Francesc Esteve i Tomàs

Al final hem assistit de nou al teatre, aquest cop a l’Almeria Teatre on fa uns anys vam veure “Flor de Nit, el Cabaret”. Una revisió de la producció de Dagoll Dagom en petit format, però amb molta qualitat. I entre els personatges que vam poder tornar a recordar, va ser “Paco Alonso “Paquito, bailaor, cantaor, actor i transformista català que va començar la seva carrera al Paral·lel als anys 50 i que ens va enamorar amb Joan Vázquez. Aquest personatge ha volgut sortir de Flor de Nit i presentar-se directament al públic. Amb totes les lluentors necessàries per un públic apassionat.Ens situem en el Paral·lel, plé de plomes, folklore i tradició és el primer que ens vé al cap quan recordem aquells anys. […]

De nou ens retrobem amb Marilia Samper, ja hem vist els seus treballs a Pulmons, Kilòmetres, Pretty, Treballs d’amor perduts, Petits monstres, …  i aquest cop ha estat l’autora resident a la Sala Beckett i ara ens presenta “L’Alegria” . Amb un inici íntim per presentar-nos els dos personatges principals, tenim a la Lluïsa Castell i a l’Alejandro Bordanove per presentar-nos el dia a dia de la seva pressó. En uns cinc minuts, que sense problemes podrien ser 10, veiem el dolor, els petits moments per on es mouen els personatges. És un inici que ens deixa sense paraules i anem veient cada un dels moviments que van realitzant i com el dolor de mica en mica ens crema. Inicialment una […]

Ara que torna de nou, aquest cop a l’Àtic22 fins diumenge 24, indiquem el que ens va semblar aquesta proposta. Va ser l’últim dia d’aquesta proposta a sala Palau i Fabre de La Seca – Espai Brossa. Comencem dient que no hem anat a veure un musical, hem assistit a un concert teatralitzat amb molt bona pinta. Com he comentat és un concert teatralitzat amb bones cançons de la Chanson Française i tenyit amb una mica de poesia tot ben amanit. Tot i tenir una petita història, queda diluïda per la part musical. Amb peces clàssiques traduides al català. Hem tingut una mica de Piaf, Charles Aznavour, Brel,… Particularment em va agradar força la selecció. Totalment recomanable. Podeu veure el […]

LifeSpoiler és la proposta de ciència-ficció que ens ofereix l-oportunitat de tornar de nou a la Sala FlyHard. I de nou celebrem el treball de l’escenografia de Closca Turla i Sergi Esceno, sembla que cada cop que veiem una escenografia que ens agrada, la “Closca” sempre ha ficat cullarada. Hem gaudir molt d’aquesta proposta, i sí, surt  el famós gat d’Erwin Schödinger.  Si ja estem enganxats en el que publiquem actualment a les Xarxes Socials i veure el que hem fet el últims anys, actualment ens planteja la història al revés. Que succeeix si podem veure el que publicarem en un futur? Amb aquesta premisa podem gaudir-ne d’aquesta proposta. Si no ens espanta el multivers que DC va crear en diferents realitzats […]

Amb la informació que podeu veure a la fitxa de l’espectacle, o millor dit desinformació es presenta “White Rabbit Red Rabbit“. No pot tenir millor markèting per vendre una proposta teatral, un monòleg o un joc a dalt de l’escenari. No saps que vas a veure, ni el que pots trobar-te i (inicialment) ningú et comenta res. Sembla que en lloc d’anar a veure a escena una obra o la lectura d’un text, ens trobem en un joc on has d’entrar quan ja comprem l’entrada. Mirar de no saber-ne res de l’obra, ni per on aniran els trets. Un markèting perfecte, ja que no saps si l’autor és fals i tot emboltat de misteri. Un facebook, fotografies que ja em […]