Joaquim Noguero Ribes

Hi ha idees que són com esgarrinxades, pensament contemporani amb compressió de videoclip, coreografiat amb moviments tan orgànics com les esquitxades d’una d’aquelles immenses teles de Jackson Pollock. Oi que […]

El cos que veus no et pertany. Ell sol reclama la mirada que vol. Creix escultòric enmig de l’espai i estableix un diàleg amb cada espectador. L’actitud significa, les mirades […]

Albert Einstein va dir allò de si vols obtenir resultats diferents, no facis el mateix. Canvia la pregunta, la mirada, els procediments. El teatre híbrid de la companyia El Conde […]

Somiar l’obra en diàleg amb la màquina, pensar una illa que, com la de Robinson, representi el globus terraqüi hiperexplotat pel liberalisme. A Una illa, la llibertat perilla de rebentar […]

Aquí no és l’economia, estúpid, són les persones. Ho podríem dir així, parafrasejant al mirall multiplicat de l’escena aquella dita de la campanya electoral de Clinton del 1992. O potser […]