carlo goldoni

Carlo Goldoni

(Venecia, 1707 – París, 1793) Autor teatral italià, considerat el fundador de la comèdia italiana moderna. Nascut a Venècia, als 14 anys es va unir a un grup de teatre ambulant, i durant els deu anys següents va adquirir una àmplia educació, que va acabar amb una llicenciatura en Dret per la Universitat de Pàdua. El 1731 va tornar a Venècia i va començar a treballar com a advocat ia escriure obres de teatre. Les primeres peces eren tragèdies, l’única forma teatral que mereixia consideració i respecte en aquella època. Encara que va aconseguir cert èxit, Goldoni no es trobava còmode en aquest gènere, i va començar a reformar el teatre italià: va eliminar les màscares i bufonades i va escriure comèdies a la manera de Molière, però basant-se en personatges i costums italians. A partir de 1748 va treballar com a autor per a la companyia del teatre Sant’Angelo de Venècia, que dirigia Medebac, i cinc anys després va passar al teatre Sant Luca, de la mateixa ciutat, l’empresari del qual era Vendramin. A les seves comèdies va buscar un ideal de comicitat discreta que formés part de la vida quotidiana, contràriament al ridícul inoportú ia la comicitat gratuïta de la Commedia dell’Arte. Els seus personatges s’expressen amb un llenguatge viu i natural, sovint també en dialecte venecià, que fins aleshores havia estat utilitzat només per crear efectes caricaturescs i ridículs. Va imposar als actors la memorització del text per evitar la improvisació i, per tant, l’artifici i la vulgaritat. Fins al 1762 va escriure unes 150 comèdies, entre les quals destaquen La vedova scaltra (1748), La famiglia dell’antiquario (1749), La buona moglie (1749), La bottega del caffè (1750), La locandiera (175 Il campiello (1756), Gli innamorati (1759), La casa nova (1762), Sior Todero brontolon (1762). També va escriure un gran nombre de llibrets d’òpera. La seva concepció del teatre va ser criticada durament per Carlo Gozzi, que pretenia restaurar la Commedia dell’Arte, i per l’acadèmia Granelleschi, conservadors en literatura i en política. El 1762 se’n va anar a París, per ensenyar italià a les germanes de Lluís XVI. El 1770 va escriure una comèdia en francès, Le bourru bienfaisant (1849), per al casament de Lluís XVI i Maria Antonieta. Una peça que ell mateix va traduir a l’italià per Il burbero di buon cuore (1771), i que va ser una de les més aplaudides, sobre la qual Vicent Martín i Soler va escriure l’òpera italiana homònima (1786). El 1787, en el seu retir a Versalles, va escriure els seus Mémoires (1787). El mateix any li va ser concedida una pensió real, però a causa de la Revolució Francesa li va ser revocada i Goldoni va morir a la misèria.

Any de naixement
1707
Lloc de naixement
Venècia
Ara en cartell
Fotos i vídeos
Conegut/da per
Articles relacionats