Lluís Mayench Pierre

Malgrat tenir gairebé 200 anys, el text es manté igual de fresc que el primer dia “gràcies a” la dramatúrgia de Roger Torns que desmantella totes les escenes que no fan referència al protagonista o a les forces socials que configuren el seu destí (Malgrat que perdem l’univers de Büchner pel camí) . Per exemple, el personatge de Maria queda encara més en un segon pla però sorprèn amb una trama alternativa que simplifica l’argument de l’original sense perdre gens de força. En certs moments aquesta proposta esdevé un cop sec a la ment dels espectadors. L’ús dels personatges-titella, la cançó, l’estètica funny games i la imatgeria postmoderna proposada (i quina moda això d’utilitzar ampolles d’aigua!) fa que tot i […]

L’ús d’un llenguatge plàstic potent, treballat i, en certs moments, impactant és la cola que enganxa la peça i que millor connecta amb nosaltres. És un quadre en moviment, una mena de dansa lisèrgica i silenciosa que ens condueix entre els impulsos més amagats de la nostra consciència/societat (sexe, violència, luxe…) La narrativitat és substituïda pel diàleg corporal entre els tres personatges (sobretot les dues noies que fan un treball excel·lent) i per la mirada que ens proposa l’actor/director/dramaturg a partir de dues càmeres que manipula en directe i que veiem projectades en les dues parets que conformen l’escenografia. (com una mena de Blue Movie de Warhol) A banda de l’abús d’alcohol, drogues, sexualitat, violència (leitmotiv de l’obra) també hi […]

La paraula és el mar (o millor dit l’aeroport) per on navega aquesta obra. L’autor ha edificat una estructura dialogada amb múltiples capes que l’espectador va descobrint a mesura que la peça avança. Els dos actors esgrimeixen les rèpliques amb habilitat i les defenses i els atacs viatgen a gran velocitat i precisió. Els actors i la direcció d’aquests és un dels punts forts de l’obra. Les pauses ben col·locades, la relació proxèmica i l’ús dels pocs elements que hi ha a l’espai afegeixen un munt de matisos que enriqueixen un text que es nota ben treballat El tema de l’obra és molt actual i les reflexions són interessants però sovint es perd en la semàntica i no acaba d’arribar […]

Hi ha nits que ho canvien tot. La vida tranquil·la d’una família diferent. La vida tranquil·la d’un poble diferent. De sobte apareixen dos bàndols i tothom té clar en quin està i què ha de fer per salvar-se. Tothom menys Helver. Per a ell tot és com un joc. (recorda, en certa manera, a la vita è bella). El personatge femení, ple de contradiccions i conscient de tot el que està succeint intentarà evitar que el terror es filtri dins de casa. Helverova nóc ens fa reviure els episodis més foscos de la història des d’una òptica diferent. Un filtre que els exposa de manera encara més crua. Els dos actors fan un treball excel·lent i , juntament amb el […]

Poques vegades he sortit del teatre amb la sensació que he estat l’espectador més satisfet de la sala. Això, a l’hora de recomanar l’orba, és tot un problema. M’agrada la implicació dels dos actors, les constants referències a l’univers de Sèrie B que unes quantes generacions tenim al cap, i l’estructura arriscada teatralment (gairebé al més pur estil inception). Però Souvenirs també té les seves ombres. És un collage un pèl massa llarg on forma i contingut haurien d’anar més lligats i que el tema, malgrat ser actual (el turisme a Barcelona) i ser l’autèntic eix conductor, queda una mica anecdòtic. Teniu poques oportunitats de poder veure una obra d’aquest estil (i nivell). La narrativitat fa de cola per unir […]