Si no has vist mai una obra de la companyia El Eje potser et sorprèn veure aquesta adaptació lliure, del Marc Ribera, basada en el clàssic ‘Qui té por de Virgia Woolf?’. Però el mateix cartell de l’obra et dóna moltes pistes: “una versió canyera“. I això vaig trobar.
‘Masticar hielo‘ ens proposa entrar en una estranya espiral autodestructiva d’una parella benestant i uns curiosos convidats abocats a viure en el seu malson. La història comença ben amunt amb força intensitat, potser un pèl massa, però es va alternant amb altres escenes més relaxades que us permetrà anar respirant. Em vaig trobar a un grup d’actors entregats: al meu gust en destaco, per una banda, la Mar Pawlowsky que encara a un personatge psicològicament complicat (és Martha, l’amfitriona) i, per l’altra, un Jordi Samper ben afinat i amb un ritme imparable (si la veieu, ho entendreu).
El Eje ens proposa una història acida, potent, amb força i que bàscula de l’humor al drama amb força agilitat. No esperis trobar una obra fàcil: és dura, és diferent però compleix amb el seu objectiu i dóna de si per tenir un bon debat després de veure-la. Una història explicada per un grup d’actrius i actors amb ganes de dir i de fer coses, amb ganes de transgredir d’allò que és políticament correcte.