Comprar entradas para Blanca Desvelada

Curiosamente, se me había escapado esta obra las otras veces que ha pasado por Barcelona, que son unas cuantas, y cuando me enteré que iba a estar de nuevo en la ciudad, allá que fui. Por mucho que hayas leído y por mucho que te hayan dicho que Blanca Desvelada es una pieza imprescindible, siempre vas con el “miedo” a que no te guste tanto como esperas.

Pero no es el caso, esta obra no defrauda. Alejandra Jiménez-Cascón realiza ella sola un despliegue de personajes brutal, transaccionando de uno a otro magistralmente. No necesita a nadie más, se basta y se sobra para que, como espectadora, tengas la sensación de que la historia te la están contando entre varias actrices en escena. ¡Y vaya historia la que nos transmite! Llena de profundidad y emoción: ahonda mucho en los sentimientos (negativos y positivos) de todos los personajes, en una historia que te lleva por un viaje emocional variopinto, a la vez bonito y triste, gracioso y con puntos de conexión posiblemente con tu propia historia.

A nivel de escenografía, es sencilla a la par que muy simbólica, la actriz se sitúa en una ‘caja’, dentro de la que sucede todo. Ella quizás intenta escapar en momentos de tensión, estrés, y podemos sentir esa sensación de asfixia, lo juega muy bien.

Alejandra Jimenez-Cascón podrá hacer mil veces esta obra, y mil veces debería llenar cada actuación. Ya sea porque disfrutas de un ejercicio teatral excelente, porque te conmueven las historias contadas desde la verdad, porque te gusta descubrir pequeñas joyas que brillan o porque quieras encontrar tu propia razón para disfrutarla, no te puedes perder el montaje de Blanca Desvelada.

Amb aquest títol es podria descriure la posada en escena de la obra BLANCA DESVELADA escrita i protagonitzada per la Alejandra Jiménez-Cascón i dirigida per Montse Bonet.
La Mónica Galvez és l´encarregada de crear una escenografia austera contornejada únicament per un cub de 9m on transcorre l´acció i en la que la intèrpret es val únicament del seu talent per a traspuar fins a 12 personatges ben distints. Sense canvis de vestuari ni escenografia, l´autora balla d´un personatge a l´altre en un joc de ritme trepidant, on els límits dels personatges es desdibuixen per encaixar els uns amb els altres en una fusió d’avatars impecable.
L´Alejandra és l’elegància gestual personificada, no en va es va formar en el mètode de Jaques Lecoq, un referent en el món del teatre del mim i el gest que el va portar a redefinir els principis, investigar processos i desvelar nous aspectes de la relació dinàmica de l´actor, el cos i l´espai.
BLANCA DESVELADA ens presenta la historia en 2 temps, d´una dona turmentada per un episodi del passat que desdoblega la seva pròpia existència marcada per la pèrdua d´una filla i on sempre és present la relació amb la seva mare.
És a través del coneixement personal que tractarà de redimir el seu sentiment de culpa per perdonar-se i reconciliar-se amb els monstres del passat.
Blanca Desvelada és una obra crua i honesta amb una força mastodòntica que ens parla de segones oportunitats, de les pors que arrosseguem del passat i de la importància d´escoltar-nos i fer-nos cas. A la fi i al cap, la salut mental és un recurrent al llarg de la historia.

La obra es representa a Barcelona des de fa més de 9 anys en castellà i amb alguna picada d´ull al català.

La Alejandra Jiménez-Cascón és andalusa de naixement i compta amb un llarg recorregut com a actriu i docent. Amb Blanca Desvelada ha estat finalista del guardó com a millor actiu ( premi Margarita Xirgu) i candidata als premis Max.

"Blanca Desvelada" és una joia teatral que no es pot deixar passar. Aquesta obra, escrita i dirigida per Montse Bonet, ens submergeix en un univers on les històries de tres generacions de dones es teixeixen amb una sensibilitat exquisita.

La protagonista, Blanca, interpretada amb una força commovedora per Alejandra Jiménez-Cascón, navega pels records familiars amb una delicadesa que arriba al cor. L'actriu aconsegueix transmetre la complexitat de Blanca, una dona atrapada entre el passat i el present, amb una autenticitat que et deixa sense alè.

