Markos Goikolea

No és fàcil tornar a un clàssic d’aquesta envergadura i fer-ho d’una forma original, fresca i imaginativa, però aquesta proposta amb direcció de David Selvas i dramatúrgia de Joan Yago ho aconsegueix. Aquesta adaptació contemporània parla més de la violència que de l’amor, però el fa des d’un festival ple de vida, tant que sembla que la història acabarà bé. Els protagonistes són dos adolescents desesperats per poder canviar les coses, per abandonar els discursos d’odi i poder viure, i estimar, en llibertat. Perquè com ens recorda Nina Simone, “Everything Must Change”. L’atrevida posada en escena està plena de referències a la cultura audiovisual actual; coreografies a l’estil TikTok, escenes a càmera lenta, seqüències sensuals construïdes per flashes, muntatge de […]

Aquest clàssic de Samuel Beckett presenta una distòpia on quatre personatges viuen confinats en un món postapocalíptic. Un text que s’omple de significat després dels anys de pandèmia. Encara que l’autor l’escrivís en relació a la postguerra de la Segona Guerra Mundial, és inevitable percebre una capa profètica en l’actualitat. I és que més enllà de l’experiència de confinament, la idea de final que planteja l’obra se sent avui més pròxima que mai. Però Beckett sempre va voler fer humor fins i tot amb la major de les catàstrofes. Tal com diu el personatge de la mare “res és més graciós que la desgràcia”. Amb aquesta premissa còmica ens endinsem de la mà de Sergi Belbel en aquest món tan […]

Lacrimosa és una espècie de conferència performativa sobre el fracàs de viure. S’estructura en dos monòlegs connectats per un tràgic succés, on els intèrprets mostren les seves vulnerabilitats en cru al públic en un preciós exercici d’autoficció ple d’ironia. Combinen el monòleg amb alguns gags dialogats i diverses projeccions amb estètica d’internet a forma de GIF o meme per a conformar aquest retrat millenial d’una generació frustrada. Bàrbara Mestanza i Francesc Cuéllar ens parlen de totes aquelles promeses frustrades que deixen com a resultat un buit interior, una incapacitat per viure, una sensació de fracàs generacional. I és que no hi ha res que defineixi millor a la generació millenial que la gran motxilla d’expectatives incomplertes, del fracàs en majúscules. […]

La coneguda obra del dramaturg francès Francis Veber torna a cartellera després de més de vint anys de la seva primera representació a la ciutat comtal. Les expectatives són altes davant el retorn d’aquesta aclamada comèdia, però el muntatge dirigit per Pep Anton Gómez les satisfà, o això semblen dir les constants riallades al pati de butaques. Diàlegs frenètics que salten d’un gag a l’altre, situacions que travessen el disbarat, un elenc de cinc personatges oposats entre si i una mica de slapstick semblen ser la fórmula de l’èxit per a aquesta eterna comèdia. Cal destacar la increïble interpretació d’Artur Busquets, l’idiota convidat de la nit que omple l’escenari amb la seva poca traça, bona voluntat i tendresa. Paco Mir, […]

Aquesta proposta és un caramel escènic per tres raons. D’una banda, tenim a Hamlet de Shakespeare, possiblement una de les obres més representades de la història, una espècie de bíblia atemporal de la dramatúrgia. D’altra banda, tenim a La Perla 29, una de les companyies més reconegudes del panorama teatral a Barcelona, reconeixement més que merescut com sabreu si heu passat per algun dels seus muntatges a la Biblioteca de Catalunya. Però aquest muntatge afegeix un tercer ingredient a l’equació convertint-lo en una cita indispensable per als amants del teatre textual a Barcelona; el diàleg entre el llenguatge teatral i el cinematogràfic. Un dels principals atractius d’aquesta obra és precisament el fet d’haver instal·lat un escenari teatral efímer enfront de […]