Feia temps que al Teatre de l’Aurora hi havia ganes de portar Dirrrty Boys a escena, i finalment s’ha pogut fer realitat. L’obra, escrita per Gerard Guix i dirigida per Àgata Casanovas, arriba com una proposta contundent i incòmoda, que no deixa indiferent i que, amb el pas dels anys, ha anat creixent i transformant-se. És un muntatge viu, en constant evolució, que posa el focus en les segones oportunitats i en tot allò que costa mirar de cara.
M’he trobat amb una obra totalment física i emocial, on es veu un gran treball físic però a la vegada un gran treball de recull de documentació per explicar-nos aquesta història real. Des del primer moment, però sobretot quan vas entenent l’argument de l’obra et va incomodant i a la vegada preguntant i dubtant sobre les segonos oportunitats sempre han de donar-se.
La forma que ens explica la història, del present dels diferents personatges fins a l’inici de tot, és contundent per no tenir una visió emocional dels mateixos des del primer minut.
La meva impressió del muntatge és que destaca especialment per la seva intensitat i per una construcció basada en contrastos molt marcats entre els diferents moments de l’obra. Lluny d’un recorregut lineal, l’obra planteja un viatge ple de girs i canvis que mantenen l’espectador en alerta constant. Ens trobem amb una linea argumental que va cap al passat. Aquesta estructura permet als intèrprets desplegar una gran varietat de registres al llarg de la funció, jugant amb el cos i la veu per transitar entre diferents personatges i estats. Tot plegat genera una experiència escènica rica, dinàmica i molt viva.
Una de les millors coses que tenim al Teatre de l’Aurora és poder comptar amb un col·loqui posterior a la primera funció. Això fa que es pugui preguntar als actors i, segons el dia, als directors i dramaturgs, perquè ens expliquin com va començar la llavor de l’obra, com va anar evolucionant, etc. Aquest cop hem tingut els intèrprets Sergi Espina i Lluís Català Blesa, així com la directora Àgata Casanovas.
Podeu veure la resta de la meva opinió i del que vaig extreure del col·loqui a l’enllaç.