Roser Garcia Guasch

La Companyia “La Melancòmica” dirigida per Mireia Casado ja havia sorprès públic i crítica amb Cireres & lentejuelas fa poc més d’un any, un cabaret ple de crítica i humor. En aquesta ocasió el tema són les dones. El feminisme darrerament és “el tema” i em feia una mica de por que sortissin tots els tòpics coneguts sobretot quan al començament de l’obra en una enquesta al carrer troben que els principals interessos dels homes eren els cotxes i el futbol. No anàvem por bon camí. A partir d’aquí tot millora. Presenten amb fotografies a tres dones: Catarina Albert, Amandine Aurore Lucile Dupin i Isabelle Eberhardt que van viure a finals del S. XIX amb els pseudònims masculins de Victor […]

L’obra està basada en el llibre “Strip-tease i teatre irregular”. És un conjunt de 56 accions teatrals que va escriure Brossa a l’any 66. La Companyia “Teatre de Nit” en va fer una adaptació en el seu muntatge escènic Strip-teases de butxaca, que va representar a la Sala Beckett de Barcelona el febrer de 1992. Encara no fa un any vam veure Estrip-tesi dins del cicle Ambrossa’m de Roger Torns. Era un viatge a través de l’univers Brossa amb la intencionalitat de defensar la cultura i retrobar-nos amb aquesta gran figura que va ser Joan Brossa. En aquesta ocasió, Laberint Striptease, amb un joc de paraules semblant, ens recorden que Brossa es despullava per dir la veritat i fer crítica […]

Jacuzzi és una comèdia actual, divertida i molt ben representada. És una crítica despietada a la imatge que donen o han de donar els líders dels principals partits polítics, a la imatge obligada que ha d’anar lligada a cada ideologia. És una crítica també a la encara existent vergonya de sortir de l’armari de les parelles homosexuals si a demés ostenten càrrecs públics o pretenen guanyar unes eleccions. És irònica, sarcàstica i arrenca riallades entre el públic per les còmiques situacions que es presenten. És irònica fins que fa un gir exagerat i es decanta cap a un pla més esperpèntic. Estic segura que Marc Rosich s’ha divertit molt amb la creació i direcció d’aquesta obra. Per ell haurà estat […]

Al començament semblava una obra senzilla que plantejava temes ja coneguts i molt parlats. Poc a poc vaig anar comprovant que no vol dir que siguin acceptats ni incorporats a tots els sectors de la nostra societat. Fa falta repetir fins l’esgotament la visibilització de la diferència en tots els àmbits i des de tots els col·lectius que darrerament s’han posat en marxa en defensa de la igualtat. Sílvia Albert Sopale fa un gran pas en aquest sentit. És un monòleg, un relat en primera persona que ens fa sentir molt a prop d’ella i de la seves vivències como a dona negra en un país de blancs. Ella sola, sense massa atrezzo ni recursos viatja en el temps i […]

L’obra transcorre per les dependències subterrànies del teatre com si es tractés de les golfes misterioses de la casa d’uns avantpassats. Les escenes fan un recorregut per entremig de mobles, reixes, arbres, fustes, restes de decorats i escenografies recordant els baixos fondos i la ruïna en la que es troba l’ànima de la protagonista de la història d’Antonio Tarantino. Tarantino va començar a escriure l’any 1992. La seva primera obra va ser, Stabat Mater. Tarantino adquireix un compromís amb l’ésser humà. Les seves obres no estan situades en cap època concreta sinó que es capaç de dibuixar un mon marginat i un sistema de poder que fa poc per evitar aquesta marginació. Dirigit per Magda Puyo, comença el monòleg amb […]