La normalitat ha estat sempre un signe tranquil·litzador, d’integració al grup, al clan, a la comunitat. El diferent sempre tindrà problemes, s’ha de reconduir: fer veure a l’esquerrà que escriure amb la dreta li facilitarà la vida, acceptar el sexe que t’ha tocat et permetrà ser més feliç. Així pensa la Lorena, una coach, influencer amb molts títols (de no se sap ben bé què) a l’estranger i amb molts seguidors a qui els promet una vida nova que comença. Ella és una orientadora d’identitat que fa buscar als pacients el seu propi jo, la causa de la seva confusió, sanar-li les ferides que l’han portat a l’homosexualitat o disfòria de gènere. Al seu blog va animant als seus seguidors amb “avui comença un món nou”. Ella és Roser Batalla, brillant, amb un domini de l’escenari que només ho pot donar l’experiència professional i el talent artístic. Se li creua una persona que qüestionarà la seva feina i la seva ideologia. Ella és Anna Tamayo, la força, la vitalitat l’energia per canviar-ho tot. Ella també vol que comenci un món nou i ho fa amb totes les seves forces i recursos i una excel·lent interpretació.
Raquel Loscos ha escrit un text intel·ligent, a vegades inquietant i pertorbador però que d’una manera valenta posa una davant de l’altre dues postures antagòniques però que en algun moment es miren, es creuen i s’entenen.
Sota la direcció impecable de Jaume Viñas, el text va girant entremig de llams, trons, tempesta i apagades de llum que fan aparèixer les febleses de cada una i també, el que els uneix com a persones.
L’originalitat de la posada en escena, el moviment de les dues actrius, l’acompanyament del soroll dels trons i de l’aigua allunya el text de l’escena i el condueix mica a mica cap a la reflexió profunda fugint de superficialitats i maniqueismes. És un tema conegut però portant al límit el pensament i la consciència.
