Roser Garcia Guasch

És una obra molt sorprenent que podríem classificar com Teatre de l’absurd però a la vegada és un teatre social, de crítica i denúncia. La vellesa no ha estat sovint tractada als escenaris. Són personatges col·laterals que serveixen per parlar de la gent que els envolta, que els cuida o els pateix. La vellesa és moltes vegades soledat, pobresa, desolació i discriminació (edatisme). Per això felicitem a Aina Minguell i Aitana Ropero, les dues intèrprets, les autores del text, les directores i les responsable de l’escenografia, el moviment i la dramatúrgia. Un treball increïble i ben resolt. Dues dones grans que han estat desnonades dues vegades viuen en cubells d’escombraries rodejades de merda i acompanyades de rates. La Companyia Las […]

És el segon text de Josep Maria Miró del tríptic de l’Epifania que va començar amb “El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc” interpretat per Pere Arquillué. La majordoma és un altre monòleg interpretat per Rosa Renom. Una dona torna a casa seva després de 27 anys d’haver abandonat l’home. És una història que requeriria un debat profund. Miró ens fa pensar, ens fa enfadar i ens emmiralla amb una situació insuportable. Miró ens interperpel.la perquè sap que molts de nosaltres ho hauríem acabat d’una altra manera. És la història del poder, de l’abús, de la crueltat i de l’anestesia que segueix a un dolor tan fondo que fa difícil entendre el perquè de la serenitat, […]

Shakespeare va escriure The tempest quasi al final de la seva carrera de creació teatral. Hi ha qui diu que per acomiadar-se del teatre fa aquesta fantasia, aquest joc entre màgia i realitat. Hi són presents temes de fons com la traïció, l’enveja, l’ambició, el poder, l’amor, la tensió i fins i tot la reconciliació. Però també s’hi introdueix la il·lusió dels poders sobrenaturals. La màgia, el misteri i allò que ens mou sense veure-ho actuen sobre els personatges cridant-los, atraient-los, confonent-los. Aquest efecte s’aconsegueix amb la música delicada, exquisida, suau, fonda i efectista interpretada per Marc Serra amb una varietat de guitarres i kora (arpa africana que aporta un so absolutament màgic a l’espai sonor). Pròsper (interpretat pel gran […]

Sigui quin sigui el context històric, polític o econòmic, hi ha qüestions familiars que són invariables al llarg del temps, com són la preocupació pel futur dels fills o la necessitat d’aquests de reivindicar la seva pròpia llibertat de decidir. Els fills creuen que ho faran millor que els pares i desitgen trencar motllos i aspiren a una llibertat que els pares no tenien, o no creien tenir. Molt sovint, les frustracions dels pares es traslladen als fills, i aquests traslladen les pròpies a la generació següent, en un bucle infinit que mai s’atura. Ramon Madaula ha escrit un text amb el qual s’hi poden sentir identificades persones de diferents edats. Ha sabut trobar els temes que més apropen i […]

Ja fa cinc anys que Carmen Marfá i Yago Alonso van estrenar aquesta obra a la Flyhard “Instruccions per enterrar un pare” just abans que es desencadenés la pandèmia de la COVID, en la que molta gent van haver de viure de manera dramàtica la mort d’un familiar. Va ser com una premonició macabra, amb moltes morts inesperades i sense poder ser acompanyats per la família. Un cop passat aquell malson, la reposició torna amb un altre títol en un moment normalitzat però posant de manifest el difícil que pot ser per alguns pagar l’enterrament d’un familiar, el seu preu inassolible per molts, del negoci de les funeràries i de la poca sensibilitat dels bancs en moments de necessitat. És […]