No vaig veure la primera versió de Kràmpack, però sí vaig ser seguidora de Plats Bruts (fa 20 anys!) i, si una cosa està clara, és que aquesta tornada als escenaris de l’obra escrita per Jordi Sánchez és un homenatge als dos projectes que van catapultar-lo a ell i a Joel Joan a l’èxit. Aquesta obra és com tornar a veure en David i en Lopez de llavors, aquí Xavi i Pau, respectivament.
El text fresc i divertit, es presenta com una bona manera de passar una estona agradable al teatre. Quatre amics que comparteixen pis i els embolics que es produeixen entre ells, en la convivència, però també amb la relació que tenen cadascú amb l’altre. Tenim a en Pau i en Xavi, amics de sempre; en Jose Luís, que sempre ha sigut com el més marginat de la colla; i la Berta, exparella d’un i fantasia amorosa d’altres. Tota la trama comença amb l’arribada dels quatre al pis nou que compartiran i, a partir d’aquí, aniran succeint els malentesos i les tensions pròpies de l’amistat i l’amor.
Tota la banda d’intèrprets s’entreguen als seus personatges i es nota que s’ho passen molt bé mentre donen vida als seus personatges. Tots s’acomoden a les situacions que han de mostrar a l’espectador. Tot i això, el fet que en alguns moments aquests personatges “imitin” als originals de fa 20 anys és, potser, un dels errors bàsics que he trobat en aquest muntatge. Especialment el treball de Jaume Casals que, si es tractava de portar a escena al David del passat ho aconsegueix, literalment, amb cada paraula que surt de la seva boca i cada gest que provoquen els seus diàlegs.
A banda d’aquesta part interpretativa, que pot ser encertada o no, la resta del muntatge encaixa com un trencaclosques perfecte: música i escenografia s’adhereixen a la història de manera natural i eficaç, creant un ambient molt versemblant.
Kràmpack, l’exitosa comèdia que va marcar tota una generació, torna als escenaris.
Un espectacle de Jordi Sánchez, un dels creadors de Plats Bruts, que podràs veure a l’Aquitània Teatre.
Un pis. La antiga llogatera no ha marxat. S’ha mort, està al llit, estirada i no té a ningú. El Pau i uns amics de tota la vida han d’organitzar el funeral abans de poder-se instal·lar. Però la morta no serà el problema.
26 Novembre 2019
Per Albert Martí L’Aquitània Teatre ja ha anunciat que prorroga Kràmpack, una comèdia que torna a resultar tot un èxit més de dues dècades després de la seva primera estrena. […]
12 Juliol 2019
Kràmpack, el debut com a dramaturg de Jordi Sánchez, torna a la cartellera barcelonina després de més de 20 anys sense ser-hi present. El lloc escollit és el Teatre Aquitania, […]
15 Novembre 2019
Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.
No vaig tenir la sort de veure la versió original, però aquesta nova versió aporta frescor i joventut, un argument sòlid ple d’humor i on els actors demostren que tenen molt de futur en el món teatral.
L’obra, dirigida per Pep Antón Gómez, és una comèdia sobre la relació d’amistat entre un grup d’amics que ronden la vintena d’anys i que decideixen anar a viure junts. La convivència farà que aflorin fortes tensions sexuals i els protagonistes s’acabin despullant emocionalment. El ritme dinàmic i el to desvergonyit es mostren ja des de la primera escena en què es presenta el plantejament, característic d’una comèdia de situacions. A partir d’aquest moment, l’espectador s’endinsa en la trama narrativa captivat per l’autenticitat dels actors. (Podeu llegir la crítica completa a: https://reviewingabout.blogspot.com)
Es, per mi, la sorpresa d’aquesta temporada, es Kràmpack pero en una versió actualitzada i amb uns actors joves que estan increïbles. Us la recomano. Es divertida i emotiva. Gran obra de Jordi Sánchez!!!
Kràmpack gira entorno a la amistad y el amor. Las relaciones desde varios ángulos y estadios: la ingenuidad, la frustración, el deseo, el atrevimiento, las dudas, el juego, el desengaño, el amor no correspondido. Y todo ello lo hace con mucho humor y con un ritmo endiablado, no excepto de carga dramática. Habla de las dudas sexuales, de como un juego en principio desprovisto de sexo y amor, solo para pasarlo bien, va a ser algo más complicado de gestionar emocionalmente. Kràmpack abre a los protagonistas puertas que nunca habían abierto, e interpretan con mucha credibilidad esas dudas y anhelos cuando las cosas se ponen tensas. Puedes leer la crítica completa en el blog: https://elrincondeltaradete.blogspot.com/
Ha estat al.lucinant!!!! Feia temps que no veia una obra tan bona i veure actuar a uns actors tan joves i amb tanta energia m’ha impresionat. La recomano
total i sincerament.
He disfrutat com mai, l’obra es boníssima i els actors estàn fantàstics.
Us la recomano, no us la podeu perdre.
La obra está muy bien llevada por cuatro actores jóvenes y que te llevan al espectáculo desde el primer minuto con una solvencia, por ser una obra difícil y arriesgada, como si fueran los mejores actores del mundo. Dudo que muchos actores se atrevieran a coger este guión. Súper recomendable. Teatro del bueno.
Súper recomendable. Actores geniales, obra muy divertida!
El conjunt de l’obra es excel•lent!! Els actors ho donen tot des del primer moment i això arriba al públic. Molt recomenable!!
Una obra genial! Els actors fantastics!
Molt recomanable!
MOLT RECOMANABLE. Aquesta nova versió de Kràmpack és molt sorprenent. Si voleu passar una bona estona rient i gaudint de bon teatre, ja l’heu trobat. El repartiment és molt jove però de qualitat; et creus cadascun dels personatges que representen: Àlex Ferré, Lídia Casanova, Mikel Iglesias i Jaume Casals. N’hi ha que es mengen literalment l’escenari! Brutal! El teatre Aquitània és un bon lloc per l’obra, ja que en totes les localitats es veu prou bé. El so va estar rebé tot i sense cap problema. Tot i que hi havia petits sons ambientals del mateix teatre aliens a l’equip de so.
M’ha semblat una obra molt fresca per passar una bona estona de riures i m’agradaria destacar la intensitat dels actors. Si has vist Plats Bruts i T’ha agradat, no te la pots perdre! :)
El texto me pareció fuera de tiempo y lugar, quizás tuviera su éxito un illo tempore, pero ahora le falta brillo y le sobra intensidad. Seguro que con el paso de los días ganará en consistencia vocálica y menos atolondramiento que hacía que no se entendieran a veces las palabras.
És una bona obra per passar una tarda de diumenge, entretinguda i per riure de valent. En destaco l’actuació del Jaume Casals, que sembla ben bé el Joel Joan, tant pels gestos com per la parla. M’ha sobrat el personatge de la Lídia Casanova, no sé si per l’actuació de l’actriu o pel paper en si, però no me l’he acabada de creure.
En surts amb ganes de córrer cap a casa a veure “Plats Bruts”.