Roser Garcia Guasch

Junt amb un drama personal que no s’ha pogut evitar i del qual els protagonistes no se’n poden desprendre, l’obra ens presenta una història imaginària en un escenari real: el gueto de Varsòvia. El pas del temps ho va esborrant tot, fins i tot la memòria, els fets es van sobreposant a cada època i ni la més esgarrifosa història d’horror i de monstruositat perdura en el temps. I és que ens fa vergonya pertànyer al segle que van ocórrer aquests fets, ens fa vergonya pertànyer a la humanitat que és capaç de realitzat tan atroces accions, i ens fa vergonya poder arribar a sentir indiferència. Els actors-protagonistes, que es van movent entre el gueto i el moment actual passant […]

Tosca és una de les òperes més conegudes i apreciades pel públic català. Es basa en una obra de teatre de Victorien Sardou. Puccini la va veure a Milà i va encarregar el llibret a Giuseppe Giacosa i Luigi Illica per escriure una òpera. Es va estrenar a Roma al 1900. L’estrena d’aquest juny és una coproducció amb el Teatro de la Maestranza de Sevilla sota la direcció d’escena de Paco Azorín. El públic operístic sap què va a veure i molts en coneixen totes les àries i molts moments de l’òpera. Per això vol un nou muntatge, noves veus, noves formes d’expressió. En aquest cas la repetició de l’escenografia de fa 5 anys ens va decebre una mica. Amb […]

A l’any 2011 vaig veure “Truca un inspector” de J.B. Priestley dirigida per josep Maria Pou i en la que actuava l’enyorat Carles Canut. La recordo com una obra inquietant con ho és “Això ja ho he viscut” del mateix autor. Jo no la consideraria un thriller perquè no va tan de suspens i misteri com de l’angoixa dels personatges sobre el temps viscut, el dejà vu i els somnis premonitoris, aspectes molt de moda a finals del segle XIX. J.B. Priestley es va inspirar en els treballs de John William Dunne sobre les teories dels somnis i la parapsicologia. La seva gran preocupació i objecte d’estudis van ser el temps, la seva naturalesa i també els somnis precognitius i […]

Sembla que faci molt que les dones escriptores havien de publicar els seus llibres amb pseudònim i no posaré exemples perquè és un fet molt conegut. Les dones actualment publiquen, escriuen, dirigeixen i se les coneix pel seu nom. Però hi ha una marginació subtil cap a les dones que es manifesta en la facilitat que tenen els homes per aconseguir els seus objectius. D’això va l’obra amb la idea original de Meritxell Yanes. Una inventora no és escoltada per les empreses per comercialitzar el seu dispositiu que revolucionarà el món femení i millorarà el seu benestar fins que no és un home qui ho presenta. Sota la direcció de Sergi Belbel i Cristina Clemente la idea de Meritxell es […]

Aquesta obra apareix en un moment en el que les minories fan tots els esforços possibles perquè es reconeguin tant la seva presència com els seus drets. Els interns de les presons són el grup minoritari més desconegut, desprestigiat, vulnerable i rebutjat de la nostra societat. El protagonista de la obra és Pedro Cánovas, voluntari penitenciari de Justícia i Pau i el director del taller de teatre de Quatre Camins des de fa 15 anys. Fa una introducció amb versos d’alguns presos coneguts i tancats injustament durant anys a la presó com Marcos Ana o Oscar Wilde. Els versos projectats en una pantalla i la veu profunda i emotiva de Cánovas ens recorden d’una manera viva, descarnada i cruel que […]