Roser Garcia Guasch

Eugène Ionesco, al 1972 va escriure una versió satírica sobre el Macbeth de Shakespeare que va anomenar “Macbett” sobre la corrupció associada al poder absolut i a la tirania. Ionesco presenta la tragèdia shakespeariana com una imatge grotesca i ridícula del poder ja que ell deia que el seu teatre no era del absurd sinó del ridícul. D’aquesta manera presenta l’absurditat fent un toc d’alerta contra l’absolutisme i el seu fàcil ressorgiment. Aquesta versió del Macbett de Ionesco dirigida per Ramon Simó descriu perfectament la crueltat i els fets més esgarrifosos en forma de comèdia exagerada, ressaltant els escassos límits de l’ambició i el manteniment de la fidelitat utilitzant com a mercaderies riqueses, terres o títols nobiliaris. Joan Carreras és […]

És una història de ficció que desfila a través de la veu de set personatges que tenen diferents visions sobre la relació que han establert amb un noi assassinat en un petit poble rural. Ell és, millor dit era, d’una bellesa desafiant i subversiva tal com el defineix algun dels personatges del text. Tots són interpretats per Pere Arquillué que ens enlluerna amb la perfecció del seu treball. Amb molt pocs moviments corporals i una pràcticament nul·la utilització de l’espai escènic, ell recorre els camps, entra als racons més íntims de les cases, visita la serraria, les places i la rotonda, els camins comarcals i també els llocs més profunds de les tristeses, les pors, els enyors i les desconfiances. […]

Alban Berg va basar la seva obra en un text teatral de Georg Büchner, autor austríac que va viure 23 anys (1813-1837). Les idees utòpiques comunistes de Büchner tenen reflex en aquest text on hi ha un sentiment de commiseració per les classes populars reduïdes a la desolació. Büchner va deixar aquesta obra inacabada. Per un error en la transcripció, el títol inicial de Woyzeck va ser Wozzeck en la partitura de Berg. Se n’han fet moltes adaptacions i posades en escena, des d’obres de teatre, fins a musicals o teatre de titelles. Büchner es va basar en un fet real. A la biblioteca del seu pare cirurgià, va poder llegir l’historial mèdic del cas Woyzeck. Un soldat havia matat […]

Estat deSgràcia és un muntatge de La Peleona, escrit i dirigit per Carla Torres, que tanca la trilogia sobre l’abús de poder, formada per “Estat Decepció” presentada a la Sala Flyhard al 2018 i que tractava sobre l’abús de la justícia i “Estat de Xoc” de l’abús policial estrenada a Temporada Alta al 2017. Com diu la directora, aquests muntatges podrien ser infinits perquè l’abús de poder no només està arrelat a les estructures de les altes esferes sinó que el trobem a totes les capes de la societat. Segons Torres, en podrien fer una infinitologia. La Companyia La Peleona continua fidel al seu teatre de denúncia descarat, atrevit i irreverent. La transgressió és necessària per avançar. Sense transgressió tot […]

Vam tenir coneixement de la Hattie Naylor al Festival Grec 2019, amb “Abans no es faci fosc” (Going Dark, 2012) protagonitzada per Míriam Iscla. “Ivan i els Gossos” és un monòleg d’aquesta dramaturga britànica escrita al 2009 com a Podcast per un programa radiofònic i que va guanyar el Tinniswood Award com a drama original per radio. També va ser nominada al 2010 pels Olivier Awards for Outstanding Contribution to Theatre. A partir de llavors, s’ha representat per tot el món en format teatral i al 2017 Andrew Kötting dirigieix la pel·lícula, ”Lek and the dogs” sobre aquest text de Naylor. Està basada en la historia real de Ivan Mishukov, en la Rússia de Yeltsin dels anys 90 quan la […]