Santiago Rusiñol va ser un autor teatral molt prolífic. Era capaç d’escriure entre dues i set obres cada any tot i que són poques les que es representen en comparació amb la seva producció. “L’auca del senyor Esteve, Gente bien, Els jocs florals de Canprosa, L’héroe” són les que jo recordo haver vist. Agraïm sincerament la posada en escena de “El bon policia”, obra còmica pensada per Rusiñol en dos actes i cinc quadres i escrita al 1905.
Arnau Puig i Ricard Farré han aconseguit una revisió rodona d’aquesta obra en un sol acte i moltes escenes que se succeeixen una darrera l’altre a una velocitat vertiginosa. Els dos intèrprets es van canviant de vestuari, complements i personatge només entrant i sortint a escena del darrera d’un biombo de canya amb múltiples finestres que ells obren o tanquen segons el moment. Són 10 els personatges (a l’obra original eren vint) que interpreten entre tots dos i la seva actuació és supèrbia. Ja havíem vist una interpretació de Ricard Farré a “Les Dones Sàvies”. En aquella ocasió el seu partenaire era Enric Cambray. Era el mateix format i la mateixa velocitat, i com en aquella ocasió, ens hem quedat sense parla ni respiració.
És una obra en la que Rusiñol feia una crítica del moment en forma còmica. Tant és així que la va haver de retocar perquè passés la censura. Tantmateix sembla que no va ser massa acceptada pel públic de començaments del segle XX per plantejar temes que avui ja estan superats.
La utilització del castellà per part de l’autoritat o els barbarismes i castellanismes ens situa en una varietat lingüística no molt allunyada de la que sentíem fa anys i tot plegat li dona un aire de comicitat.
La versió de Puig i Farré és fidel a l’obra de Rusiñol excepte alguna picada d’ullet a situacions actuals molt fàcilment reconeixibles. Introdueixen també una cançó coreografiada que atura per un moment la velocitat de l’obra i mostra, un cop més, la versatilitat artística dels dos actors.