Roc Esquius ha creat una obra curiosa, futurista amb les preocupacions reals o imaginàries de tothom però molt actual. La presència d’éssers amb capacitats superiors a les nostres ja s’ha tractat anteriorment. A Forasters de Sergi Berbel, alguns personatges actuen com si tinguessin coneixement o control sobre el destí dels altres. A E.R també de Sergi Berbel, els límits entre allò humà i el que és transcendent es difuminen, a Desig, de Benet i Jornet, hi ha una presència misteriosa, gairebé sobrenatural que altera tot. És un tema que ens amoïna i aquí el control que exerceixen uns supersapiens, uns ser superiors que llegeixen les ments dels sapiens, arriba a fer trontollar les estructures més sòlides de l’estat.
Dirigida també per Sergi Belbel, amb un repartiment de luxe (Enric Cambray i Marta Torné) que interpreten diferents papers movent-se contínuament i àgil en diferents nivells de l’estructura metàl·lica del gran escenari. Ens ha sorprès Marta Torné, no habitual en l’escena catalana amb una molt bona actuació. Ja sabíem de la versatilitat del Cambray i la gran quantitat de registres actorals que té. Ells dos mantenen l’interès durant tota l’obra especialment al començament i al final. La part del mig decau una mica tot i l’esforç dels dos intèrprets.
És espectacular la utilització dels llums i el so que crea un ambient inquietant en els moments claus de la trama.
El més sorprenent és el gran espai amb un aforament per 400 persones que es va obrir fa poc més d’una setmana. És un antic magatzem arreglat per fer aquesta obra amb la idea que pugui durar molt de temps a l’estil de Sleep no more de Brodway o Starlight Express a Londres. L’espai els ha permès que al final de l’espectacle, el públic pugui fer un recorregut pel darrera de l’escenari amb un contingut de pensament en relació a l’obra. Una gran sala a l’entrada amb un bar permet també prendre alguna cosa abans d’entrar o a la sortida de l’espectacle. Té tantes possibilitats i tenen tantes idees que dependrà més del públic que de la productora.
És un projecte de Martí Font i Cristina Oliva, productors de Forty Entertainment amb la il·lusió de fer aquesta obra en aquest espai o les que vagin sorgint o fer-la itinerant en altres espais. És un projecte obert. No és un teatre a l’ús ja que encara no té nom. De moment és l’espai Súpersapiens. Ja es veurà cap a on camina. Els desitgem tota la sort que mereixen.