Roser Garcia Guasch

Jo no havia vist aquesta obra que va ser el treball d’un grup d’estudiants al finalitzar la carrera a l’Institut del Teatre a l’any 2010. Amb “La feísima….” van fundar “La Calòrica” i des de llavors han creat i produït sis espectacles més: “L’Editto Bulgaro” (2012), “La Nau dels Bojos” (2013), “Bluf” (2014), “Sobre el fenomen de les feines de merda” (2015), “El Profeta” (2016), “Fairfly” (2017) i “Els Ocells” (2018). Son els mateixos membres de la Companyia deu anys més tard representant la mateixa obra més treballada, més madura. Tots continuen formant part de La Calòrica excepte la Carla Rovira que els ha acompanyat en aquesta segona posada en escena. No parlaré dels premis que han guanyat amb “La […]

Es tracta d’una aposta molt original de teatre documental en el que el autor dels fets i de la història és l’autor del text i actor de l’obra: Marcos Hourmann. L’actor es representa a sí mateix i això li dona força i credibilitat. La Direcció d’Alberto San Juan i Víctor Morilla transformen uns fets que podrien estar explicats en cinc minuts en una narració autobiogràfica. Els fets: un metge ajuda a morir a una dona en situació terminal. La narració autobiogràfica: projeccions de vídeos i fotografies  dels seus orígens argentins, dels seus pares ballant tangos, aspectes de la seva infància i adolescència, la malaltia i mort del seu pare. Els records personals emotius i tendres s’alternen amb detalls de la […]

La Companyia “La Klandestina” ens presenta una peça dins d’un cicle de Memòria Històrica. En forma de petit format, Fuga és una peça teatral que és capaç de transmetre una gran emoció i provocar una profunda reflexió. Basant-se en diferents textos sobre la mal anomenada Guerra Civil  (La Guerra civil al Monstsec de F. Sanchez Agustí, Els combatents anònims de J. Ripoll, Cartes des del front d’E. Vila, Cartes a Màrius Torres de J. Sales, la Companyia teixeix una història actual plena de records i nostàlgies. Un net amb una intensa i tendra relació amb un avi, un avi que li parla d’un besavi desaparegut al final de la guerra fugint cap a França amb la imatge del fracàs i […]

Lutz Hübner és un autor alemany molt prolífic i conegut per utilitzar un llenguatge i un estil que l’apropa molt al públic juvenil. Tant és així que al 1998 li van concedir el Premi de Teatre Juvenil. No és la primera vegada que es representa “Qüestió d’honor” (Ehrensache) a casa nostra. Es va poder veure en el context de les jornades sobre teatre jove organitzades pel Goethe-Institut Barcelona, la Fundació Xarxa i la Sala Beckett el 2011. Per aquesta obra, al 2010 va rebre el premi Günther Rühle. Lutz Hübner amb aquesta obra es refereix a un cas real que va ocórrer a la ciutat de Hagen al 2004. No és la trama en sí el que més m’ha interessat ja […]

La primera escena em va transportar al conegut duo còmic Vani Manili. I no és perquè un dels components del grup (Miquel Malirach) fos a dalt de l’escenari sinó que el tipus d’humor era molt semblant al que vam veure al teatre Principal de Barcelona fa uns dos anys amb la peça “Lo nostre no funciona” junt amb Jofre Borràs. En aquesta ocasió Manuel Dueso, ha escrit i dirigit aquesta deliciosa peça teatral en la que es presenten 16 situacions mig absurdes i veritablement reals utilitzant l’humor en tots els seus vessants:  negre, anglès, escatològic, barroer, poètic, absurd però sempre intel·ligent. I és això el que dóna sentit i prestigi  a l’obra. No és gens fàcil fer humor dels problemes […]