Lluís Mayench Pierre

La reivindicació tossuda i valenta del cos, les imatges poètiques fetes amb pinzellades de clown i el monòleg final que posa la pell de gallina i que espero no oblidar mai són alguns dels al·licients d’anar a veure Cul Kombat. L’espectacle és potent, és cert, però sovint es perd en les transicions i alguns “números” naveguen sense trobar bon port. Tot i això, el missatge és el centre de la peça. No sé si les dues actrius que protagonitzen aquesta barreja de gèneres (teatrals i humans) tenen intenció de provocar-nos. Potser sí, però a mi em va arribar en diferit. És quan surto al carrer que sento la veritable provocació. Quan veig que després de la defensa conseqüentment sincera de […]

Ja sabem que les relacions de parella no són fàcils i el teatre, la poesia, les pel·lícules i les cançons (les bones i sobretot les dolentes) s’entossudeixen a mostrar-nos-ho. És per això que quan veiem una altra obra que comença amb una discussió hi ha gent que es posa les mans al cap: Un altre cop el mateix? I encara que ho sigui, a Pretty, no tenim aquesta sensació. Neil LaBute cada cop és menys un desconegut a casa nostra (ja som uns quants que li anem seguint la pista) i sabem la seva vàlua a l’hora de construir situacions que semblen funcionar per si soles. En aquesta peça es recolza en l’humor per fer una crítica de la superficialitat […]

Les llistes divideixen el món entre els elements que hi són i els que no. I la Laia Marull és a la llista i l’executa punt per punt sense passar per alt cap detall. Un goig poder veure-la treballant damunt d’un text en alguns moments intensíssim i en d’altres força irregular L’obra va progressant narrativament i a nivell d’intensitat amb algun sotrac però quan agafa la directa no hi ha qui la pari. No ens movem per un interès detectivesc (encara que ho pugui semblar al principi) sinó per la possibilitat d’entrar cada vegada més a dins d’una dona casada i amb fills que viu al camp i que contrasta la seva vida ultraordenada i programada amb la de la […]

Encara queden històries per explicar tal com podem veure en Ligeros de equipaje. Una possibilitat de sentir la veu de tots aquells que van quedar atrapats sota la neu, als primers pobles de França, als camps d’Argeles i els que van sobreviure en silenci durant el llarg exili del 39. I ho fem d’una manera dinàmica i emocionant (en un sentit ampli de la paraula). El punt de partida són testimonis reals. Un teatre documental que s’entrega a la pura dramatització i artifici per tal d’explicar la història d’un avi que s’enfonsa en els seus records per tal de donar sentit a una època caòtica i desconcertant davant la mirada incrèdula del seu nét. A través de projeccions, una escenografia […]

Posada en escena elegant i sòbria d’una família que s’està podrint per dins. Un text increïble i ben presentat (tot i que amb algunes irregularitats a nivell actoral) que treballa tota l’estona en la fina franja de la identificació. La construcció de la peça ens permet seguir-la perfectament i, alhora, ens deixa veure molt detalladament les relacions entre els personatges. Entre el seu passat i ells. Entre el seu futur i ells. Les seves pors i desitjos apareixen en forma de falsos monòlegs interiors que ens permeten tenir una panoràmica interna de cadascun d’ells. És una molt bona oportunitat per apropar-se a un dels dramaturgs Nord Americans que van posar el seu petit gra de sorra en el canvi de […]