És un text d’Eusebio Calonge, una peça curta amb molt de contingut emocional. D’aquest dramaturg vam tenir l’ocasió de veure fa un any i mig “El alimento de las moscas” que parla d’un home reclòs i turmentat, ofegat, drogat, malmès, que reflexiona en veu alta sobre la seva condició i les circumstàncies que l’han dut on és. Amb els mateixos autor, director i actor ens presenten ara aquest text vibrant sobre una pèrdua, la fractura d’una separació, l’abandonament d’una relació que semblava eterna.
En aquesta ocasió el tema amb el seu dolor ens és més familiar, més proper, el reconeixem i ens hi podem identificar.
Arnau Marín arriba a les profunditats de l’ànima, al dolor més orgànic, a la destrucció d’un mateix per culpa d’un mal al cor que sembla irrecuperable. Descriu amb tot de detall les emocions que es poden sentir al llarg de l’evolució d’aquest dolor.
Sota la direcció de Borja Ruiz, i com la darrera obra que recordem, l’aposta escènica no té fissures. Arnau Marín utilitza elements de fusta que col·locats de diferents maneres es converteixen en una barra de bar, una oficina, una consulta mèdica, un llit, una taula, tot posat al servei de l’emoció del moment. En tot cas, ell no necessita res. Ho fa amb una interpretació magnífica utilitzant tots els recursos corporals, vocals i expressius. No escatima esforços ni moviments al servei de la comprensió del seu estat. Una altra obra de Calonge, interpretada per Arnau Marín que cal veure.