Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo
28/06/2019
Fugir de tu mateix

Dos amics que són més que amics estan atrapats en un terrat durant la nit de Sant Joan. No és casualitat que el Tantarantana hagi decidit reposar aquesta interessant proposta en ple inici d’estiu i setmana de l’orgull LGTB.

L’escenari és el terrat del teatre, literalment. Aquesta elecció ens ajuda a entrar en la pell dels personatges que mitjançant la seva història ens parlen d’amor adolescent i cerca d’identitat. Una cerca que és especialment conflictiva, per desgràcia encara, quan la teva identitat sexual no es correspon amb la norma.

Després d’atracar una gasolinera i fugint de la policia arriben a aquest terrat amb un ridícul botí, una bossa de coca i una ampolla de whisky. Atrapats en aquest espai a mig camí entre bucòlic i underground, repassaran les seves històries, desitjos i pors. Entendrem que per molta tendresa i complicitat que destil·li la seva relació, el seu entorn hostil i repressor els condemna a viure atrapats i en constant fugida.

Malgrat l’interessant tractament del tema, en alguns moments cau en certs clixés sobre el món homosexual que podríem discutir si realment afavoreixen o condemnen a aquesta comunitat. Sigui com sigui, sempre és d’agrair que se li doni veu a històries d’amor no normatives, especialment quan estan destinades a un públic que formarà la societat del futur. Per això els aplaudeixo.

Tot el que necessites per anar al teatre

Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo

Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo

Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo correspon a la darrera peça del dramaturg irlandès afincat a Londres John O’Donovan, autor d’una obra extensa i ambiciosa que s’ha estrenat a The Old Vic, Old Red Lion Theatre, New Diorama i al Southwark Playhouse, entre d’altres. L’espectacle està liderat per l’actor Alberto Díaz (reconegut com a director per l’extraordinària adaptació d’El llarg dinar de Nadal).

Sinopsi

És la nit de Sant Joan en una ciutat petita. Hi ha una festa en algun lloc i en Miki i en Rai tenen tot el que necessiten: alcohol, pasta, drogues… I es tenen l’un a l’altre. L’únic problema es que estan atrapats. Atrapats en un terrat. Junts. I mentre esperen que la policia deixi de donar voltes a l’edifici, se n’adonen que s’han de dir algunes veritats. Una comèdia romàntica inusual i agra que ens parla sobre l’amistat, l’amor i la por.

Fotos
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Ya de entrada lo original de la propuesta me atraía. La obra se representa en una terraza real y en ella nuestros peotagonistas quedan atrapados una noche de San Juan después de haber atracado una gasolinera. Se tienen que esconder en esa terraza esperando que la policia deje de buscarlos.
    Ellos son amigos. Bueno… algo más que amigos. Y a lo largo de esa hora que pasaremos con ellos en la terraza veremos sus sentimientos, lo que se quieren, sus miedos a salir del armario, sus problemas familiares y delicitivos. En definitiva su vida.

    No os la perdáis porque la temporada pasada lo petó y ahora han vuelto para satisfacer la demanda del público.
    Un aplauso por los 2 actores que lo hacen fenomenal y no los había visto nunca antes. Les seguiré la pista de cerca.
    Y ojalá mas iniciativas como estas. Tan originales que hacen que los jóvenes vayan al teatro. Porque en la terraza había mucha juventud! Viva!!

    13/06/2019
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Ahir Coincidències – Terrats en cultura ens va brindar l’oportunitat de veure aquesta obra del dramaturg irlandès John O’Donovan i que dirigeix Alberto Diaz i ho vam fer a un terrat del barri de les Tres Torres. O’Donovan situa l’acció en un terrat de manera que l’espai escènic no podia ser més real. Ens parla de dos joves el primer de 18 anys i l’altre una mica més gran enganxat a la cocaïna que acaben de cometre un atracament en una benzinera i fugint de la persecució, queden atrapats en un terrat envoltats per la policia. La seva meta és arribar a una festa ja que els fets passen la nit de Sant Joan però davant la impossibilitat de sortir, descobreixen que entre ells hi ha alguna cosa més que amistat. l’atzar va fer que en plena representació en algun lloc proper tiressin coets i petards o sigui que més real ja, impossible. Una comèdia agra, que ens parla de pors, homosexualitat, amistat i amor i ho fa amb dos actors Marc Balaguer (Miki) i Pau Escobar (Rai), als que no coneixia i que fan unatreball extraordinàri i molt arriscat que en alguns moments et deixen sense respiració. Suposo i espero que es podrà seguir veient ja que per descomptat és totalment recomanable

    17/06/2018
Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.