Doncs, al meu parer, és una obra que no explica una història com les de sempre. No hi ha un inici, nus i desenllaç amb personatges fent una trama clara, sinó que tot gira molt al voltant de la paraula “polítics”. La van repetint de maneres diferents i, a poc a poc, et fa pensar que els polítics no són només ells.
És com un joc una mica estrany amb les paraules i les idees. Al principi desconcerta bastant (a mi em va passar) perquè no és gens convencional, però si t’hi deixes portar té moments interessants, fins i tot una mica hipnòtics. Tot i que la repetetició exagerada de “els polítics” et treu de polleguera en més d’una ocasió. Segurament igual que quan puc veure segons quines noticies i declaracions d’ells.
S’ha de dir que amb tot, una gran direcció actoral. No és fàcil fer el que fan, ni amb els moviments ni amb les paraules. Hi ha moments amb una perfecta sincronització de veus i no només amb el maleït “els polítics, els polítics, els polítics”.
També he de dir que en alguns moments es pot fer una mica pesada, perquè és bastant intensa i repetitiva. Però tot i això, és d’aquelles obres que et fan pensar i que després et venen ganes de comentar amb algú.
Si hi vas, jo diria que el millor és no esperar una història tradicional. No hi trobaràs una trama clara ni res fàcil de seguir. O entres en el joc… o et pot deixar bastant descol·locat.
En el fons, el que proposa és això: anar donant voltes a què vol dir la política i quin paper hi tenim tots nosaltres, més que explicar-te una història concreta.
Pots veure la resta de la meva opinió a l’enllaç