Comprar entrades per a Blanca Desvelada

Curiosament, se m'havia escapat aquesta obra les altres vegades que ha passat per Barcelona, que són unes quantes, i quan em vaig assabentar que tornava a estar de nou a la ciutat, allà que vaig anar-hi! Per molt que hagis llegit i per molt que t'hagin dit que Blanca Desvelada és una peça imprescindible, sempre vas amb la "por" al fet que no t'agradi tant com esperes.

Però no és el cas, aquesta obra no defrauda. Alejandra Jiménez-Cascón realitza ella sola un desplegament de personatges brutal, transaccionant de l'un a l'altre magistralment. No necessita a ningú més, es basta i se sobra perquè, com a espectadora, tinguis la sensació que la història te l'estan contant entre diverses actrius en escena. I quina història la que ens transmet! Plena de profunditat i emoció: aprofundeix molt en els sentiments (negatius i positius) de tots els personatges, en una història que et porta per un viatge emocional variat, alhora bonic i trist, graciós i amb punts de connexió possiblement amb la teva pròpia història.

A nivell d'escenografia, és senzilla al mateix temps que molt simbòlica, l'actriu se situa a una 'caixa', dins de la qual succeeix tot. Ella potser intenta escapar en moments de tensió, estrès, i podem sentir aquesta sensació d'asfíxia, ho juga molt bé.

Alejandra Jiménez-Cascón podrà fer mil vegades aquesta obra, i mil vegades hauria d'omplir cada actuació. Ja sigui perquè gaudeixes d'un exercici teatral excel·lent, perquè et commouen les històries explicades des de la veritat, perquè t'agrada descobrir petites joies que brillen o perquè vulguis trobar la teva pròpia raó per a gaudir-la, no et pots perdre el muntatge de Blanca Revelada.

Amb aquest títol es podria descriure la posada en escena de la obra BLANCA DESVELADA escrita i protagonitzada per la Alejandra Jiménez-Cascón i dirigida per Montse Bonet.
La Mónica Galvez és l´encarregada de crear una escenografia austera contornejada únicament per un cub de 9m on transcorre l´acció i en la que la intèrpret es val únicament del seu talent per a traspuar fins a 12 personatges ben distints. Sense canvis de vestuari ni escenografia, l´autora balla d´un personatge a l´altre en un joc de ritme trepidant, on els límits dels personatges es desdibuixen per encaixar els uns amb els altres en una fusió d’avatars impecable.
L´Alejandra és l’elegància gestual personificada, no en va es va formar en el mètode de Jaques Lecoq, un referent en el món del teatre del mim i el gest que el va portar a redefinir els principis, investigar processos i desvelar nous aspectes de la relació dinàmica de l´actor, el cos i l´espai.
BLANCA DESVELADA ens presenta la historia en 2 temps, d´una dona turmentada per un episodi del passat que desdoblega la seva pròpia existència marcada per la pèrdua d´una filla i on sempre és present la relació amb la seva mare.
És a través del coneixement personal que tractarà de redimir el seu sentiment de culpa per perdonar-se i reconciliar-se amb els monstres del passat.
Blanca Desvelada és una obra crua i honesta amb una força mastodòntica que ens parla de segones oportunitats, de les pors que arrosseguem del passat i de la importància d´escoltar-nos i fer-nos cas. A la fi i al cap, la salut mental és un recurrent al llarg de la historia.

La obra es representa a Barcelona des de fa més de 9 anys en castellà i amb alguna picada d´ull al català.

La Alejandra Jiménez-Cascón és andalusa de naixement i compta amb un llarg recorregut com a actriu i docent. Amb Blanca Desvelada ha estat finalista del guardó com a millor actiu ( premi Margarita Xirgu) i candidata als premis Max.

"Blanca Desvelada" és una joia teatral que no es pot deixar passar. Aquesta obra, escrita i dirigida per Montse Bonet, ens submergeix en un univers on les històries de tres generacions de dones es teixeixen amb una sensibilitat exquisita.