L'escenografia minimalista de l'obra crea un espai íntim que permet que l'actriu brilli i tot el pes de la narració caigui en les seves interpretacions dels personatges que hi apareixen. Cada detall està cuidat amb una precisió que fa que l'espectador se senti part de la història, vivint cada emoció en primera persona. La combinació d'aparicions de diversos personatges interpretats per la Alejandra Jiménez-Cascón et transporten a diferents èpoques i llocs amb una fluïdesa sorprenent.

Un dels punts forts de "Blanca Desvelada" és com tracta temes universals com la memòria, la identitat i els llaços familiars. L'obra aconsegueix tocar aquestes qüestions amb una profunditat que et fa reflexionar molt després d'haver sortit del teatre.

Una proposta estrenada el 18 de febrer de 2015 a "La Badabadoc", i que nosaltres la vam poder veure el 15 de març de 2015 a la ja tristament desapareguda sala teatral LA VILELLA, espai a la que ens unia entranyables llaços d'amistat personal, fins i tot abans d'inaugurar-se físicament, i on hem pogut veure alguna de les millors experiències teatrals d'aquesta última dècada. Una llàstima i fins i tot vergonya aliena, que les institucions públiques de Catalunya hagin abandonat econòmicament una de les iniciatives amb més qualitat cultural de la nostra ciutat.

Tornem a veure-la, a més a més aprofitant que aquest diumenge després de la representació s'ha celebrat un col·loqui amb les seves protagonistes.

BLANCA DESVELADA és una producció d’Aleteo Teatro, escrita i interpretada per Alejandra Jiménez-Cascón i dirigida per Montse Bonet.

Un treball unipersonal de dues històries que s'entrellacen i que abraça el període que va des de la Guerra civil espanyola on coneixem a Carmen, una presa política que donarà a llum una nena dins la presó, fins als nostres dies, on coneixem a Blanca, una jove actriu que sobreviu fent monòlegs còmics en locals mediocres. La protagonista viurà el desafiament de descobrir que uneix aquestes dues dones.

Un text i una interpretació que atrapa per la seva versatilitat.

Dotze personatges interpretats per l'Alejandra, que es transmuta d'un a l'altra davant els nostres ulls, com si d'un personatge fluís l'altre, fins i tot quan a escena dialoguen entre ells: la mare, la nena, la companya de cel·la, la Mama Luisa, el taxista, el nuvi, l'amiga, la massatgista, la tieta,...... un canvi de to de veu, de l'accent de la parla, de la mímica del seu rostre, un moviment rotatori, .... ens transporta sense que ni ens adonem, d'un personatge a un altre, d'una situació a un altre distanciada en el temps o en l'espai.

Com ja vam dir en el seu dia, l'Alejandra ens ofereix un autèntic festival d'interpretacions. La història no té ben bé un principi ni un final, i no s'explica de forma lineal. Una posada en escena sense escenografia, ja que l'acció té lloc en un cub de 9 metres quadrats dissenyat per Mónica Gálvez, responsable també del disseny de vestuari, un espai on la il·luminació de Natàlia Ramos i l'espai sonor d'Enric Espinet i Miquel Ferré marquen i ens ajuden a diferenciar els diferents espais i moments temporals en què es belluguen els personatges.

BLANCA DESVELADA emociona i ens porta a reflexionar sobre les nostres relacions personals i el que ens separa dels altres. Una reflexió de la dramaturga sobre el que és i el que vol ser a través del recorregut per moments diferents de la vida de la Blanca, la Blanca nena, la Blanca empresonada, la Blanca distanciada de la mare, la Blanca que no pot estimar, la Blanca enfadada amb la vida, ...... La història d'allò que ens lliga amb els que han viscut abans que nosaltres i que ens lligarà amb els que encara no hi són.

Una peça magnífica que es pot arribar a veure una i mil vegades, i on Alejandra brilla amb llum pròpia sota la magnífica direcció de la Montse Bonet.

