Roser Garcia Guasch

Nozing és el quart espectacle de La Companyia Ual·la que va néixer al 2011 i fins ara han portat als escenaris Mala letra, Bossa de bolsas i PLAY! El títol de la companyia ja denota sorpresa, admiració, grandiositat. Totes les peces que han estrenat tenen en comú un estil personal, una manera peculiar de cantar i de fer música utilitzant una taula la qual cosa els ha portat a patentar l’estil com a “table music” on fan servir instruments quotidians com pintes, quaderns, raspalls de dents o el seu propi cos. La companyia Ual·la està constituïda per la parella Alba Rubió i Modesto Lai. Nozing és un espectacle sorprenent i original que t’enganxa des del començament. És un espectacle realitzat […]

La Sala Atrium obre les seves portes amb una remodelació i estrena dues peces molt poc o gens conegudes pel públic amant de l’obra de V. Català. Constantment es van representant obres de la Víctor. Recordem La infanticida de la que vam poder veure una versió musical amb Neus Pàmies i música de Clara Peya al 2021. A l’any següent, Carme Portacelli va dirigir al TNC un espectacle basat en els llibres Tots els contes i Mosaics juntament amb un repàs de la vida i la seva obra. I a l’any 24 La Companyia La Tremenda va presentar Lo cant de les ànimes mudes, una deliciosa barreja del poemari del mesos musicat per Ismael Dueñas i el conte Les ànimes […]

Cera: 500 hores de vol és un dels projectes guanyadors de la convocatòria oberta Hermann Bonnin 2023 en la modalitat de poesia escènica. I és realment poesia el que han creat Carlos Gallardo i Dora Cantero on els objectes cobren vida i l’intèrpret es fon com la cera entre els objectes. Tot molt Brossià. Sota la direcció de Nina Solà, Jordi Font i el mateix Carlos Gallardo, aquest últim va creant un diàleg amb els objectes fabricats amb cera d’abelles. Les abelles, la mel i la cera són el fil conductor de l’obra i al mateix temps les protagonistes. És un espectacle visual, d’objectes, teatre d’ombres, etc. Com en un gran escenari de titelles va creant o movent objectes fets […]

Amélie Nothomb en aquesta ocasió s’aparta absolutament del seu estil més intimista i s’endinsa en un tema molt original. El títol de la novel·la era Soif (Set). Com sempre, ella domina magistralment l’art de l’absurd. Joel Quesada adapta la novel·la d’Amélie Nothomb al teatre mantenint la ironia de l’autora amb un Jesucrist actual, bàsicament humà amb les seves pors, el pànic davant del patiment i la vanitat que li provoquen els aplaudiments per les seves proeses i miracles. Una visió humanitzadora i iconoclasta d’un personatge històric que ha de morir per rebre un reconeixement. El dramaturg Joel Quesada juga amb la història que tots coneixem i amb el relat de l’autora. El Crist de Quesada es deixa anar i vola […]

És una aposta arriscada i valenta de Lucia del Greco per adaptar un text de la premi Nobel de literatura Annie Érnaux. Pura passió es va estrenar a Temporada Alta i és la primera vegada que es representa a Espanya adaptada al teatre. El text és l’apassionada espera d’una dona per un home casat que no sap mai quan vindrà. És una relació esporàdica i aïllada eròtico-sexual que no va més enllà ja que el plaer es veu desplaçat pel dolor de la pèrdua:“vivia el plaer com un dolor futur”. La passió desenfrenada que tan bé descriu Ernaux, mestressa de l’intimisme, és el nucli de la novel·la que la protagonista només pot descriure quan la comença a veure lluny. És […]