Ja ho diuen a l’APM?: “Un fenómeno: Lluís Homar!”. L’actoràs demostra el respecte incondicional que té pel text d’Àngel Guimerà i la coneixença del mateix. Ell sol omple un espai auster i senzill, però que evoluciona tal com ho fa la història i el blanc immaculat de l’inici va donant pas al caos provocat pel llop que és l’home. Gran adaptació del text a quatre veus per a un sol actor, un experiment arriscat i ben resolt que acaben d’empaquetar una gran posada en escena, la magnífica veu de Sílvia Pérez Cruz (em confesso enamorat d’aquesta veu) i la força del propi Homar, que demostra una vegada més estar en plena forma dalt de l’escenari.
Enllaç copiat!