Roser Garcia Guasch

Shakespeare va escriure The tempest quasi al final de la seva carrera de creació teatral. Hi ha qui diu que per acomiadar-se del teatre fa aquesta fantasia, aquest joc entre màgia i realitat. Hi són presents temes de fons com la traïció, l’enveja, l’ambició, el poder, l’amor, la tensió i fins i tot la reconciliació. Però també s’hi introdueix la il·lusió dels poders sobrenaturals. La màgia, el misteri i allò que ens mou sense veure-ho actuen sobre els personatges cridant-los, atraient-los, confonent-los. Aquest efecte s’aconsegueix amb la música delicada, exquisida, suau, fonda i efectista interpretada per Marc Serra amb una varietat de guitarres i kora (arpa africana que aporta un so absolutament màgic a l’espai sonor). Pròsper (interpretat pel gran […]

Sigui quin sigui el context històric, polític o econòmic, hi ha qüestions familiars que són invariables al llarg del temps, com són la preocupació pel futur dels fills o la necessitat d’aquests de reivindicar la seva pròpia llibertat de decidir. Els fills creuen que ho faran millor que els pares i desitgen trencar motllos i aspiren a una llibertat que els pares no tenien, o no creien tenir. Molt sovint, les frustracions dels pares es traslladen als fills, i aquests traslladen les pròpies a la generació següent, en un bucle infinit que mai s’atura. Ramon Madaula ha escrit un text amb el qual s’hi poden sentir identificades persones de diferents edats. Ha sabut trobar els temes que més apropen i […]

Ja fa cinc anys que Carmen Marfá i Yago Alonso van estrenar aquesta obra a la Flyhard “Instruccions per enterrar un pare” just abans que es desencadenés la pandèmia de la COVID, en la que molta gent van haver de viure de manera dramàtica la mort d’un familiar. Va ser com una premonició macabra, amb moltes morts inesperades i sense poder ser acompanyats per la família. Un cop passat aquell malson, la reposició torna amb un altre títol en un moment normalitzat però posant de manifest el difícil que pot ser per alguns pagar l’enterrament d’un familiar, el seu preu inassolible per molts, del negoci de les funeràries i de la poca sensibilitat dels bancs en moments de necessitat. És […]

No oblidarem mai el primer contacte amb La Calòrica. Va ser Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel, sàtira històrica sobre el poder y la decadència. Després vam veure, Els ocells, Fairfly, De què parlem mentre no parlem d’aquesta merda o Le congrés ne marche pas, sempre crítics amb un tema concret. En aquesta ocasió ens planteja la gran pregunta: com podem cada ú de nosaltres canviar el món? Ells ho fan de la manera que saben: fent teatre i trencant totes les barreres que facin falta per fer prendre consciència del que sigui i fer crítica de tot utilitzant l’humor i la ironia. En un hotel en un lloc perdut de muntanya s’organitza una activitat que […]

El títol original d’aquesta obra de Natalia Ginzburg és Paese di Mare (1968). Esplèndidament traduïda per Meritxell Cucurella-Jorba, crec que l’autora es referia al seu país (Itàlia) rodejat de mar mirant-lo des de la distància amb llàstima i comprensió. Ella va conèixer el feixisme de Mussolini i la invasió dels nazis a Itàlia. El seu marit Leone Ginzburg va participar en el moviment Giustizia e Libertà. Va ser empresonat, torturat i va morir a la presó de Regina Coeli al 1944 a causa de les tortures. Ella, als anys vuitanta va ser diputada pel partit comunista al costat de Berlinguer. És important conèixer la vida de l’autora per entendre el desencís i desencant que trobem a totes les seves obres. […]