Sílvia Moreno Palomar

La voluntat de ser qui pren les millors decisions, la necessitat de demostrar als altres que el pensament i les maneres de veure les coses d’una persona estan per sobre de la resta és un defecte que tots els humans tenen. Tot aquells que viuen en societat si més no. I és que hi ha una sentiment, ancestral segurament, que encoratja a fer veure a la resta que estan equivocades o equivocats. La Mònica i la seva família visiten a la seva germana Núria i família a Lapònia, on viuen des de fa anys. És la primera vegada que viatgen de Barcelona a la ciutat finlandesa i han aprofitat que són les festes de Nadal per fer-ho i així el […]

La imatge que una persona projecta d’ella mateixa no és sempre la real o verídica, a vegades les persones construeixen un personatge que s’adequa més a qui els hi agradaria ser o a qui pensen que la resta acceptarà amb més facilitat. Oblidar-se de les arrels o dels orígens no surt mai bé… Cris Martínez i Marc Domingo presenten a The Cibels, un duet de música que sembla ser que han viscut una dècada d’èxits musicals als anys 70 i que han decidit separar-se. En l’última entrevista que atorguen a un mitjà al seu estudi de Nova York, han decidit fer un repàs a la seva ascensió a la popularitat, però mentre intenten demostrar el seu talent per arribar a […]

Escoltar, parlar, comunicar-se. Aquests elements són fonamentals en qualsevol relació interpersonal que es faci, especialment aquelles amoroses, sentimentals o sexuals. Dir què vols i què no vols i ser escoltat/da i actuar en conseqüència és imprescindible perquè aquestes interaccions personals tinguin un camí adequat. Utilitzant el teatre documental, a Sí Sí Sí les dramaturgues neozelandeses Eleanor Bishop i Karin McCracken aborden el desig i el consentiment en les relacions sexuals. S’utilitzen paral·lelament dues històries oposades, una amb consentiment i comunicació i una altra amb agressió sexual, amb testimonis de joves i la interacció amb el públic perquè formin part de la narrativa d’una manera conscient. El text és molt interessant i posa el focus directament en la necessitat de comunicació […]

Sobreviure la realitat, gestionar el dolor i la pèrdua, enfrontar els remordiments i les penes és difícil i cada persona ho fa com pot. En ocasions, amagar-se rere una imatge distant o separada d’allò que està passant és suficient per poder tirar endavant. Però sempre s’albira la veritat i en algun moment o altre s’ha de mirar a la cara. Mort d’un comediant, de Guillem Clua és un viatge per l’acceptació i l’auto-reconeixement al mateix temps que és un homenatge al teatre. L’Adri comença a treballar cuidant a en Llorenç, un actor que ara està reclús a casa i que viu a través de les obres de teatre que coneix i recita a cada moment. La coneixença dels dos personatges […]

Les històries enrevessades i maldestres donen alegria a aquelles persones que en són espectadores, per qui les viu poden ser estressants, però que n’és de la vida sense una mica d’embolic? Jaume Viñas i Epidèmia Teatre al Guateque fan la seva versió lliure de les Noces de Fígaro, una comèdia d’embolics musical que entreté al públic i el fa divertir-se a més no poder. Breument explicat, en Fígaro i la Susanna estan a punt de casar-se el dia que la Massiel actuarà a Eurovisió amb el seu famós La, la, la. El problema és que l’amo de la finca on viuran -i també cap de feina de Fígaro- està encapritxat amb Susanna i la vol seduir i impedir el casament. […]