,inconmensurable, indestriptible, íntima, incomparable, incomodísimos asientos. ¡No dejen de verla!

15/09/2018
Jordi Aguilera

Genial!

07/09/2017
Hebert Parodi

Vaya por delante que me da una rabia horrorosa haberme quedado sin entrada para repetir en septiembre. Salí de la Biblioteca pensando que hemos tenido que esperar a finales de junio para ver la mejor propuesta de la temporada. Con el pasar de los días la impresión se ha ido rebajando (sólo) un poquito.
Lo esperado: puesta en escena marca de la casa, de altísima calidad. Sí, el espacio por si sólo tiene magia pero hay que ser muy creativo para conseguir siempre esta mágica transformación. En este caso, el precio es que depende de dónde te sientes tienes a los actores de espaldas o lejos. La perenne tierra arenosa, aquí más presente que nunca, barreras a modo de coso, puertas abiertas pero oscuras como la noche… Una música que muero porque casi la he olvidado, en la que navegaría durante horas, que crees que la conoces y es que ha entrado sutilmente en ti y te ha hecho suyo, arrullándote.. Y el remate final de un número alegre, de boda esta vez sin sangre, de jarana y alboroto, con la siempre mágica “La leyenda del tiempo”, solo apuntada, pero qué apunte!
Si además, el respeto al texto es exquisito, qué me faltó, corcho? Pues pasión. La de los enamorados que huyen a galope sabiendo que no llegaran muy lejos pero necesitan volar. La del Novio abandonado.
Ellas están inmensas, ellos no tanto. Ellas alternan los papeles, con Nora Navas impresionante en todos y cada uno de ellos. Que no se me entienda mal, no es que Clara Segura no esté bien (su Madre es perfecta hasta en el caminar) però me costó verla de Novia, junto a Pau Roca, tan chico a su lado; poco lorquiana, como me dijo una teatraire. Y sí, sale un caballo. Y no es efectismo gratuito.

10/07/2017
Andreu Rami Bastante

Bon dia Imma!
L’espectacle es tornarà a representar al setembre. Ja pots adquirir les teves entrades :)
Salutacions!

27/06/2017
Imma Pons

Som molta gent que ens hagués agradat assistir-hi, però no queden entrades.
No la representaran després de l’estiu?
Salutacions.

22/06/2017
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

la Perla29 lonha vuelto a hacer! Me ha vuelto a dejar maravillado con uno de sus montajes.
Ha sido Espectacular!
Empezando por las nuevas butacas mucho más cómodas que las anteriores. Ahora podemos disfrutar de las obras de larga duración sin temor a dolor de culo jajajaja
El drama de Lorca brilla con intensidad en La Biblioteca! Los actores están maravillosos (sobresaliendo una fantástica Nora Navas que me ha dejado con la boca abierta) y el caballo nos ha dejado maravillados a todos los presentes con su belleza y elegancia. Qué bonito
La iluminación, el vestuario, la caracterización todo perfecto!!
Y la composición musical y las canciones dan mucha vida a la historia. Esa música es imprescindible!!
Por poner un pero… no acabo de entender el cambio de actores en algunos personajes. No creo que fuera necesario. Ni tampoco la elección de Clara Segura para interpretar a una novia de 22 años! Es necesario? No había actrices jóvenes y con talento? PREGUNTO!

18/06/2017
Josep OS

Avui a la Biblioteca de Catalunya he estat veient aquesta obra de F. García Lorca i que un cop més dirigeix de forma magistral Oriol Broggi. L’estrena de la programació del Grec no podia tenir millor començament, i a més a més m’atreveixo a dir i tant de bo m’equivoqui, que de tot el que ens queda per veure alguna cosa el superi. Com sabeu Lorca es va inspirar en un fet real per escriure aquest poema dramàtic d’amor i mort, una combinació de prosa i vers líric. Si ja de per si l’espai de la Biblioteca és idíl·lic, Broggi ens presenta un muntatge indescriptible amb una distribució molt diferent al que estem acostumats pensada per a la mobilitat del cavall que ha incorporat a l’espectacle que li dóna una força i bellesa superba. Magnífica la part musical en directe a càrrec de Joan Garriga acompanyat per Marià Roch i Marc Serra. Pel que fa a la interpretació fantàstics Ivan Benet, Anna Castells, Pau Roca, Montse Vellvehí que és qui munta a cavall, i brutal Clara Segura i Nora Navas i que a més cada un d’ells representa diversos rol. No tinc paraules per descriure les emocions que transmet que aconsegueix que les dues hores que dura les tinguis a flor de pell. Llarguíssims i merescuts aplaudiments amb tot el públic dempeus. Un imprescindible que ningú s’ha de perdre. B R U T A L. Ahh. i per arrodonir-ho cadires noves amb seient i respatller entapissat.

17/06/2017
Josep Via Santacana

Lo millor del Grec, pot sembla agoserat dons acaba de començar el festival pro si crec posible entre les opcions a priori espectacles igualment recomenables, si m atreveixo a afirmar que imposible millor. Lo vist avui a la biblioteca esta per sobre de adjetius com bestial o magistral potser de vegades utilitzats de forma precipitada.Lorca en estat pur i encara que sembli ofensiu millorat, el espai quasi magic de la biblioteca de Catalunya, acomplantse a textos de totes les caracteristiques i sorprenent sempre a la hora de fer diferents espais escenics, a posibilitat convertir Bodas de sangre a un espectacle total al servei de Lorca, la seva poesia, la seva prosa, acompanyat de musica, musics i cantans, al servei del Lorca mes autentic, un envoltori ideal, espai unic, per paladejar la seva prosa i poesia sense oblidar un repartiment excepcional aon ells i elles estan al maxim nivell, pro destacaria Nora Navas a un nivell superlatiu, com mai li havia vist en teatre,potser si en cinema,també voldria anomenar el cavall, la seva presencia aporta un toc Lorquia encara mes autentic i afegeix adrenalina a les sensacions i emocions ja rebudes. Nomes dir que Orio Broggi s ha adentrat dins l anima de Lorca,o ha estat poseit, nomes aixis podria conseguir un espectacle com aquest, aprofitar per demanar que Bodas de sangre, que es veura dintre el Grec, s inclogui en la temporada normal, ara son poques dates i de estiu, i sobretot que nomes a la biblioteca es pot disfrutar de tota la grandeza de aquestes Bodas Lorca-Broggi, aqui no es posible la gira dons nomes el espai de la biblioteca, tal com ha plasmat Broggi ho pot fer posible.Acabo com he començat, ja he vist lo millor del Grec 2017

17/06/2017