La protagonista, Blanca, interpretada amb una força commovedora per Alejandra Jiménez-Cascón, navega pels records familiars amb una delicadesa que arriba al cor. L'actriu aconsegueix transmetre la complexitat de Blanca, una dona atrapada entre el passat i el present, amb una autenticitat que et deixa sense alè.

L'escenografia minimalista de l'obra crea un espai íntim que permet que l'actriu brilli i tot el pes de la narració caigui en les seves interpretacions dels personatges que hi apareixen. Cada detall està cuidat amb una precisió que fa que l'espectador se senti part de la història, vivint cada emoció en primera persona. La combinació d'aparicions de diversos personatges interpretats per la Alejandra Jiménez-Cascón et transporten a diferents èpoques i llocs amb una fluïdesa sorprenent.

Un dels punts forts de "Blanca Desvelada" és com tracta temes universals com la memòria, la identitat i els llaços familiars. L'obra aconsegueix tocar aquestes qüestions amb una profunditat que et fa reflexionar molt després d'haver sortit del teatre.

Una proposta estrenada el 18 de febrer de 2015 a "La Badabadoc", i que nosaltres la vam poder veure el 15 de març de 2015 a la ja tristament desapareguda sala teatral LA VILELLA, espai a la que ens unia entranyables llaços d'amistat personal, fins i tot abans d'inaugurar-se físicament, i on hem pogut veure alguna de les millors experiències teatrals d'aquesta última dècada. Una llàstima i fins i tot vergonya aliena, que les institucions públiques de Catalunya hagin abandonat econòmicament una de les iniciatives amb més qualitat cultural de la nostra ciutat.

Tornem a veure-la, a més a més aprofitant que aquest diumenge després de la representació s'ha celebrat un col·loqui amb les seves protagonistes.

BLANCA DESVELADA és una producció d’Aleteo Teatro, escrita i interpretada per Alejandra Jiménez-Cascón i dirigida per Montse Bonet.

Un treball unipersonal de dues històries que s'entrellacen i que abraça el període que va des de la Guerra civil espanyola on coneixem a Carmen, una presa política que donarà a llum una nena dins la presó, fins als nostres dies, on coneixem a Blanca, una jove actriu que sobreviu fent monòlegs còmics en locals mediocres. La protagonista viurà el desafiament de descobrir que uneix aquestes dues dones.

Un text i una interpretació que atrapa per la seva versatilitat.

Dotze personatges interpretats per l'Alejandra, que es transmuta d'un a l'altra davant els nostres ulls, com si d'un personatge fluís l'altre, fins i tot quan a escena dialoguen entre ells: la mare, la nena, la companya de cel·la, la Mama Luisa, el taxista, el nuvi, l'amiga, la massatgista, la tieta,...... un canvi de to de veu, de l'accent de la parla, de la mímica del seu rostre, un moviment rotatori, .... ens transporta sense que ni ens adonem, d'un personatge a un altre, d'una situació a un altre distanciada en el temps o en l'espai.

Com ja vam dir en el seu dia, l'Alejandra ens ofereix un autèntic festival d'interpretacions. La història no té ben bé un principi ni un final, i no s'explica de forma lineal. Una posada en escena sense escenografia, ja que l'acció té lloc en un cub de 9 metres quadrats dissenyat per Mónica Gálvez, responsable també del disseny de vestuari, un espai on la il·luminació de Natàlia Ramos i l'espai sonor d'Enric Espinet i Miquel Ferré marquen i ens ajuden a diferenciar els diferents espais i moments temporals en què es belluguen els personatges.

BLANCA DESVELADA emociona i ens porta a reflexionar sobre les nostres relacions personals i el que ens separa dels altres. Una reflexió de la dramaturga sobre el que és i el que vol ser a través del recorregut per moments diferents de la vida de la Blanca, la Blanca nena, la Blanca empresonada, la Blanca distanciada de la mare, la Blanca que no pot estimar, la Blanca enfadada amb la vida, ...... La història d'allò que ens lliga amb els que han viscut abans que nosaltres i que ens lligarà amb els que encara no hi són.

Una peça magnífica que es pot arribar a veure una i mil vegades, i on Alejandra brilla amb llum pròpia sota la magnífica direcció de la Montse Bonet.

