Els Jocs Florals de Canprosa és un divertiment musical, basat en un text de Santiago Rusiñol, que ironitza sobre la cultura i la societat catalana més xarona, la tradicional o la més arrelada però no menys catalana que qualsevol altra. El mirall es posa just al davant de totes aquelles que hem anat al cau o als esplais, davant de tots aquells que cuinen religiosament cada nadal els canelons, davant dels qui hem jugat al bingo al poble o el qui recordem com a himnes d’infància cançons com ‘Si tu vas al cel‘. A escena us trobareu un musical d’alta factura: amb una producció envejable, frenètica i molt boja, amb cançons tradicionals catalanes d’ahir i de sempre i amb un repartiment envejable, en destaco especialment el paper de l’Anna Moliner, per mi una de les grans dels musicals de casa nostra amb juntament amb la seva companya Àngels Gonyalons, i als dos divertidíssims Rosa Boladeras i Oriol Genís.
Si hagués de remarcar un ‘però’, diria que no vaig acabar d’entendre les primeres escenes (amb sorprenent orquestra i acurat treball grupal coreogràfic) no em van atrapar o no li vaig saber trobar el sentit. Ara, un cop arribes t’enganxes al fil argumental la cosa canvia: directe cap endins i a gaudir.
El Teatre Nacional ha fet aquest any una gran aposta, ha arriscat i l’ha encertat de ple: per tant (i perdoneu els tòpics), si sou carn d’esplais i de caus, si a casa als pares hi ha barretines, si de petits heu anat a Montserrat, si us agrada La Cubana, si sou nostàlgics de Mar i Cel o simplement si creieu que sa riure d’un mateix o reivindicar la identitat pròpia des de la cultura i amb humor veniu a Canprosa, us divertireu!