Tot el que necessites per anar al teatre

Cartellera /

Barbes de balena

Barbes de balena

L’any 1883  la Dra. Dolors Aleu i Riera, la primera dona llicenciada en medicina de l’Estat espanyol que va exercir com a doctora,  publica la tesi doctoral  De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer. Defensa aferrissadament la necessitat de l’educació de les dones, no només per a elles mateixes, sinó com a baula essencial per a la consecució d’una societat més avançada. Justifica que cal desterrar la cotilla de la indumentària femenina pels seus efectes nocius per la salut i perquè impedeix una mobilitat normal. La cotilla utilitzada com a presó.

133 anys més tard, si bé potser ja no s’estila aquell particular artefacte destinat a perfilar (i a deformar) la cintura femenina, la dona continua estant subjecte a cotilles reals i imaginàries que fa segles que porta. Avui, en ple segle XXI, la paraula, la música i el moviment s’entrellacen a l’escenari per explicar la fascinant història de la Dra. Aleu i la de tantes dones que han recorregut el mateix camí en aquesta direcció: de l’interior a l’exterior, de la cosa íntima a la cosa més externa, de l’espai privat al públic, de la família a la societat.

Fotos

Barbes de balenaBarbes de balena

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    caterina

    Barbes de Balena:
    Un excel·lent equip d’actrius que ens han ofert un original espectacle. Un espectacle entretingut, educador, subtilment denunciador de la diferencia de gènere a l’època de la Doctora Aleu (primera dona que va poder cursar la carrera de Medicina a Espanya), i que continua sent molt actual.
    Hem de destacar, la dramatúrgia amb diferents metàfores relacionades precisament amb aquesta diferencia de gènere,.. el treball musical tant de composició com d’interpretació de totes les actrius…I com no el treball de l’actriu Laura López que ens ha tornat a entusiasmar fent un paper molt diferent al que ens te acostumats (molt més dramàtics…com en la Pols), demostrant que és una actriu molt polifacètica, destacant com una cantant que interpreta molt be i una actriu amb una veu meravellosa… No us la perdeu. Val la pena….

    23/03/2017

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Molt a l’estil de la casa ès una deliciosa i amarga crítica, amb format humorístic però molt ben feta, al doble encotillament de les dones del S.XIX … o pot ser que també les d’ara, Tot l’espectacle és ple de metàfores i símbols. Amb un text molt elaborat, l’obra ens fa còmplices de una memòria col·lectiva sobre el que van haver de lluitar aquelles dones que ens han precedit, dins d’una societat masclista, per poder dedicar-se a allò que desitjavan. Quatre actrius excel.lents i que s’hi deixen la pell, presenten aquestes dones i ens confien els seus records utilitzant diversitat de recursos a manera de còctel de text, dansa, música en directe i sobretot les seves veus magnífiques. Una petita joia teatral en un espai petit i acollidor que no us hauríeu de perdre.

    02/04/2017

  • 12345

    Hebert

    Disruptiu apropament a històries fascinants

    És de les poques vegades que no surto convençut d’El Maldà.
    Llegeixo que és una obra tan reivindicativa de dones precursores que potser no connecta amb el públic masculí. En el meu cas, crec que de fet ha estat al revés. M’ha interessat tant la història de la primera metgessa d’Espanya, de les seves col·legues de revolució, que m’hagués agradat molt més detall de com s’ho van fer, els entrebancs i com els van sortejar, anècdotes, si voleu, del dia a dia perquè entenguéssim millor el desgast vital i la seva fortalesa. Crec que hi ha massa ingredients, i tots bons (música en directe, de qualitat, interpretacions, esperit, complicitat…) que no acaben de lligar. D’altres, sincerament, no els vaig entendre ni gaudir com l’acostament per moments al cabaret, la reiteració en anuncis i opinions de l’època, les estones que fan de peixos per recordar, suposo, com de fràgil és la nostra memòria).

    Especialment interessants vaig trobar els apunts fascinants de les vides de les àvies de les actrius, episodis de valentia, somnis truncats.. Va ser la part més tendre i dramàtica, que et fa pensar que en totes les famílies hi ha històries per explicar i dignes de ser escoltades i com de difícil ho van tenir tantes dones.

    05/04/2017

Articles relacionats

'Barbes de balena' o set dones que trenquen cotilles

7 març 2017

Mònica Bofill dirigeix Barbes de balena al Maldà, una peça amb dramatúrgia d’Anna Maria Ricart que recorda la figura de la doctora Dolors Aleu, la primera dona llicenciada en medicina. Amb un equip format íntegrament per dones, l’obra fa alhora un recorregut per la memòria de les àvies i besàvies i una reflexió de les cotilles que encara oprimeixen la dona d’avui.

Llegir més...n