Hi ha idees que són com esgarrinxades, pensament contemporani amb compressió de videoclip, coreografiat amb moviments tan orgànics com les esquitxades d’una d’aquelles immenses teles de Jackson Pollock. Oi que semblen entranyes (ex)posades sobre la taula? Doncs, així mateix és la forma orgànica i aparentment informal de Losinformalls. No és que hagin perdut el cap, és que el tenen ple de tot. El món és així amb Perdón.
Diuen que l’energia no mor, sinó que es transforma, i Losinformalls s’han entestat a provar-ho enmig de l’escena, per si de cas, atents als mil ressons que ens omplen les entranyes. Barreja d’humor, d’intel·ligència i d’intuïció, decatletes marcials practicants d’un partnering acrobàtic, urbà i brutalista, els seus cossos explosius i entrenats esclaten, xoquen, s’empenyen, llisquen, interactuen, se celebren i es putegen, en transformació permanent, prenyats d’energia, com cossos estel·lars de moviment imparable, però perfectament dissenyat.
Losinformalls són el meteorit que ha de posar fi a la vida mendicant de segons quins prejudicis sobre què és o no és dansa. Els moviments són aquí imatge reveladora que significa. Fixeu-vos en les cares marcades per les gomes de pollastre, amb els rostres junts de boxadors que es repten: Luís García i Pere Joseph semblen una versió ferida d’aquells caps coberts dels amants de Magritte. Subratllen la carn, es mouen amb força sincopada, exploten fibrosos i ferotges, amb actitud gamberra, clowns que enarboren el registre foll del Joker a Gotham, quan al món li tornen, com un reflex, una mica de la violència rebuda abans. Té perdó oposar força a la força. Aquest és el quid: no són una forma (per això són Losinformalls). Són una mirada i una actitud. Són el somriure irònic que diu que no, però sense renunciar al joc de presentar batalla. Són brutament higiènics.
Com a impuls trencador, com a actitud deformadora, tot plegat va néixer el 2009 a la Facultad de Bellas Artes de Madrid amb l’equip guerriller de l’Elenigmadelafruta, aleshores de tres components. L’activitat de guerrilla social i artística, amb accions al metro, al carrer, a la universitat i on fos, va ser frenètica fins al 2015. Allà van agafar mili i musculatura, però allò era difícilment professionalitzable, una activitat més d’accions que d’obres. Per això neixen Losinformalls el 2019. Arriben i als quatre dies es tanca el carrer, més oportú no es pot ser. Posen sempre el dit a la llaga, per molt que dolgui. La vida informal és extrema. No han parat de demostrar-ho. Amb Entrañas con patatas el 2020, i amb ESO i Aperitivo el 2021. Per això paga la pena buscar el seu Perdón (2024).
Més informació, imatges i entrades:
