Roser Garcia Guasch

Aquest espectacle va formar part del cicle “La família (o la família?)” de la Sala Beckett que es va presentar al novembre del 2022. Marta Barceló crea una història que destrossa la idea generalitzada de que la família no es pot triar. Utilitzant una còmica situació contractual ens fa rumiar, ens qüestiona la inviolabilitat de la família biològica i obre portes a poder triar relacions familiars basades en la confiança, el respecte i la necessitat. Qüestiona també l’acceptació de la família que t’ha tocat, la possibilitat d’acceptar-la, de negar-la o rebutjar-la i establir altres relacions més sanes que et poden donar la fortalesa per crear una nova família. És una obra senzilla però d’una gran potencia emocional que t’atrapa des […]

“La bufanda” és la demostració que la combinació de dansa i teatre, cos i veu es complementen de tal manera que la història adquireix una altra dimensió, més real, més propera i també més profunda. La idea i la interpretació són d’Oriol Roca. La bufanda és un element que ens abriga i ens conforta però també ens pot escanyar i destruir. És un bonic símil sobre l’amor. Oriol Roca parla amb els ulls, amb els peus, amb tot el cos i ens parla d’una història, de la seva història, de trobades i pèrdues, d’amor i oblit. És l’expressió dels sentiments, de l’emoció, de la sorpresa, del dolor i del patiment. Tot està teixit amb un sentit molt fi de l’humor […]

El món dels clowns es vol renovar i canviar les velles maneres del nassos vermells. És el fill (Oriol Pla) qui proposa fer una creació amb una nova mirada. És una obra coral d’una família d’artistes que treballen junts des de fa molts anys tot i que alguns membres fan vida artística en solitari. Vam veure a Diana Pla a “Mis cosas y yo” fa un any a la Badabadoc. Era una obra difícil, agosarada i valenta en la que Diana Pla desenvolupava el seu millor rol de clown femení i ens va demostrar que era una excel·lent referent en aquest gènere. Oriol Pla va néixer i créixer en ambient de clowns i va sortir amb la seva mare a […]

És la primera vegada que Dagoll Dagom presentava una obra familiar. Amb un text de Marc Artigau, la dramatúrgia compartida amb Anna Rosa Cisquella i David Pintó no podia fallar. Fa un any que la van estrenar i no és gens estrany que l’hagin reposat enguany. Auguro un “llenu” durant les festes de Nadal. Les cançons són de Dàmaris Gelabert i la direcció de la Cisquella. El repartiment és la guinda d’aquest pastís. A Alba Florejacs la vam veure a “La salsa” i em va meravellar la capacitat de canviar de personatge en pocs minuts. En aquesta és una mare que teletreballa i té un moment de crisi espectacular amb els fills que segurament a molts espectadors els resulta familiar. […]

Els errors i els crims comesos pels avantpassats s’arrosseguen al llarg dels anys i per més que es vulguin amagar, les culpes i vergonyes exploten en un moment donat afectant la vida i relacions dels descendents. Boulem Sansal, el famós escriptor algerià, en la seva novel·la “La aldea del alemán o el diario de los hermanos Schiller” parla del comandant d’un camp d’extermini nazi refugiat a Algèria després de la segona guerra mundial i que va fer creure als seus fills que havia estat un defensor de la llibertat d’Algèria. La vergonya, la ràbia i el sentiment de culpa destrueix al fill que investiga i descobreix la veritat. No és el cas de Joan Carreras que interpreta divinament al Joan, […]