Alejandra Jiménez-Cascón és una actriu amb majúscules, ... amb un talent innegable per expressar sentiments i dotada d'un gran carisma.

Diumenge ho vam poder confirmar en el col·loqui que va tenir lloc després de la representació i on ella es va mostrar espontània, natural i dotada d'un gran sentit de l'humor. Ens van comentar que estan treballant en el guió de la pel·lícula que volen començar a rodar aviat.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

 

Blanca desvelada és teatre en estat pur on la definició de monòleg es queda curta. La sinopsi ens deixa descol·locats. Com s'entrellacen dues històries a universos de distància: una presa política a la postguerra i una monologuista còmica? L'estructura tampoc és senzilla, amb salts de personatges i èpoques ... I aquí comença la màgia.

Alejandra Jiménez-Cascón està sublim. Que una actriu representi, sigui millor dit, els 12 personatges que participen en el text, pot ser grandiós o ridícul. Aquí és el primer i més encara. Tendresa, drama, ira, comèdia ... tot se succeeix, flueix en una perfecta coreografia interpretativa, es barreja sense atropellaments, oblides que només Alejandra està a l'escenari. Una obra per veure-la més d'una vegada, per sentir-la, esprémer-la i fer-la teva.. Fixar-te en com amb un moviment de mans s'inicia una subtil i perfecta transformació d'un personatge a un altre, sense més elements que la seva mirada, el seu cos (Lecoq?), sense maquillatges ni vestuari, cadascun dels 12 personatges són reals, els veus, els toques, tens davant a la tía Angustias, a la presa que té cura de la Carmen, al taxista ...

Blanca és una història que va directa a l'ànima, una obra en majúscules sobre el perdó i la dificultat d'assolir-lo, amb gran direcció de Montse Bonet. Una proposta des de la Veritat. I, de vegades s'oblida esmentar, amb perles d'humor que atorguen descans a l’encongit cor; Alejandra és també magnífica quan es proposa fer-nos riure.

Acompanyen la magistral interpretació un disseny de so impecable i una il·luminació acurada al mil·límetre, tan tènue a la presó com radiant en un assolellat pati andalús.

Des de fa anys, Blanca Desvelada m'acompanya i sempre, sempre, m'emociona, em pessiga i em recorda quant hauria d’agrair l’Alejandra, també creadora del text,  per aquest allau d’emocions. Una obra que ni m'atreveixo a dir quantes vegades he vist.

En resum: Imprescindible per a tot amant del teatre. I pels que vivim enfadats, una lliçó vital.

Només per l'exercici interpretatiu valdria la pena anar-hi i repetir. Si li sumem la càrrega dramàtica, d'una profunditat total sense ínfules, doncs poc més es pot afegir. I mires de cua d’ull i veus que la persona de la butaca del costat està rient i plorant, descobrint aquesta Blanca Desvelada (de superb títol). I sents enveja per no poder veure-la amb ulls de primera vegada. Aprofiteu els que podeu.

Ja sabem que el teatre és màgia, que en un escenari tot és possible i que no hi ha límits a l’hora de jugar amb la imaginació de l’espectador. Hem vist escenaris sobris, buits d’escenografia, hem vist actors i actrius interpretant més d’un personatge.

En aquesta Blanca Desvelada, Alejandra Jiménez Cascón ho fa d’una manera que fa eriçar la pell. Ella sola, amb l’únic recurs del seu cos i la seva veu, ens transporta d’una escena a un altra, del passat al present, fent dialogar els personatges d’una forma orgànica, fluïda, gairebé com si ballés. Passa del drama a l’humor, de la caricatura al realisme més cru, sense que ens n’adonem, exprimint cada detall del gest, de la veu, ben bé com si dalt de l’escenari hi hagués deu actrius en lloc d’una. L’actriu imprimeix a cada personatge que interpreta una sensibilitat i profunditat única, fins al punt que voldríem que cada escena durés per sempre.

D’altra banda, i per fer encara més complet el conjunt, la versatilitat d’Alejandra Jiménez Cascón està al servei d’una història commovedora, punyent, que busseja en els secrets familiars i la història més recent (i poc explicada) del nostre país. Només algú amb prou ofici, valentia i sensibilitat pot aconseguir explicar-nos aquest drama amb tanta dosi d’humor i ironia.