Alejandra Jiménez-Cascón és una actriu amb majúscules, ... amb un talent innegable per expressar sentiments i dotada d'un gran carisma.

Diumenge ho vam poder confirmar en el col·loqui que va tenir lloc després de la representació i on ella es va mostrar espontània, natural i dotada d'un gran sentit de l'humor. Ens van comentar que estan treballant en el guió de la pel·lícula que volen començar a rodar aviat.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

 

Blanca desvelada es puro teatro al que la definición de monólogo se le queda corto. La sinopsis nos deja descolocados. ¿Cómo se entrelazan dos historias a universos de distancia: una presa política en la posguerra y una monologuista cómica? La estructura tampoco es sencilla, con saltos de personajes y épocas… Y aquí empieza la magia.
Alejandra Jiménez-Cascón está sublime. Que una actriz represente, sea mejor dicho, los 12 personajes que participan en el texto, puede ser grandioso o ridículo. Aquí es lo primero y aún más. Ternura, drama, ira, comedia… todo se sucede, fluye en una perfecta coreografía interpretativa, se mezcla sin atropellos, olvidas que sólo Alejandra está en el escenario. Una obra para ver más de una vez, para sentirla, exprimirla y hacerla tuya.. Fijarte en cómo con un movimiento de manos se inicia una sutil y perfecta transformación de un personaje a otro, sin más elementos que su mirada, su cuerpo (Lecoq?), sin maquillajes ni vestuario, cada uno de los 12 personajes son reales, los ves, los tocas, tienes delante a la tía Angustias, a la presa que cuida de Carmen, al taxista…

Blanca es una historia que apunta al alma, una obra en mayúsculas sobre el perdón y la dificultad de llegar a él. Una propuesta desde la Verdad, perfectamente dirigida por Montse Bonet.Y, a veces se olvida mencionar, con perlas de humor que dan descanso al encogido corazón; Alejandra es también magnífica cuando se propone hacernos reír

Acompañan a la magistral interpretación un diseño de sonido impecable y una iluminación cuidada al milímetro, tan tenue en la cárcel como radiante en un soleado patio andaluz.
Desde hace años, Blanca Desvelada me acompaña y siempre, siempre, me emociona, me pellizca y me recuerda cuánto debo dar las gracias a Alejandra, también creadora del texto. Una obra que ni me atrevo a decir cuántas veces he visto.

En resumen: Imprescindible para todo amante del teatro. Y para los que vivimos enfadados, una lección vital.

Sólo por el ejercicio interpretativo valdría la pena ir y repetir. Si le sumamos la carga dramática, de una profundidad total sin pretenciosidad, pues poco más se puede añadir. Y miras de soslayo y ves que la persona de la butaca de al lado está riendo y llorando, descubriendo esta Blanca Desvelada (de soberbio título). Y sientes envidia por no poder verla con ojos de primera vez. Aprovechad los que podéis.

Ya sabemos que el teatro es magia, que en un escenario todo es posible y que no hay límites a la hora de jugar con la imaginación del espectador. Hemos visto escenarios sobrios, vacíos de escenografía, hemos visto actores y actrices interpretando más de un personaje.

En esta Blanca Desvelada, Alejandra Jiménez Cascón lo hace de una manera que te hace erizar la piel. Ella sola, con el único recurso de su cuerpo y su voz, nos transporta de una escena a otra, del pasado al presente, haciendo dialogar a los personajes de una forma orgánica, fluida, casi como si bailara. Pasa del drama al humor, de la caricatura al realismo más crudo, sin que nos demos cuenta, exprimiendo cada detalle del gesto, de la voz, como si encima del escenario hubiera diez actrices en vez de una. La actriz imprime en cada personaje que interpreta una sensibilidad y profundidad única, hasta el punto que querríamos que cada escena durara para siempre.

Por otro lado, y para hacer aún más completo el conjunto, la versatilidad de Alejandra Jiménez Cascón está al servicio de una historia conmovedora, desgarradora, que bucea en los secretos familiares y en la historia más reciente (y poco explicada) de nuestro país. Sólo alguien con suficiente oficio, valentía y sensibilidad puede conseguir explicarnos este drama con tanta dosis de humor e ironía.

