Amarillo

Podríem definir Amarillo com a teatre social o teatre experimental o dansa-teatre o teatre de denúncia... però sobretot hauríem de qualificar-lo de teatre necessari. La companyia mexicana Teatro Línea de Sombra es va crear fa més de 20 anys, i el seu objectiu ha estat sempre el de barrejar les arts escèniques, trencar fronteres artístiques i acostar les arts plàstiques, el vídeo o la música experimental a llenguatges teatrals més comuns. Amb aquest espectacle volen parlar, a més, d'un problema que Mèxic pateix de fa molts anys: la migració de milers de mexicans cap als Estats Units a través del desert. Un desert que s'ha empassat moltes vides i moltes il·lusions. Un desert que els actors reprodueixen a l'escenari a partir de sacs de sorra, d'ampolles d'aigua quasi buides, de sabates sense amo, de robes sense cos...

L'espectacle, tot i que té un ritme irregular, conté moments de gran bellesa i acaba arribant a l'espectador de forma directa, colpidora. Les projeccions, els cants quasi guturals d'un dels intèrprets, l'entrega de l'actor protagonista, els testimonis reals... Tot plegat arriba. Potser de forma desordenada, però arriba. A vegades arriba amb dramatisme, a partir de l'estètica, i fins i tot a través de l'humor. En aquest sentit, em quedo amb una frase prou descriptiva: "Hay sólo tres mundos posibles: el sencillo, el doble y el especial con queso". Una bona manera d'unir aquestes dues cultures, aquests dos països (o mons) oposats que, passi el que passi, seguiran units per una enorme frontera... plena de forats.

Teatre físic, que juga amb les emocions. Moviment, projeccions, llum, un text actual i de denúncia.

Un inmigrant, la seva motxila, una garrafa d’aigua, les sabates i el menjar. Un paisatge que va alterant a partir del joc que realitza durant tota la seva funció amb la sorra present d’inici a final.

Tal com s’ha presentat,  Amarillo ens trasllada a la frontera entre Mèxic i els Estats Units, una de les barreres més representatives d’un món globalitzat. Tot i que el podem traslladar sense cap tipus de problema a Europa i Àfrica.

Juga amb les imatges, les llums i el moviment. Amb imatges impactants i moments emotius, encara que amb molts alts i baixos.  Tot i que és una bona obra per poder reflexionar, pensar i posteriorment comentar.

Text totalment actual, i més amb el que ha succeït aquests dies a la nostra frontera, compromès amb el que explica i de denúncia. Una d’aquelles obres que surts amb l’estómac tocat, i que un cop que han passat unes hores reflexiones sobre el que has vist. Tot i ...