Els horrors de la guerra, la venjança dels vencedors, la tristesa a l’ànima no s’apaga quan es moren els principals actors de la tragèdia sinó que es transmet a través de les generacions amb el mateix dolor i intensitat que al principi. Les dones són les transmissores de moltes coses però en aquest text, la dona és la protagonista amb majúscules.
Commou perquè tot i ser llunyana és la nostra història però sobretot commou la magnífica interpretació de Alejandra Jiménez Cascón que toca les fibres més íntimes de nosaltres mateixes. Ella és l'única. És la directora i intèrpret d’un text que va endavant i endarrere, que sap moure’s no només en el temps sinó també a l’interior de 12 personatges absolutament diferents. És un nom per no oblidar mai. Magnífica.

A veces parece que tengamos la necesidad de relacionar el hecho de ir al teatro con esperar encontrarnos con una cantidad ingente de personas en el escenario, o con una escenografía descomunal o con una iluminación digna de un concierto multitudinario. El teatro nos parece todo purpurina y formas bonitas. Pero es mucho más. Es imaginación. Es empatía. Es catarsis.

Lo que Alejandra Jiménez-Cascón, Montse Bonet, y todo el equipo de "Blanca Desvelada" han hecho aquí es magia. Cómo con tan pocos recursos en escena han conseguido tanto todavía me lo pregunto al día siguiente. Una sola actriz dando vida a más 10 de personajes: voz, corporalidad, sentimiento y entrañas; Alejandra nos sugestiona, nos embruja y hace que juguemos con ella a vivir la historia, a que utilicemos nuestra propia imaginación para crear con ella este relato trepidante y profundo en el que todo el mundo debería encontrar algo suyo propio, algo antiguo y enterrado: algo de su propia vida. Una historia amarga que viaja a las raíces de los personajes pero que nos hace ver ya no solo la historia de unas mujeres, si no de Las Mujeres en un País.

Quien tenga una madre, una tía, una hermana, una sobrina o una amiga puede llegar a este pequeño oasis en medio de la nada. Y más aún, debe llevar a su madre, a su tía, a su hermana o a su amiga. Yo lo haré.

MERAVELLOSA! Alejandra Jimenez-Cascón, un nom a recordar i no perdre de vista! Grandíssima labilitat en escena. Extraordinària capacitat per saltar d'un sentiment a un altre amb tota l'emoció al cos i a la veu. Actuació tan verídica, que l'hora i mitja ha sigut un viatge emocional brutal. Arriscada aposta la d'un format tan complicat com el d'executar multiplicitat de personatges ella sola, sense sortir d'escena, sense caracterització més enllà de la construcció amb el seu cos, amb tants canvis de registre en segons. Risc que val molt la pena quan el resultat és aquest! Així es demostra ser, realment, una bona actriu! Així dona gust ser espectadora!
NO US LA PERDEU!

Un cubicle eteri, un espai gris, transparent. Entra ella. I Ja! No hi pots fer més. Comença a emocionar-se i a emocionar-te. Interpreta una història amb salts en el temps, en l’espai, endavant, endarrere, no pots parar de mirar, de sentir, de conèixer els seus personatges. Tots dins l’Alejandra, tots surten de les seves entranyes, tots els pareix ella des de l’inici. Quan els personatges van creixent, i els coneixes, i es coneixen entre ells, tu vas entenent les seves relacions, la seva vida, els seus tremolors, amb l’habilitat dramatúrgica que la mateixa actriu/escriptora ha redactat. Cada personatge, cada diàleg és un “no m’ho puc creure”, hi són tots, amb les seves veus, sospirs, tendreses i mala hòsties, els seus crits i els seus xiuxiuejos, hi són tots, i només hi és ella. Només!! És que no cal res més!!!! L’acompanya un espai sonor i lumínic meticulós, deliciós, perfecte. Llums i so són els seus companys d’escena, i d’història.

La crònica ampliada a Companyia de teatre i cultura