Sílvia Moreno Palomar

Un terrat la nit de Sant Joan, dos nois joves que s’amaguen de la policia després de robar en una benzinera. Un té antecedents i està pendent d’un judici. L’altre és el seu amic i, potser, alguna cosa més. Mentre esperen al terrat, acompanyats d’ampolles d’alcohol i una bossa de coca, comencen a rememorar coses que han viscut junts i d’altres que no i que els exposen davant l’altre. El terrat de l’Àtic 22 amb la posta de sol és un marc incomparable per desenvolupar aquesta història de John O’Donovan sota la direcció d’Alberto Díaz. No es necessita més perquè els dos personatges, aparentment autosuficients i endurits per tot allò que han viscut, despullin la seva ànima l’un davant l’altre, […]

I si el nostre avui no fos l’avui? I si fos l’ahir o el demà? I si el que estem vivim ja ho hem viscut, una vegada i una altra? Una espècie de temps cíclic que ens porta a reviure eternament tot allò que ens ha passat, però que no defuig la possibilitat de canviar el futur fent una elecció diferent, encara que sigui mínima, d’algunes de les nostres decisions. Més o menys, això és el que explica Això ja ho he viscut, text de J.B. Priestley sota la direcció de Sergi Belbel que podem veure a la cartellera teatral de Barcelona. Amb una narrativa amb un tema complex d’explicar als espectadors perquè copsin tots els matisos importants, aquest muntatge […]

A vegades parlem de les manies que tenim, d’aquelles coses que ens preocupen més i que, fins i tot, marquen una mica la nostra vida i la relació amb els altres. Bé, més que manies, jo ho anomenaria obsessions. I una mica d’aquest capficament del ésser humà és que parla La partida d’escacs de Stefan Zweig de la qual ha fet la seva versió Iván Morales amb un únic protagonista, interpretat per Jordi Bosch. Tot comença quan el narrador ens explica que es troba a un vaixell que està fent una travessia. Durant el trajecte, aquest personatge descobreix que entre els companys que té s’hi troba un campió mundial d’escacs. En aquell moment, i sota la seva “mania” de conèixer […]

Tu, ets tu mateix o ets la visió que tenen els altres de tu? Aquesta és la pregunta que es fa el protagonista de Un, ningú i cent mil. A partir de l’observació de la seva dona, d’una petita imperfecció al seu cos, es comença a preguntar què més no ha vist de la seva persona i, sobretot, si els seus coneguts s’havien adonat d’allò que ell havia obviat. Quan constata que és així, la seva ment comença a obsessionar-se amb el fet que no es coneix realment i dona inici a la investigació de qui és ell realment. La Perla 29 torna a arriscar amb la temàtica de les obres que representa, fent reflexionar a l’espectador al mateix temps […]

“Es van conèixer una nit d’estiu, de cinema a la fresca…”, amb aquesta premissa comença Bed and Breakfast, obra elaborada a partir de la música i les lletres d’Els Amics de les Arts. La història reuneix a sis amics, tres nois i tres noies, amb diverses relacions entre ells: de parella, amistat, ex parelles i rotllos d’una nit. El denominador comú és que els tres nois viuen junts i, això, fa col·lidir totes les relacions. Una comèdia d’embolics en tota regla, que fa les delícies dels amants de les cançons del grup català. Funciona amb la construcció de la trama al voltant de les cançons, però falla en algun moment quan hi ha una evolució una mica forçada i impostada, […]