Francesc Esteve i Tomàs

Una crítica sobre la societat a través de la indústria del cinema. L’obra, tot i tenir un inici que li costa arrencar, un cop que ho fa ja no té qui l’aturi. En el treball que David Selvas realitza del seu paper vam poder veure la transició del pensament i ànims que el personatge va lliurant durant tota l’obra. Julio Manrique va oferir el personatge estrident i passat de voltes, que enlluerna a Selva amb la seva proposta de produir una pel·lícula. A més…

Dijous vaig tenir la sort de poder assistir a l’estrena d’”Una altra pel·lícula” de la Brutal. Com en totes les estrenes va ser una trobada de tota la gent del sector. Una sàtira amb molt mala llet del món del cinema. Segur que al finalitzar l’obra et planteges quina opció hauries realitzat. A escena un trio Selvas–Manrique–Aixalà. Vam estar davant un duel interpretatiu entre David Selvas i Julio Manrique. Tot i que a parer meu el guanyador de la nit va ser David Selvas. Una altra pel·lícula

Amb les recomanacions que s’han vist, no podiem faltar a la cita. I en cap cas ens ha defraudat, tot el contrari. El text de Joan Yago ens explica la història d’uns músics que van de bolos per un poble en Festa Major i tot el que els passa durant els minuts previs d’un bolo. Però s’ha de dir que aquesta història que podria donar molt de suc no acaba aquí. Com una ceba anem treient capes i més capes. D’una història de dos músics passem a la història d’una d’una parella, d’una comèdia anem a un melodrama, i axí en cada una de les capes que anem saltant d’un extrem a l’altre sense adonarnos. A més ….    

Quina millor forma per començar la temporada teatral que aquest Editto Bulgaro que ens presenta La Calòrica. Per passar una bona estona, a més de veure com fets ocorreguts a Itàlia del 2002 encara pot ser actual. Quan una companyia decideix portar als escenaris uns fets com els que transcorre en aquesta història, pot caure en una obra grollera.S’ha de dir, que en aquest cas (Joan Yago com Israel Solà) defuig del que podria ser fàcil i t’ho presenta amb humor i a la vegada amb un punt de crítica. A més …(seguim)

Si ja em vaig penedir no poder anar a veure-ho al Círcol Maldà, ara he trobat el dia per no perdre’m aquest muntatge. Un musical valent a la vegada que íntim. S’ha de dir que és molt arriscat posar dues veus acompanyades d’un piano en una sala tan gran per un espectacle íntim. Però el millor de tot, és que s’en surten. La veu de Nina i Mariona Castillo t’envolten en tot moment. Fins i tot, en aquells moments que canten amb una tènue veu. Excel·lent interpretació de la Nina i la Mariona Castilo, i una veu amb una tonalitat vocal que s’ha d’agrair. La Clara Penya ha realitzat unes composicions perfectes, que ja em van sorprendre en l’anterior proposta […]