Rubén Garcia

‘La Jaula de las Locas’ arriba per primer cop a Barcelona en format musical i arriba trepitjant molt fort. Realment m’ha sorprès, venia amb uns prejudicis d’altres musicals de la mateixa temàtica que havia vist en temporades anteriors, i m’he trobat amb una festa: que m’ha fet riure, que m’ha fet pensar i m’ha emocionat. S’agraeix molt que artistes com Àngel Llàcer, amb l’equip de Nostromo Live, tingui tan clar aquesta concepció de l’espectacle tan completa. Gràcies per ser valents, per portar a escena aquest muntatge i fer-ho bé (no ha de ser fàcil). Si us animeu anar al Tívoli, trobareu tot el que espereu d’un espectacle d’aquestes característiques. Trobareu amb una història compromesa: amb els drets i la visibilitat […]

Maremar és una història que ens evoca a un dels grans drames que viuen moltes persones que es veuen obligades a deixar les seves llars i fugir de les guerres que assolen els seus països d’origen. S’agraeix que una companyia dediqui recursos i visibilitat a temes tan importants i actuals de la nostra societat (nomes per aixo ja cal anar-hi), però potser no cal emfatitzar tant en imatges reals que incideixen, més del necessari, en el dolor de les persones migrades. Malgrat que l’obra està inspirada en ‘Pèricles. Príncep de Tir’ no patiu… no us adormireu, la història flueix molt bé. Està explicada com un conte, que transita entre la història d’una nena perduda en un cap de refugiats i […]

Si no has vist mai una obra de la companyia El Eje potser et sorprèn veure aquesta adaptació lliure, del Marc Ribera, basada en el clàssic ‘Qui té por de Virgia Woolf?’. Però el mateix cartell de l’obra et dóna moltes pistes: “una versió canyera“. I això vaig trobar. ‘Masticar hielo‘ ens proposa entrar en una estranya espiral autodestructiva d’una parella benestant i uns curiosos convidats abocats a viure en el seu malson. La història comença ben amunt amb força intensitat, potser un pèl massa, però es va alternant amb altres escenes més relaxades que us permetrà anar respirant. Em vaig trobar a un grup d’actors entregats: al meu gust en destaco, per una banda, la Mar Pawlowsky que encara […]

La Brutal s’ha treballat a fons la seva reputació a base de bon treball i amb una direcció artística que té un sorprenent ull clínic i que, molt sovint, sol encertar amb allò que agrada i que funciona. Ho han tornat a fer… Jo anava sense gaires pretensions a veure aquesta nova versió de ‘La importància de ser Frank’ i m’han sorprès… El text ens proposa una divertida història que reflexiona sobre les aparences socials, però el més interessant és com l’han portat a escena: una direcció afinadíssima de David Selvas, amb un repartiment excel·lent que fa un treball coral que sorprèn (per mencionar algú: la gran Laura Conejero…), amb una posada en escena atemporal que podria ser tan actual […]

‘Aquests cinc anys’ és un musical de petit format que prové de Broadway (també se’n va fer una pel·lícula) i, la veritat, en desconeixia la història. Després de veure ‘El despertar de la primavera’ tenia ganes de saber quina era la nova proposta de la companyia… i no em van decebre gens. La història ens explica una relació amorosa de principi a final i des de dos plans temporals (cada protagonista l’explica en un ordre cronològic difertent). Una proposta original i amb un moment àlgid, al mig del relat amb l’encontre de tots personatges, al més pur estil ‘La la land’. Dos únics actors a escena: Anna Herebia, brillant, divertida i amb una veu que us deixarà clavats, i en […]