Roser Garcia Guasch

La Companyia “Les Fugitives” ens presenta aquest espectacle escrit, dirigit i interpretat per Maria Ten. És una reestrena ja que s’havia representat durant un mes de l’any passat. És un crit femení acumulat al ventre des de generacions però personificat en quatre dones de les quatre obres més conegudes i més representades d’Àngel Guimerà, “La filla del mar”, “Mar i cel”, “Maria Rosa” i “Terra Baixa”. Quatre dones que han fet història per la vida que els va  donar el teatre del segle XIX, Àgata, Blanca, Maria Rosa i Marta. Les de “Les Fugitives” són dones actuals que criden, ploren, demanen, supliquen, dubten i cerquen la felicitat tot i que a totes els costa trobarla. Molt pocs elements escenogràfics són […]

Els canvis costen d’acceptar tot i que ens sembli que una mentalitat oberta és capaç d’incorporar qualsevol nova situació. Això els passa a una parella de pares moderns i “progres” amb una filla que ha triat com a parella un noi transexual. Ramon Oliver en la seva crítica teatral diu que l’ha transportat a EEUU en plenes lluites racials quan acabaven d’assassinar a Luther King. Una parella benestant i tolerant reben a la seva filla a sopar amb la seva parella. Tot aquell ambient queda reflectit en: “Adivina quien viene a cenar esta noche”. El trans d’avui era el Sidney Poitier de fa 60 anys. El mateix shock, la mateixa sorpresa i el mateix esforç d’adaptació a una situació desconeguda […]

Bacanal és el nou espectacle del “Circo de los Horrores”, una creació de Suso Silva com els altres quatre:  “El Origen”, “Cabaret maldito”, “Manicomio” i “Apocalipsis”. A Suso Silva li van concedir “El Premio Nacional de Circo 2003” perquè ha revolucionat el circ amb noves formes, barrejant gèneres i disciplines i introduint temes absolutament aliens al circ clàssic. Amb aquest espectacle, abans d’aterrar a BCN ha passat per Madrid, Zaragoza, Gijón, Bilbao i Valladolid. En aquesta ocasió Silva presenta una orgia descarada per a tots els sentits, una aposta atrevida, agosarada, i provocadora entre circ i cabaret, un cant al pecat capitanejat per Lucifer. És una fusió d’una espectacular posada en escena en forma de castell encantat amb misteri al […]

Vam tenir coneixement de la Hattie Naylor al Festival Grec 2019, amb “Abans no es faci fosc” (Going Dark, 2012) protagonitzada per Míriam Iscla. “Ivan i els Gossos” és  un monòleg d’aquesta dramaturga britànica escrita al 2009 com a Podcast per un programa radiofònic i que va guanyar el Tinniswood Award com a drama original per radio. També va ser nominada al 2010 pels Olivier Awards for Outstanding Contribution to Theatre. A partir de llavors, s’ha representat per tot el món en format teatral i al 2017  Andrew Kötting dirigieix la pel·lícula, ”Lek and the dogs” sobre aquest text de Naylor. Està basada en la historia real de Ivan Mishukov, en la Rússia de Yeltsin dels anys 90 quan la […]

L’entrada al teatre és espectacular. Veiem un obrador de forner amb tots els ets i uts, amb unes taules de fusta per amassar la pasta, forns elèctrics, plates, davantals, farina i tota la resta d’ingredients necessaris per a l’elaboració del pa. L’escenografia de Jose Novoa aconsegueix que ens arribi quasi bé l’olor de pa acabat de coure. Sota el títol de curs avançat per fer pa, un flequer de prestigi fa teràpies pseudo-psicoanalítiques per solucionar els problemes emocionals i relacionals dels seus alumnes. Per això els ajuda a crear un sentit de pertinença al pa, a l’obrador i fa que sorgeixi la complicitat entre ells com element integrador de la teràpia. La masa és moldejable i al amassar-la, els alumnes […]