Los horrores de la guerra, la venganza de los vencedores, la tristeza en el alma no se apaga cuando se mueren los principales actores de la tragedia sino que se transmite a través de las generaciones con el mismo dolor e intensidad que al principio. Las mujeres son las transmisoras de muchas cosas pero en este texto, la mujer es la protagonista con mayúsculas.
Conmueve porque, aunque esté alejada en el tiempo, es nuestra historia, pero sobretodo conmueve la magnífica interpretación de Alejandra Jiménez Cascón que toca las fibras más íntimas de nosotras mismas. Ella es la única. Es la directora e intérprete de un texto que circula hacia adelante y atrás, que sabe moverse, no sólo en el tiempo sino también en el interior de 12 personajes absolutamente distintos. Es un nombre para no olvidar nunca. Magnífica.

A veces parece que tengamos la necesidad de relacionar el hecho de ir al teatro con esperar encontrarnos con una cantidad ingente de personas en el escenario, o con una escenografía descomunal o con una iluminación digna de un concierto multitudinario. El teatro nos parece todo purpurina y formas bonitas. Pero es mucho más. Es imaginación. Es empatía. Es catarsis.

Lo que Alejandra Jiménez-Cascón, Montse Bonet, y todo el equipo de “Blanca Desvelada” han hecho aquí es magia. Cómo con tan pocos recursos en escena han conseguido tanto todavía me lo pregunto al día siguiente. Una sola actriz dando vida a más 10 de personajes: voz, corporalidad, sentimiento y entrañas; Alejandra nos sugestiona, nos embruja y hace que juguemos con ella a vivir la historia, a que utilicemos nuestra propia imaginación para crear con ella esta historia trepidante y profunda en la que todo el mundo debería encontrar algo suyo propio, algo antiguo y enterrado: algo de su propia vida. Una historia amarga que viaja a las raíces de los personajes pero que nos hace ver ya no solo la historia de unas mujeres, si no de Las mujeres en un País.

Quien tenga una madre, una tía, una hermana, una sobrina o una amiga puede llegar a este pequeño oasis en medio de la nada. Y más aún, debe llevar a su madre, a su tía, a su hermana o a su amiga. Yo lo haré.

MERAVELLOSA! Alejandra Jimenez-Cascón, un nom a recordar i no perdre de vista! Grandíssima labilitat en escena. Extraordinària capacitat per saltar d'un sentiment a un altre amb tota l'emoció al cos i a la veu. Actuació tan verídica, que l'hora i mitja ha sigut un viatge emocional brutal. Arriscada aposta la d'un format tan complicat com el d'executar multiplicitat de personatges ella sola, sense sortir d'escena, sense caracterització més enllà de la construcció amb el seu cos, amb tants canvis de registre en segons. Risc que val molt la pena quan el resultat és aquest! Així es demostra ser, realment, una bona actriu! Així dona gust ser espectadora!
NO US LA PERDEU!

Un cubicle eteri, un espai gris, transparent. Entra ella. I Ja! No hi pots fer més. Comença a emocionar-se i a emocionar-te. Interpreta una història amb salts en el temps, en l’espai, endavant, endarrere, no pots parar de mirar, de sentir, de conèixer els seus personatges. Tots dins l’Alejandra, tots surten de les seves entranyes, tots els pareix ella des de l’inici. Quan els personatges van creixent, i els coneixes, i es coneixen entre ells, tu vas entenent les seves relacions, la seva vida, els seus tremolors, amb l’habilitat dramatúrgica que la mateixa actriu/escriptora ha redactat. Cada personatge, cada diàleg és un “no m’ho puc creure”, hi són tots, amb les seves veus, sospirs, tendreses i mala hòsties, els seus crits i els seus xiuxiuejos, hi són tots, i només hi és ella. Només!! És que no cal res més!!!! L’acompanya un espai sonor i lumínic meticulós, deliciós, perfecte. Llums i so són els seus companys d’escena, i d’història.

La crònica ampliada a Companyia de teatre i cultura