Cada gènere teatral té un públic determinat. El teatre còmic té un públic fidel, que sap què va a veure, disposat a passar una bona estona i deixar-se anar rient a cor que vols. És també un públic exigent i la qualitat és indispensable. Aquesta dependrà d’un bon guió, uns intèrprets versàtils i una bona complicitat entre ells. El guió de Susanna Garachana i Jaume Viñas té totes les qualitats per satisfer els objectius. És una situació comú, una parella que es vol casar i volen presentar els seus pares respectius. El noi però, té un pare llunyà i per por de defraudar a la mare de la núvia, lloga un actor. La comèdia està servida. A partir d’aquí, les situacions s’entrellacen, se succeeixen ininterrompudament, se superposen creant moments d’una gran comicitat.
Pensar en Joan Pera és pensar en teatre proper, divertit, d’embolics, teatre còmic amb jocs de paraules i dobles sentits. La dilatada experiència en aquest tipus d’obra fa que el Joan Pera s’hi senti còmode i dona la sensació que hi ha vegades que improvisa o inventa la qual cosa encara dona més comicitat al moment. És tanta l’habilitat i els recursos escènics que té Joan Pera que arriba un moment que no saps si s’equivoca o si ho fa expressament.
Júlia Jové, Edu Lloveras i Muntsa Alcañiz completen el grup d’intèrprets meravellosos que fan que l’obra no decaigui en cap moment. Tots tres són actors i actrius consolidades. Fan un trio immillorable que suporten molt bé tota l’obra.
En aquesta ocasió els dirigeix Daniel Anglès més conegut per dirigir musicals com Hair, Rent, FunHome, Golfus de Roma i ens demostra un cop més la seva versatilitat dirigint una obra còmica de text.
Va pel camí de tenir el mateix èxit i durada que “La estranya parella”. Esperem que sigui així.